Ruben Fernández

 

Hem decidit fer una entrevista a Ruben Fernández, un dels alumnes de l’IES vidreres que actualment fa el curs a primer de batxillerat (humanístic). Hem pensat que seria interessant fer-li a ell, perquè, a més d’estudiar en el nostre centre, és un gran jugador d’hoquei patins. Per això ha estat jugant a la selecció espanyola i està esperant les proves d’aquest any.

1. On i quan va ser el teu inici en el món de l’hoquei patins?

El meu inici en el món de l’hoquei va ser a l’equip de Maçanet de la Selva, on actualment visc, quan tenia dos anys i mig aproximadament.

2. Quan fa que hi jugues?

Fa uns 14 anys.

3. Vas començar aquest esport per algun motiu en especial?

No va ser per res en concret. Els meus pares em portaven a veure els partits dels grans a Maçanet, i ells van veure que gaudia i m’agradava el joc; per això van decidir apuntar-m’hi.4. A quin equip o equips jugues actualment?

Al SHUM, Secció d’Hoquei Unió Maçanatenca, que és el club del poble.

5. Repercuteix en els teus estudis? Com?

Una mica. Sobretot quan he de fer algun viatge fora de Catalunya, alguns caps de setmana que marxo un divendres i torno el diumenge a la nit. Si tinc exàmens, a vegades porto algun llibre per mirar-me’l una estona, però al final mai no ho faig.

6. T’influeix en la teva vida quotidiana?

Crec que sí, i bastant. Coses com per exemple sortir un dissabte a la nit amb els amics a vegades són impossibles, perquè tinc un altre partit diumenge, a part del de dissabte.

7. T’agradaria dedicar-t’hi professi-onalment?

I tant que m’agradaria! Però l’hoquei no és un esport del qual puguis guanyar-te la vida. Només els jugadors que són molt bons i juguen a grans clubs poden viure durant un temps de l’hoquei.

8. L’hoquei té algun tipus de relació amb el que vols dedicar-te de gran?

Sí, vull estudiar INEF. M’agradaria ser professor d’educació física, ja que tot el tema dels esports m’agrada força.

9. Les competicions en què participes t’obliguen a viatjar molt? A quins llocs?

Ara mateix la lliga que estic jugant a nivell de clubs em permet viatjar per tota Espanya, i quan he anat amb la selecció catalana per jugar algun campionat d’Espanya també. I amb la selecció espanyola he pogut anar a Portugal i França.

10. Se’t fa pesat viatjar tant o t’agrada?

Personalment a mi m’agrada; així puc visitar alguna ciutat amb l’equip. El millor és després dels partits, quan anem a sopar i sortim tots junts a la nit. I el pitjor és a l’hora d’agafar l’avió i haver de facturar totes les bosses.

11. Has de fer algun tipus de dieta especial?

No, només faltaria que no pogués menjar el que volgués amb 16 anys!

12. Has guanyat algun tipus de copa o campionat? Quins?

Sí, aquesta temporada amb el primer equip del SHUM hem guanyat la Copa del Príncep, a Astúries. I a nivell de seleccions he guanyat 2 campionats de Catalunya amb la selecció de Girona, 2 campionats d’Espanya amb la selecció catalana i 2 campionats d’Europa amb la selecció espanyola.

13. Se t’ha passat pel cap la idea de deixar-ho alguna vegada? Per què?

No, perquè crec que fer un esport, a part de totes les coses que vulguis aconseguir practicant-lo, serveix per estar dins d’un grup de gent i desconnectar d’altres coses, com pot ser el col·legi.

14. Creus que t’influirà en un futur a l’hora d’anar a la Universitat?

Pot ser. De moment encara he d’aprovar el batxillerat, i després ja veuré com em surten les coses.

15. Tens algun tipus de dilema a l’hora de competir amb la selecció catalana o l’espanyola?

No, de moment mai no m’han fet escollir entre l’una o l’altra. De fet, fa dues temporades vaig jugar amb les dues: primer amb la catalana i el mes següent amb l’espanyola.

16. Quin és el teu jugador d’hoquei preferit?

Alberto Borregán, del Barça. I també Jordi Adroher, ja que és del poble i el conec.

17. Prens exemple d’algun a l’hora de jugar?

Sempre em fixo en el que fan. Recordo quan l’Adroher jugava amb el primer equip del SHUM, que deuria tenir uns 17 anys; jo anava a veure els escalfaments que feien abans del partit, només per veure el que feia amb la bola i l’estic.

18. De petit t’imaginaves que arribaries tan lluny?

La veritat és que encara sóc petit i em queda molt per aprendre. Tant de bo pugui arribar molt lluny!

