Anem a parlar dels llibres que més us han impressionat. Heu d’omplir una fitxa on hi figurin les dades següents:
1. Títol i autor.
2. Quin és l’aspecte que més us va impressionar. Per què. Quina nota li posaríeu.
3. A qui el recomanaríeu.
4. Quan el vau llegir.
Començo jo:
La lladre de llibres, de Markus Zusak. La protagonista és una nena que ha de sobreviure en un ambient hostil, i ho fa gràcies a la lectura. Parla de l’amor i de la superació, de la vida i de la mort. Em va agradar perquè feia molt de temps que un llibre no em feia riure i plorar. I em va sorprendre especialment, i agradablement, com s’explica la història. El recomanaria a tots aquells que encara no l’hagin llegit; jo ho vaig fer l’estiu passat.
Hola Montse,
N’he sentit parlar molt bé d’aquest llibre; a veure si a l’estiu el llegeixo.
Va, també faré l’exercici que demanes, perquè no et queixis.
L’estiu passat vaig llegir El caçador d’estels de Khaled Hosseini, una història dura i commovedora sobre l’amistat, la fidelitat i la traïció entre dos nens de diferent classe social que creixen junts a Kabul.
Felicitats pel bloc!
Me l’apunto per aquest estiu. I al setembre els comentem…
Hola, preciosa.
Difícil, por no decir imposible, elegir una obra en el ubérrimo océano de la literatura. Permíteme, al menos, que sean dos las referencias:
El Quijote cervantino, en primer lugar. Se trata de un libro completo: tiene una lectura cómica, que provoca hilaridad, y una lectura seria, en la que se muestra la dualidad del ser humano, su vertiente materialista (personificada en el buen Sancho y su inexorable inclinación a la siesta, el pan, el queso y el vino) y su vertiente idealista (personificada por el ínclito hidalgo, quien se olvida de provisiones y dineros en su apremiante necesidad de salir a deshacer entuertos y agravios). De esta lectura, le viene a la obra su consideración de clásica. ¿Nota?… Un 10, claro. Lo he leído en varias ocasiones por placer y por trabajo (en la Universidad). Se lo recomiendo a todo aquel que no sea novel lector. Es un error, por ejemplo, leerlo en los institutos, más allá de algunos fragmentos selectos y con el auxilio del profesor.
Cien años de soledad, de García Márquez. Es la realidad hecha magia o la magia hecha realidad y la una y la otra, hechas literatura. Mi gusto por la literatura se afianzó definitivamente con un relato breve de este autor y, poco después, al perderme deleitosamente entre las páginas de esta novela, la literatura se hizo vida. Lo leí en mi juventud y se lo recomiendo a cualquiera que tenga despierto o por despertar el gusto por la lectura.
¡Hasta luego, guapaaaaaaaa!
Hola, guapo!
Com no t’hauria de deixar fer dos comentaris? Si ja saps que m’encanta que et passegis per aquest racó meu tan teu.
Em semblen dues referències molt interessants. La primera obra ja saps que no la conec. Bé, conèixer-la sí que la conec, però no l’he llegit. I no és perquè no n’hi hagi cap edició a casa, veritat? O sigui que està pendent. La segona em va impressionar potser tant com a tu. És una meravella.
Fins ara!