Les excursions a l’institut

 

Fer excursions en aquest centre s’han convertit en una missió impossible. Les dues excursions que s’han plantejat han estat anul·lades per falta d’assistència per part dels alumnes de 2n i 3r d’ESO. Els alumnes que hi volem anar estem cansats de posar-hi interès i que després siguin rebutjades.

 

La primera excursió que es va plantejar va ser la del dia 7 de desembre que consistia a anar caminant fins al castell de Vidreres i passar un matí fora del centre, a la natura. En aquesta excursió no es va arribar al 70 % d’alumnes i no va ser per poc, sinó que el nombre de participació era realment baix, sobretot entre 3r i 4t d’ESO i batxillerat.

 

La segona excursió plantejada va ser la de l’esquiada el dia 28 de gener. En aquesta excursió es tractava de passar un dia a la neu a l’estació d’esquí La Masella. Aquest any no s’ha aconseguit arribar al 70% d’alumnes entre 2n i 3r d’ESO; en canvi, l’any passat es va poder arribar al 70%, amb molta més participació de 2n que de 3r.

 

S’està veient que quan ens fem més grans hi ha menys participació. Els alumnes veuen un dia d’excursió com un dia normal de classe i per això decideixen quedar-se a casa. Això significa que si la gent no s’apunta i col·labora a les excursions que es plantegen, en el futur s’acabaran.

Amb aquest article d’opinió ens volem queixar de la poca participació dels alumnes de tots el cursos i volem animar la gent a participar-hi perquè no s’acabin les excursions i els alumnes que vinguin de primària tinguin les mateixes oportunitats que nosaltres de fer excursions i activitats per divertir-se.

Clara Domingo i Anna Julià

El funcionament de l’institut

A tots els centres d’ensenyament hi ha normes; unes de més complertes que altres i també algunes de més estrictes que altres. En aquest article en comentarem algunes. La primera és la següent:

Portar al centre telèfon mòbil o qualsevol aparell reproductor i gravador de música, vídeo i àudio és una falta lleu. En cas d’emergència estaran a disposició de l’alumnat els telèfons del centre.

Aquesta és una norma que s’aplica sistemàticament i, personalment, crec que la normativa dels aparells electrònics no serveix de res. Hi ha gent que necessita el telèfon mòbil, perquè viu en un altre poble i a vegades (quasi sempre) el transport falla. Molta gent s’ha hagut de quedar més d’una vegada a esperar un altre bus (que a vegades ha arribat a trigar una hora) o esperar que arribessin els pares. Però com que ara no tenim telèfon mòbil, hem d’esperar-nos que vingui el bus. També hi ha casos en què la gent es queda a fer extraescolars i necessiten el telèfon per trucar als seus pares si arriben tard.
Anteriorment he marcat amb negreta la frase “En cas d’emergència estaran a disposició de l’alumnat els telèfons del centre”, perquè em sembla molt graciosa. Va haver-hi un cas en què alguns alumnes de l’institut van necessitar el servei dels telèfons del centre i els van dir que no els podien utilitzar, que esperessin el bus perquè eren massa gent com per trucar tots. I ara jo pregunto: De què serveix aquesta norma?
La gent dels pobles veïns normalment es queden tots al menjador. Què hem de fer al menjador, durant el temps de després de dinar? Jugar a futbol? I si no ens agrada el futbol? Jugar a un altre esport? I si hem fet gimnàstica una hora abans i estem cansats? Passar el temps amb els amics? Ja ho fem, però els nostres temes de conversa són normalment de música o d’altres interessos que tenim els joves. L’únic que s’aconsegueix amb aquesta norma és que ens avorrim, i l’avorriment pot arribar a un punt tan extrem que pot provocar baralles, discussions, etc. No podem escoltar música ni jugar als jocs del nostre mòbil perquè de seguida tenim un professor allà exigint-nos el nostre mp4; si no, un “parte”.
No tenim opció de disposar del nostre temps lliure ni a les hores del pati o del dinar.
I sobre el tema del dinar, ja hi ha hagut unes quantes queixes, ja que el menjar no és gaire bo (per no dir una altra cosa): les fruites macades, els iogurts en mal estat, la pasta enganxosa, etc.

I ara m’agradaria parlar d’una norma que crec que hauria de ser molt més estricta i no ho és:

– El robatori de material de qualsevol membre de la comunitat educativa, i del propi centre és una falta greu.
Aquesta és una norma que no es té gens en compte perquè quan a les classes ens roben material i avisem el tutor/a, ens diuen que ens aguantem i que ens comprem material nou.

Normalment el que es roba més són els llibres, i després és responsabilitat nostra que no ens falti el material; i si no el portem: falta de material. Crec que és bastant injust, perquè els llibres i la resta de material és car i, a sobre, ens hem de fer les fotocòpies nosaltres quan algú desconegut ens els pren.
Sempre que es perd alguna cosa de l’institut hem d’estar pagant nosaltres. Ja que paguem el que “perdem” nosaltres, no hauria de pagar l’institut el que “perdessin” ells?

Per acabar, m’agradaria afegir-hi un dret que tenim tots els alumnes:

-L’alumnat té dret a manifestar les seves opinions, individualment i col•lectiva-ment, amb llibertat, sense perjudici dels drets de tots els membres de la comunitat educativa i del respecte que, d’acord amb els principis i drets constitucionals, mereixen les persones.

Amb això, vull animar tots els alumnes d’aquest centre que si tenen problemes com aquests, que ho diguin, com nosaltres estem fent en aquest article.