Monthly Archives: gener 2010

Francesc Vicent Garcia

                                           Eugene von Blaas

A una hermosa dama de cabell negre…     A una mossa gravada de verola

Ab una pinta de marfil polia      Mala pasqua us dó Déu, monja corcada,

sos cabells de finíssima atzabeja,      bresca sens mel, trepada celosia,

a qui los d’or més fi tenen enveja,      formatge ullat, cruel fisonomia,

en un terrat, la bella Flora, un dia;     ab més puntes i grops que té la arada;

entre ells la pura neu se descobria     de alguna fossa us han desenterrada

del coll que, ab son contrari, més campeja;     per no sofrir los morts tal companyia,

i com la mà com lo marfil blanqueja,     quan eixa mala cara se us podria,

pinta i mà d’una peça pareixia.     i estava ja de cucs mig rosegada;

Jo, de lluny, tan atònit contemplava     però, si sou de vermes escapada,

lo dolç combat que ab estremada gràcia     perquè siau menjar de les cucales

aquests dos contraris mantenien,     (que de mal en pitjor la sort vos porta),

 que el cor, enamorat, se m’alterava,     mantinga-us Déu la negra burullada

i, temerós d’alguna gran desgràcia,     i adéu-siau, que em par que em naixen ales

de prendre’ls tregües ganes me venien.     i em torno corb després que pic carn morta!

DEURES: Fes un comentari comparat d’aquests dos sonets. Com són les dues protagonistes? Com pots justificar que pertanyen a dos estils ben oposats: un de més refinat i un altre de més satíric?

 

Xerrada literària

dsc_0748

               Jaume Benavente signant exemplars de la seva novel·la

Divendres passat ens va visitar Jaume Benavente, autor de la novel·la Història d’amor a Sarajevo. La xerrada va constar de dues parts. A la primera, l’escriptor va parlar de la feina d’escriure, de la seva infància, dels seus llibres, de la seva altra feina (“costa molt viure de la literatura”), dels seus fills… A la segona part, els protagonistes absoluts van ser els alumnes, que li van fer preguntes molt interessants a les quals va respondre amb molta amabilitat i sinceritat.

Li agrada el contacte amb els alumnes; la seva mare creu que és el millor escriptor del món; els seus fills tenen tots els seus llibres, però encara no n’han llegit cap; si no fos escriptor, seria pintor; li agrada escriure sobre temes com la guerra, la llibertat; no ha estat mai a Sarajevo; s’inspira en coneguts o en gent del carrer per crear els seus personatges; li agraden les novel·les amb final obert perquè el lector hi pugui participar, no sigui passiu…

Catalunya al segle XVII

Durant aquest segle van tenir lloc alguns fets importants per a la història de Catalunya. El poder autoritari de la casa dels Àustria va provocar un deteriorament de les relacions entre Catalunya i Castella, ja distanciades des del segle anterior. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que enfrontava Àustria i Castella contra els estats protestants i França, va convertir Catalunya en un camp de batalla. A la ruïna econòmica que va suposar la guerra, cal afegir-hi les conseqüències de la política del comte duc d’Olivares: els seus intents d’implicar la noblesa rural catalana en el finançament de les despeses de la cort van desencadenar un seguit de revoltes populars. Aquest procés va culminar en la Guerra dels Segadors (1640-1659), que va acabar amb el Tractat dels Pirineus i la consegüent pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya, que passaven a ser territori francès.

Altres factors van agreujar la crisi econòmica, com l’expulsió dels jueus conversos (1609) i la puixança del comerç amb Amèrica i Àsia, que va aflebir la vitalitat dels ports catalans. Aquesta situació de penúria econòmica fomentava el bandolerisme, fenomen que es convertí en tema de cançons i llegendes populars.

DEURES: Després d’haver llegit la llegenda, busca la vida d’algun altre famós bandoler català i explica-la.

Tirant lo Blanc

                                    Il·lustració de Manuel Boix

“La princesa observava pertot cares llargues i ulls unflats i es va imaginar que son pare havia mort. Però una venerable dama del seu cercle va ser l’encarregada de dir-li la veritat.

El colp fou tan fort que Carmesina, embadalida, no reaccionava. Posà cara d’alevada i demanà que li portaren el vestit de bodes acabat de cosir que estava per estrenar. Vestida de nóvia se’n va anar a Santa Sofia, i quan va pujar al negre cadafal i contemplà Tirant de cos present, se li va accelerar tant el pols que poc va faltar perquè el cor li esclafira, però es va fer l’ànim, va pujar al tàlem de dolor i es va gitar sobre el cadàver.

Ajuntà les mans amb les d’ell i, posant la seua cara contra el rostre hieràtic del difunt, el va besar tantes vegades amb un apassionament tan forassenyat que es va trencar el nas i ho va omplir tot de sang. Els que sentien el que deia s’esgarrifaren de pena:

-No n’has tingut prou amb el meu germà, fortuna monstruosa, que has vingut a buscar el suport de ma vida, el consol del meu poble i el repòs de mon pare! Trist destí, com no has permés que amb les meues pobres mans haja pogut servir aquest gloriós cavaller? Deixeu-me’l besar mil vegades per contentar la meua adolorida ànima! Tirant, no et deixaré sol. Els nostres cossos, que amor ha lligat en vida, després de la mort passaran abraçats en el mateix sepulcre tota l’eternitat.

I, dit açò, es va desmaiar sobre el mort.”

 

DEURES: Aquest és, segurament, el plany més trist que s’hagi pogut escriure mai. Però abans d’aquest moment, Tirant i Carmesina viuen junts situacions còmiques i eròtiques impròpies en una novel·la de l’època. Elegeix la que més t’hagi impactat, i fes-ne un resum i un comentari literari.