L’adolescència

Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no s’és un adult. De fet l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència que té dels adults. I per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de rebutjar les opinions dels pares i fer valer les seves pròpies. En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari per tal que aquell nen o nena creixi i arribi a fer-se un adult, amb pensament i opinions propis, i capaç de valer-se per ell mateix.

L’afecte i

 

les relacions socials

A l’adolescència es produeixen alguns canvis en la conducta social:

1. L’adolescent necessita ser acceptat pels seus iguals. L’impuls que sent d’evadir-se de la llar el porta al cercle d’amics, la colla, on cerca:

· Fugir del control que se li aplica a casa

· Evitar que el tractin com un nen

· Autoafirmar-se, i ser acceptat i l’entès.

2. Adopta senyals, distintius, normes del grup i una determinada manera de parlar (argot), que el fan sentir-se com a membre del grup.

3. És molt sensible al ridícul. Li cal la seguretat de ser acollit dins el grup i no trobar-se amb actituds de desconfiança.

4. Li cal l’amistat. Busca estrènyer els llaços d’amistat, molts dels quals es conservaran durant la vida adulta. També li cal l’amic o amiga íntims, a qui pot confiar tot el que sent i vol. Poques persones li mereixeran aquesta consideració.

5. Apareixen les colles d’amics. La colla és un grup petit amb qui es té contacte quasi diàriament. La penya està formada per diverses colles que s’ajunten per muntar festes, reunions… Això permet que es barregin colles de nois i de noies, i ampliar el cercle de relacions.

Noves sensacions en l’adolescència

Abans d’arribar a la pubertat o adolescència no hi ha sensacions exclusivament sexuals ni objectes o estímuls que tinguin un significat clarament eròtic sexual. És a partir de l’adolescència quan es produeix un altre canvi: l’orientació sexual.

Els adolescents comencem a tenir sensacions a les quals donem un significat purament sexual, i determinats objectes externs són font d’atracció. És l’etapa de la vida en la qual el desig sexual arriba al punt més alt. L’orientació sexual comença a consolidar-se.

Les formes d’orientació sexual són: l’heterosexual, l’homosexual i la bisexual. Actualment, es pensa que, tant l’heterosexualitat com l’homosexualitat i la bisexualitat, són alternatives diferents del desig sexual que no comporten cap risc psíquic ni físic per a la persona o per al grup social. Els factors responsables que una persona adopti una orientació heterosexual o homosexual segueixen sent desconeguts, malgrat que sembla que l’orientació és anterior a les conductes, o sigui que les persones (homes – dones) tenen fantasies heterosexuals o homosexuals abans de tenir experiències sexuals.

 

Sandra Iglesias, Cristina Mateu i Nona Liuta.