El servei de mediació de l’IES Vidreres

La mediació escolar la podem definir com un mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, amb formació específica i imparcial, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori. Aquesta definició queda recollida en el DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’ alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 – 06/07/2006).

Els conflictes són una constant en la nostra vida i aprendre a afrontar-los correctament suposa un repte per a la pròpia persona. Per créixer com a persones, és essencial relacionar-nos positivament amb el nostre entorn. En aquest sentit, educar en la resolució dels conflictes forma part de l’educació integral com a persones que un centre educatiu ha d’oferir als seus alumnes.

La mediació és un camí per resoldre els conflictes d’una forma pacífica. Els alumnes en conflicte accepten de forma voluntària intentar trobar una solució consensuada on no hi hagi ni guanyadors ni perdedors. Per tal que això sigui possible, en tot el procés hi ha d’haver un/s mediador/s, que no exerceixen com a jutges, sinó que estableixen les regles de joc per tal que el diàleg sigui possible i que dinamitzen el procés, per mitjà de diverses tècniques, per tal que siguin les mateixes persones en conflicte qui proposin solucions assumibles per ambdues parts.

L’experiència ens diu que quan tot aquest procés té èxit, comporta una gran satisfacció per a les persones que han aconseguit trobar una solució al seu conflicte i també per al mateix mediador. Evidentment, quan en tot el procés només hi han participat alumnes, l’aprenentatge resulta molt significatiu, tant per als alumnes que han aconseguit resoldre un problema en la seva relació, com per als mateixos mediadors.

Enguany a l’IES Vidreres s’ha iniciat aquest servei adreçat als alumnes del centre. Teníem la sort de comptar amb alumnes de tercer i quart d’ESO que l’any passat havien treballat la resolució de conflictes en un crèdit variable. Així, es va proposar a aquests alumnes participar en el projecte, a la vegada que s’ha continuat formant nous alumnes mediadors. Cal dir que alguns professors també formaven part de l’equip de mediadors, però sempre que ha estat possible, s’ha prioritzat l’actuació dels alumnes.

Al llarg del curs (segon i tercer trimestre) s’han portat a terme algunes mediacions entre alumnes, sobretot a 1r d’ESO. L’experiència manifestada pels alumnes mediadors ha estat molt positiva.

Com a coordinador d’aquest servei, crec que el curs vinent cadrà fer una millor tasca de difusió del servei. És molt important la sensibilització dels alumnes, tot animant-los a utilitzar aquest servei quan sigui necessari. En aquest sentit, un treball previ de sensibilització i un seguiment per part de tot el professorat (amb un major protagonisme dels tutors/es) es fa del tot imprescindible. Qualsevol projecte només funciona quan la comunitat que l’ha d’acollir el fa seu, i en aquest cas, espero que la nostra comunitat educativa l’integri ben aviat.

El coordinador del servei, Dani Turon.

Què fem al departament d’Experimentals

Durant aquest curs s’ha iniciat l’aplicació de la LOE (Llei Orgànica d’Educació) a 1r i 3r curs d’E.S.O. L’any vinent se’n farà extensiu el desplegament a 2n, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. Tot això ha comportat i comportarà canvis, tant en els continguts de les matèries com en la manera de desenvolupar-les i avaluar-les. D’una banda, tant la Física i Química com la Biologia i Geologia a 4t d’ESO seran matèries optatives que l’alumne triarà en funció de l’itinerari que segueixi. A batxillerat es començarà a impartir una nova matèria anomenada Ciències per al món contemporani, que serà obligatòria per a tothom; també, les matèries de modalitat que tria l’alumne passaran a tenir una durada de quatre hores lectives setmanals.

