LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

La amistad es difícil explicar lo que es…

No es simplemente el hecho de tener a alguien con quien hablar, con quien contarle tus secretos, con quien ir de fiesta o simplemente con el que ir a tomar algo una tarde. Es mucho más que eso, la verdadera amistad supera todos los límites y fronteras.

A lo largo de nuestra vida conoceremos a muchas personas las cuales consideraremos amigos, pero solo habrá unas pocas personas que a pesar de cruzarse con otras personas y otros caminos seguirán a nuestro lado para siempre.

Hay amigos que se irán por caminos distintos al tuyo, hay quienes conocerán a otras personas y poco a poco se irán distanciando, o simplemente se cansarán de ser amigos tuyos y buscarán otras amistades, también hay esos amigos que van entrando y saliendo de tu vida, però las personas que realmente valen la pena són aquellas que permanecerán a tu lado hasta el final.

Laia

Ja fa temps que sóc entrenadora de básquet, més concretament, segona entrenadora de nenes d’entre nou i deu anys. L’entrenadora principal és la meva mare, per això vaig tenir avantatge a l’hora d’escollir segon entrenador.

La veritat és que al principi la idea no m’agradava gaire, ja que tinc una germana d’onze anys, i si amb prou feines l’aguanto a ella, com podré entrenar deu nenes de la seva mateixa edat? Però tot i així vaig decidir intentar-ho.

Actualment estic molt contenta amb les que ara denomino “les meves nenes”, m’encanta entrenar-les, ensenyar-les coses noves i alegrar-te quan els surten bé, i sobretot ajudar-les amb. el que puc, ja sigui de básquet o del cole, hi ha vegades que fins i tot les he ajudat a estudiar per un examen.

Segurament l’any que ve ja no les portaré , però mentrestant disfrutaré dels moments amb elles, perquè són genials!

Paula

Quantes vegades hem sentit a moltes persones del nostre entorn (familiars, amics…) dient que volen baixar de pes per lluïr un cos perfecte a l’estiu? Això normalment és degut perquè a les revistes o a la televisió, veiem gent amb cossos perfecte, i pensem que voldríem tenir un cos semblant al que veiem. Llavors volem dur a terme la famosa “operación bikini”, que normalment sol començar al Març – Abril quan encara queden uns quants mesos perquè arribi l’estiu i es fa a base de realitzar esport abundantment com anar al gimnàs moltes hores a la setmana i seguir dietes extremes, fins i tot algunes persones poden deixar de menjar perquè s’hi capfiquen massa, la qual cosa pot portar greus problemes a la salut.

Però és realment necessari fer tots aquests sacrificis per poder tenir un cos “perfecte”? Crec que els punts de vista de bellesa i perfecció de la societat ens afecten massa i ens hem d’acceptar tal com som i no deixar-nos influïr pel que la gent vulgui que siguem.

Laia

En qüestió de pocs mesos o un any, s’ha demostrat la importància que poden tenir les xarxes socials, i s’ha demostrat el paper que poden desenvolupar en diferents circumstàncies i en diferents llocs del món.

Sense anar massa lluny, al 2011, hi va haver tot aquell corrent revolucionari al nord d’Àfrica que va provocar la independència o el canvi de poders en els països afectats. Però la característica que m’interessa de totes aquestes revolucions contra la tirania a què estaven sotmesos és que en totes l’eina que va contribuir de manera pacífica, però molt activa, a la causa van ser les xarxes socials com el facebook o el twiter. A partir d’aquestes eines innovadores els revolucionaris d’Egipte, per exemple, van aconseguir guanyar la revolució sense haver de recórrer a les armes, ja que gràcies al facebook i el twiter es van poder convocar totes aquelles manifestacions multitudinàries a la plaça Tahrir. En d’altres casos, com és el de Líbia, no es va poder evitar la guerra civil però també gràcies a les xarxes socials es va aconseguir informar des d’un principi a tot el món del que passava al país.

Es per això que, a parer meu, les xarxes poden ser molt útils per informar i sobretot per denunciar totes les injustícies que es cometen al món, i així poder intentar trobar-ne la solució.