19. Et sents satisfet del teu resultat?

De moment sí.

20. Penses que podries millorar d’alguna manera? Com?

Sí, observant a altres jugadors i sobretot escoltant tots els consells que em donen entrenadors i companys d’equip més grans que tinc al costat i amb els quals comparteixo vestuari.

21. Què és el més important per a tu?

En general el més important és que m’ho passo bé jugant a hoquei, i el dia que no ho faci ho deixaré. Sé que no em solucionarà la vida i hauré de tenir una feina estable, per això miro d’estudiar de treure’m una carrera.

MINI TEST

1. Què t’enduries a una illa deserta? Una amiga!

2. Mar o muntanya? Mar.

3. Interior o exterior? Exterior.

4. Blanc o negre? Negre.

5. Amor o amistat? Amistat.

6. Un poble? Maçanet de la Selva.

7. Una ciutat? Girona

8. Una persona? La meva germana.

9. Un llibre? El passat ha quedat enrere.

10. Una pel·lícula? 300.

11. Un animal? Una pantera.

12. Carn o peix? Carn.

13. Una cançó? “Hips don’t lie”.

14. Una lletra? R.

15. Nom de nena? Clàudia.

16. Nom de nen? Biel.

17. Un número? 7.

18. Rossa o morena? Rossa.

19. Color d’ulls? Blaus.

20. Un idioma? Italià.

Dana Camps, Cristina Fullà, Judit Colls.

Entrevista a Gemma Masnou,

Medalla d’or en competicions d’atletisme a Catalunya

1. Quan va ser que et vas començar a aficionar a l’atletisme?

Em vaig aficionar a l’atletisme quan tenia 11 anys, quan feia 5è d’EGB. El meu professor de gimnàs de l’escola, el senyor Antoni Ramon, em va animar a córrer, ja que quan fèiem l’escalfament, sempre guanyava a tots els companys i companyes. Per l’edat que tenia corria molt. La primera cursa que vaig fer vaig quedar campiona, sense haver entrenat gens, i això és el que em va acabar d’animar.

2. Què menges per córrer tant?

La veritat és que no menjo res d’especial; sols un dia abans o al mateix dia de la cursa procuro no fer un àpat gaire pesat i, en tot cas, menjar força hidrats de carboni, com ara la pasta.

3. Quina ha estat la teva major meta?

Quan tenia 17 o 18 anys , quan era a la categoria júnior, aconseguir de ser internacional amb la selecció espanyola de cross, participar en un campionat del món.

4. A part de córrer, quines afeccions més tens?

A part de córrer, també tinc com a principal hobbie el ball, que és un tema que sempre m’ha agradat molt, tot allò que té relació amb el ball i amb la música m’agrada.

5. Com és que t’has fet professora?

Des de petita sempre m’havia fet gràcia ser professora de gran, sempre em fixava en els professors i mestres que teníem, així, com si es tractés d’un joc o d’una broma; però quan vaig créixer més, encara tenia vigent la idea de ser professora, i ho vaig tenir molt clar; no sé per què, però ho tenia molt clar, i amb el tema de l’esport em vaig acabar de decidir i decantar-me cap a la vessant esportiva. Així, ara tant puc fer classes a primària com a secundària, ja que també sóc mestra.

6. Quins reptes tens actualment?

Ara actualment estic a la categoria absoluta, i el repte que tinc actualment és guanyar el campionat de Catalunya per arribar a l’estatal, categoria a la qual ja és molt difícil arribar.

7. Com et vas sentir quan vas guanyar la primera medalla important?

La veritat és que molt contenta; obtenir un premi sempre és una bona recompensa, i més, doncs, quan és una medalla. Totes em van fer molta il·lusió, des de la primera a les que he anat guanyant després, fins ara.

8. Quan vas començar la teva carrera professional?

No m’he dedicat mai exclusivament a l’atletisme, sempre ho he compaginat: primer ho vaig compaginar amb els estudis, i ara amb la feina. Per tant, professional no ho he arribat a ser mai, però pràcticament tinc una dedicació gairebé com una atleta professional. Però les hores que em dedico a entrenar com una atleta professional són des que sóc atleta sènior, des que estic a la categoria absoluta.

9. Com compagines l’institut amb l’atletisme?

Doncs aquest any tinc bastant bon horari, bastant flexible, i com que algunes tardes no treballo, cada dia aprofito per entrenar; fins i tot, també aprofito algun dia que tinc una hora al matí i després no he de tornar a l’institut fins la tarda; aprofito aquest forat que em queda lliure per anar a entrenar.

