12 de març de 2012
Avui tenim visita al MACBA i al Palau de la Virreina.
A les 8:30 sortim de l’institut i agafem el metro a Via Júlia. Un cop al museu, el Tom ens proposa la primera activitat, que consisteix a fer un interrogant amb els peus sobre un vidre a contrallum, i aquest cop el filmem des de sota de manera que només es vegin les nostres petjades formant el símbol.
Després d’aquesta activitat fem una visita guiada per l’exposició Volum!, on veiem -i escoltem…- obres damunt d’una paret, sobres en paper fets per gent anònima, poesia visual feta per Joan Brossa, una reixa on hi ha paraules amagades… Objectes que pengen de cables fent la impressió que estan flotant. Una obra molt peculiar és la d’un ninot ventríloc fet en ferro i assegut sobre un mur.
Tot seguit, passem a una sala a les fosques on només entrar-hi apareix una cadira surant amb un cap a sobre i, darrere, un audiovisual on surt un mim rebent ordres.
Per acabar, ens ensenyen un audiovisual d’una boca de dona que surt parlant però que sembla que sigui boja perquè diu coses sense sentit.
Una mica sacsejats, acabem la visita de l’exposició.
A les 11:30 anem al palau de la Virreina per veure l’espai i conèixer els organitzadors de Barcelona Poesia, i saber quins poetes hi participaran en aquesta edició. També ens expliquen l’espai que tindrem nosaltres per exposar el nostres treballs (!!!).
Miriam Cañas i Alba Alamillo
La primera sensació que em transmet el museu MACBA és de tranquil·litat, pel seu color blanc. De les diferents obres que vam veure, la que més em va agradar va ser la que estava en una sala fosca, on es veia un vídeo que donava ordres tota l’estona mentre que un mim les complia, i davant de la pantalla una cadira penjant amb un cap demacrat a sobre. Em va agradar la forma en què aquesta obra fa arribar el que reivindica.
La nostra posterior visita a la Virreina em va semblar interessant per les propostes que hi van haver per al festival de Barcelona Poesia i el bon tracte que vam rebre amb l’oportunitat de participar-hi.
Alba Campos Giraldos
[…] Vam gaudir de grans obres d’art de diferents artistes. Vam començar la visita quan el recinte encara estava tancat. Els alumnes vam pujar a una planta on es veia l’ombra dels nostres peus, en Max des de baix va filmar com nosaltres amb els peus formàvem un interrogant. Ell anava filmant i nosaltres anàvem entrant i sortint i movent els peus.
[…] Començava la visita guiada pel museu, que em va agradar molt. L’obra que més em va impressionar va ser la que ens vam ficar dintre, personalment em va crear una mena de mareig, ja que tota l’estructura era igual i enorme.
A mig matí ens desplaçàvem cap a la plaça Virreina, situada al mig de la Rambla Catalunya, allà ens esperaven dos homes que eren els que dirigiran l’esdeveniment de Barcelona Poesia cap al 10, 11 i 12 de Maig. Allà vam tenir una reunió on ens es van dir que volien comptar amb nosaltres per les festes de Barcelona Poesia i que ens deixaven una part del seu recinte per nosaltres poder fer alguna paraula d’algun poeta determinat.
Aquell dia jo m’ho vaig passar molt bé ja que tot era nou i no sabia que m’esperava. Va ser un gran dia i espero que tot surti bé perquè estem fent un gran treball.
Adrián Parrón Méndez
[…] Vam poder apreciar que a totes les obres hi sortien lletres. A vegades no hi apareixien escrites necessàriament, com és el cas d’una de les últimes obres que vam veure, que era el vídeo d’una boca que parlava un monòleg estressant i caòtic; en cap moment hi sortien lletres, però d’alguna manera nosaltres les imaginàvem.
Una altra obra que vam veure era com un túnel que estava fet amb làmines que no arribaven a terra, sostingudes amb una espècie de cargols i uns fils d’acer al sostre; a primera vista semblaven molt lleugeres, però si miraves des de ben a prop es podia veure que era de ferro. Cal dir que des de fora no fa la mateixa impressió que estant dins, on tens una sensació de tancament, d’amagatall… A més, des de fora es pot veure que les làmines no són planes i uniformes, que hi ha formes que travessen la làmina fent lletres, des de dins del “túnel” es poden apreciar les ombres que fan les lletres juntament amb el focus. Les lletres no estan fetes per veure-les a simple vista, estan dins de quadrats, i hi ha vegades que les travessen ratlles des d’un vèrtex a l’altre.
També vam veure altres obres com la que estava feta a la pròpia paret del museu, que es veia nomes entrar, que eren unes frases escrites en negre sobre la paret blanca que tenia l’estructura de fórmula matemàtica.
També vam entrar en una sala on únicament hi havia un canó que projectava com si fos la pantalla d’un ordinador mentre algú escrivia; al costat hi havia una auriculars on se sentia tot el que s’escrivia i el soroll de fons d’allò que estava escrivint. Com aquestes, més obres diferents entre elles però a la vegada iguals. […]
Sandra Nocete
[…] Vam veure diferents projectes, cadascun d’ells ben diferent. A mi, el que més em va agradar va ser el de les parets marrons que tenien lletres però que s’apreciaven si t’hi fixaves bé. Això de ficar-te dins d’una obra em sembla molt original, per això va ser la que més em va cridar l’atenció.
Una de les obres del MACBA em va recordar a les lletres que vam fer utilitzant la llanterna, tot el fons fosc i les lletres lligades i il·luminades.