Nil

El otro día me puse a pensar en que haría el año que viene. Que si hacer el bachillerato en el mismo instituto o irme a otro instituto a hacer un modulo.

Mis padres quieren que yo haga bachillerato,pero yo no estoy muy segura de hacerlo. Mi idea principal es hacer un modulo de telecomunicaciones,pero aún no lo tengo muy claro,ya que quiero ver otras opciones antes de tomar una decisión.

Pero creo que la salida del miércoles al “Saló de l’ensenyament” todas mis dudas ya están  más claras. Esta salida ha estado muy bien para esos alumnos que aún no tienen muy claro qué van hacer el año que viene como yo. Ya que pudimos informarnos más sobre que hacer el año que viene y en que lugar hacerlo, ya con más seguridad.

Pienso que esta salida fue una gran fuente de información, pero me di cuenta de que había mucha más información sobre las universidades que no de los módulos de formación y eso es algo que no me gustó, ya que creo que todos merecemos el mismo grado de información que los demás.Pero en general la salida fue muy positiva,aunque un poco larga ya que me esperaba otra cosa sobre “el Saló de l’ensenyament”.

Ahora lo que tendré que hacer es pensar en este último  trimestre y esforzarme al máximo para que me den el graduado y así poder pensar en el módulo que quiero hacer y dónde lo haré.

Rosa

Com alguns sabeu, la setmana que ve farà dos mesos que estic amb un noi. Ens estimem molt i sembla que anem per bon camí. És la primera parella estable que tinc i m’hi sento molt a gust. Però és de Barcelona i això, vulguem o no, ens fa tenir alguns inconvenients.

Aquesta setmana santa marxo de viatge. Divendres pujo a un avió direcció l’Alguer, Sardenya, i estic cinc dies fora. Hi vaig amb el cau, i el fet d’anar a l’estranger provoca que a penes pugui parlar amb ell. Per sort, el dimecres d’aquella mateixa setmana passem el dia junts, però dijous a la nit ja torno a marxar cap a Eurodisney amb la família. Em ve molt de gust i serà fantàstic però el trobaré massa a faltar.

Per sort varem tenir una idea. Per poder sentir-lo més a prop vam pensar que em podria emportar una samarreta d’ell totalment impregnada d’olor seva. Va ser una excel·lent idea i això farà alleujar molt més l’enyorança i el podré sentir al meu costat.

Laia.

Todos nosotros necesitamos nuestro momento de relax, es decir desconectar de todo, ya sea para evadirse de una semana llena de exámenes, para olvidar tus problemas o incluso porque te apetece. Yo pienso que no es nada malo evadirse un rato de todo, ya que de esa manera puedes pensar más en ti y no en otros problemas absurdos o no tan importantes.

Y yo esta Semana Santa voy aprovechar para relajarme de tantos días de estrés, asimilar las notas e incluso para divertirme ya que me lo merezco. Esta semana nos va a venir bien a todos para desconectar del instituto, de las clases y de las notas.

Pero lo peor para algunos van a ser las notas, ya que aunque no quieras siempre están ahí, y suele ser un tema de conversación entre padres y hijos al finalizar el trimestre. Pero bueno, lo mejor es disfrutar de esta semana y volver con fuerzas, ya que solo nos queda el último empujón para acabar este curso.

Rosa

Aquest dissabte els meus amics i jo vam anar dormir a la muntanya amb una tenda de acampada. Va ser el primer cop que la fèiem servir, ja que l’havíem comprat la setmana passada entre tots.