10. Què recomanaries a un alumne que volgués ser atleta?

Jo l’animaria que provés una mica que allò més bo de l’atletisme és trencar una mica el xip que l’atletisme és només córrer. Hi han força especialitats: córrer, salt, tanques, llançaments, etc. És un esport molt complet i crec que practicar-lo va molt bé, sobretot si després es vol fer un altre esport.

11. Quin és el sacrifici que has de fer per ser atleta?

Dedicar-hi moltes hores, renunciar a moltes coses; molt esforç, constància i disciplina.

12. Quin heroi tenies de petita?

El meu heroi i atleta preferit era en Carl Lewis, un atleta americà que feia velocitat i salts; m’encantava, el veia per la televisió i em quedava parada.

13. Què detestes per damunt de tot?

Detesto sobretot que amics o amigues que puguis tenir en algun moment et decebin.

Mini qüestionari

1. Què t’enduries a una illa deserta?

Un llibre, una peça de roba i aigua.

2. blanc o negre?

Gris.

3. gat o gos?

Ni gat ni gos.
4. mar o muntanya?

Muntanya

5. dia o nit?

Dia

6. televisió o llibre?

Llibre

7. interior o exterior?

Exterior, sense cap dubte

PARLEM AMB LA MÍRIAM

Avui farem una entrevista a una professora de l’institut de Vidreres, la Míriam, amb la intenció d’informar-vos sobre la tasca d’ensenyar al jovent d’avui dia. Quan diem jovent ens volem referir als nois i les noies que actualment estudien en centres d’educació secundària.

Quan va decidir estudiar per ser professora i per què?

Quan estava estudiant filologia catalana, vaig decidir ensenyar llengües perquè m’agradava el tipus de feina que comporta ser professor. El tracte amb adolescents i ensenyar és una tasca agraïda, agradable i a la vegada s’aprèn molt amb aquest contacte.

Li agrada el seu treball?

Sí

Quan fa que treballa de professora?

Fa 7 anys que treballo com a professora. Primer vaig començar ensenyant francès. Després, més endavant, català i castellà i finalment, fa 4 anys, que estic ensenyant anglès.

De petita la seva il·lusió era ser professora d’anglès?

No, volia ser periodista, perquè m’agradava llegir i escriure i volia treballar en un diari.

Quants anys de carrera va estar estudiant per arribar a ser una gran professora?

Vaig estudiar 5 anys de filologia catalana i, a la vegada, hispàniques. Llavors vaig estudiar 5 anys de francès i anglès.

Ara que ja deu de tenir força experiència en la seva feina, seria tan amable d’explicar-nos què és el que en pensa ara d’això de ser professora?

Hi ha moments de tot. És una feina vocacional, perquè a vegades no és fàcil treballar amb molt d’alumnat. Jo penso que t’ha d’ agradar, si no, pot ser un tipus de feina molt dura.

Com es comporten els alumnes a les aules?

En general bé. Hi ha algun tipus d’alumne que no vol estudiar i és a l’ institut obligatòriament. Això provoca un problema, ja que pot molestar els que volen estudiar. A causa d’aquesta actitud pot haver-hi algun conflicte.

Fa molt de temps que està treballant a l’institut de Vidreres?

Aquest serà el 3r curs.

Què en pensa de les noves normes de l’institut que posa l’equip directiu? Hi està d’acord?

Crec que dels mòbils, els mp3 i tot aquest tipus d’aparells han estat usats de manera abusiva. És lògic que l’equip directiu hagi pres alguna mesura per evitar incidències.

Com pensa que s’hauria de fer perquè els alumnes que arriben d’altres països s’integressin a l’institut?

Ara a l’institut hi ha una aula d’acollida; així aquests alumnes poden aprendre el català i integrar-se amb els seus companys.

Quin paper juga la llengua anglesa en un món cada vegada més global? Pot anar en detriment de les altres llengües?

Actualment l’anglès és una de les llengües més importants. Crec que tothom hauria d’estar interessat a aprendre’l, ja que en qualsevol feina se’n demanen uns coneixements bàsics, i també es pot necessitar per a viatjar. Penso que va en detriment de les altres llengües, però és raonable que així sigui, perquè és la llengua dels negocis i de la comunicació en general.

Quin nivell d’anglès tenen els alumnes de Vidreres? Com es pot millorar?

Hi ha una part de l’alumnat que té uns coneixements bàsics de la llengua anglesa, però n’hi ha d’altres que han de millorar molt…

Com veus el teu futur d’aquí uns anys? Continuaràs a Vidreres?

Suposo que continuaré a Vidreres, però mai no se sap del cert, perquè no tinc la plaça fixa aquí.