LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

Els pensaments de la gent varien a mesura que van passant els anys. Per la influència dels amics, les famílies o les experiències del passat acabem amb unes creences o altres. Tant podem creure en la religió cristiana com podem no creure en res. Des del meu punt de vista, totes són valides, i pràcticament totes les religions i creences estan fetes amb objectius bons.

Per la meva part, no em considero d’una religió concreta, crec en el karma, penso que és una cosa que ens fa ser més bons amb nosaltres i amb els altres. A part d’això, crec que passa de veritat, per gent que he vist.

També crec en allò que diem “sort”, penso que a vegades en tenim i a vegades no, però sempre s’acabarà igualant la “sort” amb la “mala sort”, perquè ningú té una mala sort eterna.

Jo avui he plantejat les meves creences, però evidentment cadascú te la seva i penso que totes s’han de respectar, ja que són idees molt importants per a les persones..

Víctor

Para empezar a explicar mi religión y el por qué llevo el pañuelo, os pondré un buen ejemplo; nos ponemos en el caso de un bombón Ferrero rocher, abierto que ha pasado por muchísimas manos, por las cuales uno lo ha abierto, otro lo ha mordido, otro lo ha chupado etc…. Te lo comerías? Esta claro todos dirían: NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!
Por eso la mujer musulmana se tapa porque siempre se prefiere lo cerrado que lo abierto, a todos nos gusta estrenar, a nadie le gusta usar algo o tener algo ya estrenado. Y el Islam no solamente pide a la mujer taparse o mantenerse cerrada sino que también pide al hombre vestirse de una forma no atractiva, bajar su mirada, etc..

Nos encontramos en una sociedad que sin ninguna vergüenza exponen el cuerpo y la intimidad de una mujer públicamente…..donde la desnudez de algún modo simboliza la expresión de la liberación femenina….donde los hombres acaban sus más depravados deseos sin ningún limite…..!!! Cuesta muy poco entender por qué una muchas mujeres musulmanas deciden llevar el hijab….o velo…. sin embargo las generalizaciones sobre el Islam y los que llenan los medios de comunicación y la mente de muchas personas hoy en día estigmatizan injustamente a la mujer musulmana que se cubre con el hijab considerándolas oprimidas o fanáticas y fundamentalistas, estas consideraciones están gravemente erradas.

No solo se malinterpreta el fuerte sentimiento de estas mujeres hacia el velo sino que se desconoce el coraje y la identidad que les brinda dentro de los prejuicios más comunes, se cree que la mujer musulmana que lleva el hijab está forzada a hacerlo….. Nada puede estar más lejos de la verdad, ciertamente la decisión final de llevar el hijab no se alcanza fácilmente y normalmente lleva días de meditación, de temor a consecuencias y reacciones adversas y finalmente un gran coraje al momento de decidir. Llevar el hijab es una decisión independiente que surge de apreciar la sabiduría que subyace la orden de Allah y del deseo sincero de complacerlo. El hijab permite a la mujer identificarse y ser reconocida como musulmana….Hay que entender que el hijab es mucho más que un simple trozo de velo o pañuelo ya que lo que realmente importa es la modestia y el decor interior, el sistema de moral interior le da significado al velo externo. La moral de la mujer musulmana se ve en sus actos, en el modo de vestir, de hablar, etc..

Para muchas mujeres musulmanas el hijab es un recuerdo permanente de que no deben diseñar sus vidas y sus cuerpos para los hombres….como muchas están acostumbradas…veo que eso es frecuente en muchas mujeres cuya felicidad depende de lo que los otros piensen especialmente de lo que pienses los hombres. Además vestirse modestamente y llevar hijab son medidas de precaución para evitar que se corrompa la sociedad….esto no se limita solo a la mujer….Hay un versículo en el qur’an que pone “Y DILES A LOS HOMBRES CREYENTES QUE BAJEN SUS MIRADAS Y QUE GUARDEN SUS PARTES PRIVADAS ESO ES MAS PURO PARA ELLOS ES CIERTO QUE ALLAH SABE PERFECTAMENTE LO QUE HACE”

Y para terminar voy a poner uno de mis casos y buen ejemplo para que quede entendido; Debajo de mi pañuelo, mi pelo siempre impagable, lo cepillo por la mañana, me lo arreglo por la tarde… Me gusta llevarlo hermoso aunque no lo vea nadie, lo disfruta mi familia y con eso ya es bastante. La gente no comprende que oculte mi melena, de miradas indiscretas que no valen la pena……si vienes a visitarme y eres de mi familia…veras que mi melena es una maravilla….que la oculto porque quiero….ya que nadie me obliga…solo un amor a ALLAH que impulsa toda mi vida!!! Esto es todo espero que se haya entendido y os voy a dejar un video para que quede mas claro que es el Islam y que significado tiene el hijab, son cuatro partes estan en youtube a continuación de esta por quien los quiera ver, pero solo pasare uno que lo encuentro mas interesante.