Tot i que ens ho vam acabar passant molt bé, s’ha de dir que fins que no vaig arribar a la muntanya va ser un dia d’ allò més estressant, ja que no ho havíem organitzat com calia.
Els meus amics van anar a la muntanya ales 11:30 ja que vam pensar que el ser el primer cop que muntàvem la tenda podíem tenir dificultats. Per mala sort jo no vaig poder assistir aquella hora perquè tenia un partit de bàsquet que m’ocupava tot el matí.
Al acabar al partit vaig fer una dutxa ràpida, vaig agafar les coses i vaig anar a la muntanya. Jo no sabia ben bé on era l’ acampada i vaig haver d’ estar com uns 20 minuts parlant amb un amic per saber on es situava. Al arribar hi havia un ambient molt tranquil i estaven tots aplacats. El primer que vaig fer va ser un bon dinar, ja que havíem comprat de tot : hamburgueses, lloms, botifarres… que les cuinàvem amb un fogonet.
Quan es va fer fosc va baixar en picat la temperatura, però ens ho vam passar igual de bé .
S’ ha de reconèixer que a la nit en alguns moments m’estava “cagant a sobre” com a conseqüència d’ alguns sorolls estranys que se sentien per fora la tenda. El pitjor moment va ser quan havia d’orinar, que sincerament no em feia gràcia en aquelles condicions.

El despertar vam recollir-ho tot i no vam deixar ni rastre.

Ha sigut un bon cap de setmana! S’ haurà de repetir!

Jordi Xivillé

Ja falta menys perquè arribi Setmana Santa i amb ella ens entreguen les notes de la 2ª avaluació. Però avui no parlaré de les notes si no del que tinc planejat fer durant aquestes vacances.

Durant aquesta setmana tinc varies tasques a fer. Per part de l’Institut començaré a llegir un llibre “El Lector” per Socials i estudiaré per algun altre examen. Però també hauré d’anar a entrenar amb el meu equip de bàsquet ja que tenim un torneig a Argentona el cap de setmana vinent. Al torneig assistiran equips de nivell B1 i A2 (que és la lliga on juguem nosaltres). Al torneig bàsicament disputarem partits i alguns concursos. El dissabte farem tres partits i el Diumenge es faran els partits finals per saber com han quedat els equips i també els concursos finals. Al torneig hi hauran tres tipus de concursos: de triples, d’habilitats i de two ball. El concurs de two ball consisteix a fer llançaments amb parelles des de unes posicions marcades a la pista. A mi m’ha tocat participar al concurs d’habilitats, espero que em surti bé. Però també seran unes vacances on em relaxaré perquè aquestes últimes setmanes he fet molts exàmens i voldria desconnectar una mica de l’institut, però no molt.

Fins al pròxim escrit !

Quim

Hoy me veo obligado a escribir, puesto que hace tiempo que no lo hago y tengo ganas de desahogarme un poquito. Lo haré hablando de mí mismo, mejor dicho de la juventud en general, los adolescentes, la edad del pavo… Bajo mi punto de vista, pienso que estoy pasando por la época más mala de la vida de cualquier persona.

Voy a expresarme más concretamente; en mi humilde opinión, creo que los jóvenes somos personas descerebradas (no todos) que nos dejamos influenciar fácilmente por otros que creemos que son superiores a nosotros. Nos creemos más mayores de lo que realmente somos, pensamos que nos vamos a comer el mundo, que somos capaces de todo, pero luego lo que pasa es que las personas que realmente son superiores a nosotros nos manipulan aprovechándose de nuestra inexperiencia. Y posteriormente, vienen una serie de batacazos en forma de fracasos que te pueden dejar medio loco y te abren los ojos de golpe, hacen darte cuenta que siempre tenemos cosas que mejorar y que siempre vamos a tener a alguien encima nuestro del que podemos aprender mucho.

No solamente digo que pueda suceder en la vida en general, creo que puede pasar en situaciones más concretas como cualquier deporte, como a mi me está pasando en el fútbol. Pienso que en este mundillo he tenido una gran cantidad de éxitos y triunfos deportivos, pero creo que los pocos fracasos que he tenido han sido más importantes y decisivos que los éxitos. Esto junto a otros pequeños detalles van a ser causa del final de mi pequeña pero intensa carrera futbolística dentro de pocos años.

Concluyendo mi escrito, voy a decir que haría cualquier cosa por volver a mis cinco añitos, ya que viendo a mis “pequeños” del equipo de fútbol que dirijo, formado por críos de 4 o 5 años, pienso que es la mejor edad, y así volver a empezar de nuevo.

Saúl Lara LópezdeMota