D’acord amb aquests nous plantejaments, el departament de Ciències Experimentals ha iniciat aquest curs un programa d’aplicació de noves tecnologies a l’aula, sobretot al 2n cicle de l’ESO i Batxillerat, que consisteix bàsicament en:

La utilització cada vegada més freqüent de l’entorn Moddle com a eina interactiva de treball i comunicació entre el professor/a i els alumnes.
La realització d’experiments utilitzant l’aula de noves tecnologies installada al laboratori 3, que permet desenvolupar activitats pràctiques fent servir eines informàtiques a l’abast de l’alumne.
El treball a les aules d’informàtica del Centre, que s’utilitzen per a la recerca d’informació a internet, realització d’activitats pràctiques on-line, visualització d’animacions, ús de simulacions, caceres del tresor, etc.
La utilització de les aules amb canons-projectors, que permeten treballar a un nivell més interactiu les classes teòriques, i posen a l’abast recursos com imatges, videos, animacions i activitats a internet.

Tot això sense perdre de vista que les ciències son, abans que res, matèries experimentals, on el treball al laboratori és una eina de treball fonamental per a desenvolupar els continguts.

Sortides del Departament

Els alumnes de 2n de Batxillerat varen anar com a viatge fi de curs al País Basc.
Els alumnes de Batxillerat han assistit al Matí de la Química, on han pogut observar i realitzar diversos tallers a la UdG.
Els alumnes de 4t d’ESO varen assistir al Taller Reaccions Químiques, organitzat pel Cosmocaixa, que va tenir lloc a la Sala Girona.

Per acabar la setmana, del 16 al 20 de juny d’enguany, dos alumnes de 1r de Batxillerat participaran en el 1r Campus d’estiu de Física, organitzat per la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Departament d’Experimentals.

Serp escumosa

LA NOVA AULA D’ACOLLLIDA

Enguany, l’institut de secundària de Vidreres estrena una aula d’acollida. La petició ja ve de l’any passat, un cop es va veure que ens arribaven un nombre important d’alumnes nouvinguts —procedents de fora dels Països Catalans—, als quals no es podia atendre convenientment per a donar-los la possibilitat d’integrar-se tot aprenent la llengua pròpia del país. Només es podien tapar forats i atendre’ls un nombre d’hores insuficients per a una correcta integració al sistema d’ensenyament català, on el català és la llengua vehicular. Aleshores no va poder ser atesa la nostra demanda, però se’ns va prometre que aquest any tindríem aula d’acollida: i finalment així ha estat!

Per tant, ara tenim d’un professor que dedica quasi la totalitat del seu horari lectiu a l’atenció dels alumnes nouvinguts. A l’institut hi tenim alumnes de diferents nacionalitats; aquest any els qui necessiten assistir més hores a l’aula d’acollida són alumnes procedents de Xina, Romania, Senegal, Bielorússia i Colòmbia. Sobretot, l’arribada a l’institut d’alumnes procedents de la Xina ha despertat un notable interès per part de tothom: alumnes i professors. El coneixement de la cultura xinesa, tan allunyada de la nostra, i la dificultat d’atendre els alumnes xinesos ha representat un repte per a tots.

El mes de gener ha arribat la dotació econòmica que aqcompanya l’aula d’acollida (fins aleshores se n’ha fet càrrec l’institut), però encara esperem l’arribada del material informàtic que se’ns ha promès. L’aula d’acollida s’ha situat provisionalment en una petita aula del passadís de primer d’ESO. Els alumnes que hi assisteixen comparteixen el seu horari entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària, durant els dos primers anys d’estada a Catalunya, d’acord amb un pla individualitzat que es revisa periòdicament. Cada alumne té un horari on es prioritza que l’alumne no perdi classes de les assignatures on és més fàcil la comprensió, per tal que això també l’ajudi a integrar-se amb la resta d’alumnes. Quan aquests alumnes assoleixen un nivell adequat per a seguir adequadament les classes, es van integrant progressivament a l’aula ordinària, i després se’ls fa un seguiment.

Cal un esforç de tots els alumnes i professors per col·laborar en l’aprenentatge del català per part dels alumnes nouvinguts: els hem de demostrar que estimem la nostra llengua i que ens agrada de compartir aquesta estimació amb els altres. No impedim que aprenguin la nostra llengua parlant-los sempre en castellà. Ajudem els nouvinguts a integrar-se: considerem-los dels nostres i parlem-los en català! D’entrada no els neguem el dret d’aprendre la nostra llengua i de sentir-se catalans. No els discriminem, no els considerem estrangers, tractem-los i parlem-hi com amb els catalans.