Amal

La meva opinió sobre aquest tema és nefasta. La religió per mi te una història plena de mentides i injustícies, com quan una persona era confosa per una bruixa era cremada davant tota la població, o quan els jueus eren menystinguts pels cristians, o quan la bíblia diu que els humans vam ser creats per Déu quan ja s’ha demostrat que el humans venim dels simis després d’anys d’evolució (teoria de Darwin)… Tots aquests fets em posen de molta mala llet sobretot quan encara l’església ho nega després de que tot això s’ha corroborat. Però la meva opinió no és solament contra els cristians sinó contra totes les religions existents. En resum totes les religions em semblen nefastes ja que estan governades per gent que segons jo solament busquen el poder, la fortuna i la fama.

Antigament molta gent coneguda va arribar al poder recolzant-se en la religió com Adolf Hitler i Franco, un exemple és la ideologia de Hitler i la frase que encunyava Franco a les monedes quan encara estava al poder, en les monedes hi deia “Caudillo de España por la gracia de Dios”. Totes aquestes accions han sigut solament per tenir poder.

Pau

Realment les úniques persones amb un cert grau de fe haurien de celebrar aquesta “bonica tradició”,el Nadal, que es repeteix any rere any durant ja ben entrat el fred a les llars. Al cap i a la fi, el que es festeja, és el naixement de Crist, i si no ets creient per què ho has de celebrar?
Tot i així, la gent aprofita aquestes dates per estar amb la família. Dinars i sopars envoltats dels nostres, amb aquest ambient de felicitat que es respira, però amb el mal regust del sentiment melancòlic de saber que n’hi ha que ja no hi són entre nosaltres hauria de ser la raó per la qual donem un valor tan important a aquestes festes.
D’altra banda, gran part de la població dóna a aquestes dates el sentit al consumisme sense motiu, aquesta vena malaltissa que surt a tanta gent per a comprar coses sense sentit, només perquè ens ho marca la nostra manera de ser o l’obligació de fer-ho perquè si, és una cosa que odio.
Amb aquest breu escrit, en conclusió, el que m’agradaria es fer una reflexió sobre quines coses volem o calen conservar i quines altres hauríem d’esborrar definitivament de la nostra “avançada cultura occidental”, perquè realment en alguns àmbit semblem una mica estúpids.

Àlex Mercadé

L’altre dia recordant amb la meva família aquelles vacances del 2005 a Burgos, em va venir al cap aquell moment en què em van dir que s’havia de pagar per entrar a la Catedral de Burgos. Jo era petita, però no em podia creure que et cobressin per accedir a la “casa de Déu”, segons els catòlics.

Se suposa que tothom té dret a entrar a l’església, ja sigui ric o pobre, de pell blanca o fosca, home o dona, però allà no hi podia entrar tothom, si no tenies aquells 6 euros no podies entrar. D’alguna manera t’estaven tancant les portes a Déu.

Aleshores on anaven a parar aquells diners? Per el benestar dels cures, perquè dormin, mengin i visquin com a reis?

Desprès d’aquella experiència i de totes aquestes preguntes sense resposta, a mida que he anat creixent me n’he adonat de que realment l’església SÍ que és un negoci, per infinites raons. I la meva conclusió és que tot s’ha comercialitzat tant fins al punt de convertir-la en un negoci més, de convertir en un negoci més l’església en la qual avui dia segueix creient i confiant tanta gent, però aquesta no és capaç de veure que l’estan “estafant”.

Marta

Va haver un dia, fa pocs anys enrere, en que em vaig atrevir a qüestionar la meva àvia sobre la religió. Sempre havia sabut que la meva avia era creient. Però per a mi, no en tenia la “pinta”, ni les costums que se suposava que devien tenir els catòlics.
“Però tu no pots creure” li vaig dir, “Per què?” “Perquè tu ets llesta” (Vull afegir que aquest comentari va ser fa alguns anys i no tenia la intenció de ser despectiu).
No s’ho va prendre malament. Va deixar anar una petita rialla i va callar.

