L’educació lenta sorgeix de la necessitat, per una part de la societat, d’una desacceleració dels ritmes educatius que hi ha al nostre entorn d’avui en dia, per així poder arribar als diferents ritmes dels alumnes. Autors com Carl Honoré en el seu llibre Elogio de la lentitud: Un movimiento mundial desafia el culto a la velocidad i Joan Domènech en el seu llibre Elogi de l’educació lenta són els principals exponents d’aquest moviment.
L’any 2002 va començar a aparèixer el moviment sobre l’educació lenta. Aquesta va en contra dels currículums sobrecarregats que no tenen en compte les necessitats i els ritmes dels infants, ja que cal conèixer i comprendre els ritmes individuals i personals, doncs no tothom aprèn el mateix, ni en el mateix període de temps. A més, també s’oposa als aprenentatges que es donen abans d’hora i als horaris rígids i excessivament compactats. D’altra banda, les altes expectatives que dipositen les famílies en l’educació dels seus fills generen una forta obsessió perquè els seus fills interioritzin els màxims coneixements possibles, moltes vegades abans del que els tocaria per edat, i això provoca que hi hagi una precipitació en l’adquisició dels coneixements, que no afavorirà ni a llarg ni a curt termini, ja que no seran aprenentatges significatius ni funcionals. Educació lenta no vol dir fer les coses de manera lenta, a poc a poc, sinó que vol dir dedicar temps de qualitat a l’educació, és a dir, alentir el ritme d’aprenentatge accelerat i així poder aconseguir uns bons resultats.
Els objectius que pretén l’educació lenta són bàsicament el respecte individual dels aprenentatges, és a dir, fomenta que es doni temps als alumnes per processar els aprenentatges que han d’anar adquirint. Així mateix, cal donar el temps necessari a les activitats que es vulguin realitzar, prioritzant allò que realment és important i seleccionant allò que realment pot ser prescindible. La visió que té aquest nou moviment és que hi ha un excés de continguts dins del currículum escolar i una mala distribució de l’espai del temps, per tant, es fa realitat la màxima que prega “menys és més”, és a dir, millor poc i bé que massa i malament. L’educació lenta busca la qualitat en els processos, reflexionant sobre la seva finalitat i la seva intenció. Aquesta qualitat arribarà quan es doni importància al procés i a l’elaboració, en comptes de només pensar en el temps que s’hi dedica o en els coneixements que es poden arribar a adquirir. Aquesta nova metodologia fomenta la connexió entre l’educació formal i la informal, ja que ambdues aporten elements necessaris per complementar-se. Es considera important donar temps als alumnes per reflexionar, buscar un temps inactiu on no s’hagi de pensar en què fer, com fer-ho o perquè fer-ho… Aquest temps l’han d’aprendre a gestionar i a decidir perquè el volen utilitzar. La idea que transmet l’educació lenta és que cal tornar temps a la infància, deixar-los gaudir de les hores de joc i no atapeir-los amb les extraescolars.
Entrevista. Conversa virtual entre Joan Domènech i Carl Honoré
“Podem donar una part de la culpa del fracàs escolar a la nostra obsessió amb l’educació precoç, amb l’èmfasi en la pressió per saturar d’aprenentatges acadèmics cada cop més d’hora i més ràpid.” Carl Honoré
“L’educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l’educació són dos aspectes íntimament lligats”. Joan Domènech
“Crec que els bons mestres, sigui quin sigui el sistema amb el qual ensenyen, intenten respectar el ritme de cada alumne. Qualsevol que hagi estat en una classe sap que aquesta és precisament la manera natural d’ensenyar”. Carl Honoré
“Els plantejaments de l’educació lenta, més respectuosos amb els ritmes d’aprenentatge dels nens i infants, han de portar grans beneficis, tant a tot aquell alumnat que ha vist castigada la seva lentitud, com a tots els alumnes que, per les seves capacitats, tenen èxit en l’actualitat”. Joan Domènech
“En la nostra cultura, la paraula lent és una paraula bruta, és sinònim de mandrós, avorrit, ineficient, no modern. Però la bona notícia és que el moviment Slow està aconseguint trencar amb aquest tabú”. Carl Honoré
“Si l’educació lenta ha de comportar una millor educació, també vol dir que els infants i joves que puguin gaudir d’aquesta educació millor, també es convertiran en ciutadans més coneixedors de la societat i també més crítics”. Joan Domènech
Llegiu l’entrevista completa a la secció Documents d’aquest bloc
Fonts:
http://educaciolenta.blogspot.com.es/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Educaci%C3%B3_lenta