Darrerament són notícia els resultats dels diferents informes PISA i altres avaluacions externes que analitzen els resultats de les diferents escoles europees, espanyoles i catalanes.
D’aquests informes es fa una lectura esbiaixada i interessada extraient la conclusió de què el “nivell” de les escoles de Catalunya és molt baix. Per generalització s’aplica aquesta teoria a totes les escoles, sense fer anàlisi dels resultats. Sense fer allò que és bàsic en tot procés avaluador que és analitzar el context.
No és la nostra intenció entrar ara en aquest debat, el que si que volem és manifestar que l’educació és fruit de la societat i de tot allò que aquesta posa en valor.
Si fem un repàs veiem que en els darrers anys el percentatge del PIB dedicat a educació ha anat baixant en caiguda lliure. Sempre hem estat molt lluny del 6% que ens podia apropar una mica a allò que dediquen els països veïns.
Des de 1980 que va començar la primera llei orgànica d’educació, gestionada en democràcia, s’han succeït en el temps la LODE 1985, LOGSE 1992, LOPEG 1995, LOCE 2002, LOE 2006, LEC 2009 i ara la LOMQE 2014. Totes elles lleis orgàniques que s’han anat substituint una a l’altra sense arribar a implementar-se dintre del sistema per manca de temps. Veureu que l’escolaritat d’una promoció d’ensenyament obligatori de 3 a 16 anys s’ha vist afectada amb més d’una llei orgànica que suposa canvis significatius del currículum, organització, mirada pedagògica, etc.
S’han decretat lleis sense les lleis complementàries d’acompanyament al pressupost. Mai han arribat a posar tots els recursos que es plantejaven en les diferents lleis.
Les escoles ordinàries han anat omplint-se de necessitats derivades d’un augment de la diversitat de cultures i d’inclusió d’alumnat amb necessitats educatives específiques, sense que els recursos augmentessin en aquesta mateixa proporció, ans al contrari, aquesta inclusió s’ha fet servir per estalviar-se personal i inversions necessàries.
Tot això no és, ara, una queixa, perquè des de les diferents escoles hem anat denunciant totes aquestes incoherències i no hem sabut ni hem estat capaços ni capaces de convèncer la societat.
Les escoles hem hagut d’anar bandejant uns governs que han modificar les lleis cada vegada que perdien majories, les pressions d’una societat que passa de l’eufòria dels moments econòmics on prevalia els resultats immediats, als moments més pessimistes de la pura supervivència en època de crisi.
L’educació és allò que s’ha hagut d’anar adaptant als moments conjunturals pel que fa a currículums, horaris, construccions, titulacions, partits, etc.
Tot això ha contribuït a què les famílies estiguin desorientades, els docents decebuts i les criatures perdudes.
Tot aquest context, tan dramàtic, ha fet que les escoles, mica en mica, amb la complicitat de moltes famílies, l’ajuda de les AMPES i la voluntat dels docents, hagin anat dibuixant el seu propi camí sortejant tots aquest despropòsits.
Per aquest motiu ens rebel·lem quan es generalitza i es posen totes les escoles al mateix sac.
Som els primers a estar insatisfets amb aquesta situació, però també tenim molt clar el diagnòstic de tot allò que s’hauria de canviar i millorar per aconseguir el model d’escola que volem.
Portem anys lluitant i treballant per aconseguir-ho, dedicant molts esforços i temps en intentar convèncer als diferents governants i famílies.
Reivindiquem què igual que totes les persones són diferents, les escoles també som diferents.
Ens agradaria continuar construint tots plegats el model d’escola que volem. Que famílies, AMPA i docents el defensem, sense dubtes.
El tema del famós “nivell” de l’escola és un debat fals. Les escoles no tenen “nivell”. Són les criatures les protagonistes de tot l’aprenentatge i les que aprenen més o menys en base a les seves oportunitats. Aquestes oportunitats estan vinculades, evidentment al treball a l’escola, a l’entorn més proper i a l’educació i valors treballats en la família.
Davant dels dubtes sobre els resultats, només hi ha una alternativa que és veure els diferents indicadors.
El primer i més important és veure els progressos en tots els aspectes i les competències dels vostres fills i filles.
Un altre, menys important, és veure els resultats de les diferents avaluacions externes a què som sotmeses les escoles segons els paràmetres dels diferents governs.
Els números i les estadístiques són interpretables i fàcils de manipular, per això us presentem els resultats comparatius de les proves de competències bàsiques que any rere any passen les diferents escoles, com a avaluació externa, de Catalunya, públiques, concertades i privades. Aquestes dades són facilitades per la Generalitat i estan recollits els resultats des de 2009 al 2012.
En aquestes gràfiques estan els resultats de Català, Castellà, Anglès i Matemàtiques de les diferents escoles.
Teniu la comparativa del centre amb la mitjana de Catalunya. Es donen tres nivells de gradació en cada competència: baix, mitjà i alt. Evidentment el mitjà i alt són els indicadors de superació de la competència.
Si analitzeu els resultats del centre amb la mitjana de Catalunya podeu fer-vos una idea del “nivell” de l’alumnat de la nostra escola.
Podeu mirar també la diferència en l’adquisició de la competència lingüística en castellà i català per jutjar si el sistema immersió lingüística en català afavoreix o no el domini de les dues llengües oficials.
Evidentment la situació ideal és tenir el nivell més baix per sota de la mitjana de Catalunya i el nivell alt per sobre de la mitjana.
Esperem que això us ajudi en tots els vostres dubtes i us doni més confiança per continuar construint tots plegats el model d’escola que volem.
|
|
 |
 |
 |