Hi ha una estranya reacció en la gent creient. Adopten una mena de màscara a l’hora de parlar del tema. Alguns diuen que es de mala educació qüestionar un sentiment tan íntim com és la religió… però jo no ho trobo així. En qüestionar, en preguntar sobre això- o qualsevol tema, moltes vegades comprenc perquè ho necessiten, perquè tenen fe. Tenir fe és molt important. Creure en alguna cosa o en algú. Els cristians en Jesús. Els grecs van creure en l’Olimp, els musulmans en Alà. Però també hi ha aquella gent que creuen en la ciència, en l’humà.

Però a vegades em pregunto -i aquí ve el raonament- si la gent hagués pogut escollir, Haurien sigut el que són? És a dir, per escollir sàviament s’ha de tenir una base de tot, s’ha de saber les arrels de la cultura i de les religions. Però també s’ha de mirar cap el futur. La ciència ens ha revelat un munt de coses que les religions passaven per alt. Però, si això que dic té un punt de veritat i si tothom sapigués de tot, podríem escollir amb més seguretat, això esta clar. Però algun dia podrem saber-ho tot? Suposo que no.

Si és així crec normal tenir fe en aquelles coses que mai sabrem i que la nostra ment resulta cega per aquelles coses que fan la vida a la Terra tan enigmàtica.

Maria

Tot això va començar mentre parlava amb un amic. On li vaig plantejar la següent pregunta:
– La mort és realment un final o un nou començament?

I ja que desconeixíem en gran part el camp que engloba totes les coses correlacionades amb aquesta.

Una de les principals “organitzacions” en crear un significat a la mort va ser la religió, la qual va començar a posar por dintre els caps dels homes que no els hi havia donat tanta importància al que hi havia després de la vida.

Des de el punt de vista de la religió va variant més o menys, segons cada una, el final és diferent per crear una altra manera de veure la vida, o la mort. Ja que en la religió només mort el cos físic i “l’ànima” se’n va, al cel, a l’ infern…

I des de el punt de vista visual, nosaltres només podem observar un cos inert sense pols.

Per l’altra banda segons uns intel·lectuals del moment o de fa uns anys i Bill Hicks (humorista) va dir: “Toda la materia es meramente condensada en una lenta vibración. Todos nosotros somos consciencia experimentándose subjetivamente. No existe tal cosa llamada muerte; la vida es solo un sueño y nosotros somos la imaginación de nosotros mismos.”

Això ens pot donar a entendre que el nostre cos físic és merament un transport per  la nostra consciència, el qual té una data límit, la qual finalitza X dia segons la persona.

Arribar a tenir por a la mort, o a la vida, ja que tot això ens és desconegut? És comprensible.
Sempre s’ha volgut donar un sentit tant a la vida com a la mort.
La meva opinió és que com més anem en la recerca de la vida o de la mort més ens allunyem d’aquesta.

En la actualitat segons la causalitat de la mort d’alguna persona, un accident de vehicle i el teu rang social, pot tenir unes conseqüències sobre la gent del món, tot i que també pot no tenir-les.

Tot això podria condicionar a alguns de nosaltres en la cerca de ser algú per a arribar a tenir X rellevància sobre l’àmbit social, per ser recordats per alguna persona.

Eduard

Avui, amb les meves amigues hem recordat la nit de la festa de la Mercè a Barcelona.
Anàvem contentes però també he de dir que anàvem amb la por de que esclatés la suposada bomba que els de Al Qaeda amenaçaven en posar.

La raó, d’aquesta era que no estaven contents amb la prohibició del burka i el nikab als llocs públics de Barcelona. Jo estic a favor, penso, que d’alguna manera està bé que ho prohibeixin, ja què és una humiliació per a la dona portar-lo. L’acte d’obligar a posar-se’l provoca un poder superior al “primer sexe” o també al sexe masculí. En aquells països, la dona és menyspreada i maltractada física, psicològicament.

M’he estat informant i també pot provocar problemes de vista, d’equilibri, problemes dermatològics, problemes del sistema respiratori, com asfixia i claustrofòbia entre altres que poden provocar fins i tot la mort.

També he de dir, que entre elles també es sotmeten a una pressió social, com per exemple, si una dona no porta burka, les altres es senten ofeses, i “es burlen d’ella“, fins que no se‘l posa no deixen de martiritzar-la.

La prohibició del burka ha generat molts debats a favor i en contra. En contra amb l’argument de que la prohibició d’un costum com aquest, reforça les idees masclistes del país i les fa més seves, per tant la prohibició no fa més que embolicar-ho tot i dona la raó als ideals d’aquesta gent. La prohibició d’un costum sigui de la religió o ideal que sigui crea un sentiment patriòtic i religiós, com prohibir parlar el català als catalans durant la Guerra Cívil.

Ho creieu just? Som menys que els homes?

Adriana.