LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

De ben petit ja vaig aprendre a muntar en bicicleta. La veritat es que em va costar molt anar sense rodetes, aquelles petites rodes que anaven enganxades al pneumàtic de darrera i que t’ajudaven a mantenir l’equilibri. Encara recordo quan me les van treure, anava tot el dia amb els genolls pelats i de terra en terra. Quasi sempre practicava per els voltants del parc del costat de casa meva on el meu pare m’empenyia per agafar velocitat i que aixi fos mes fàcil mantenir l’equilibri.

Quan en vaig aprendre anava per tot arreu en bicicleta, fins i tot era el voluntari per anar a llençar les escombraries als contenidors. Des de aquell moment no he deixat d’anar en bicicleta sempre que puc.

Avui en dia encara hi vaig i les meves rutes més habituals son: el castell de Burriac i la creu de Cabrils. Quasi sempre hi vaig acompanyat d’un amic que també apassionat per les bicicletes. El anar en bicicleta em fa sentir lliure, tranquil i a més em fa desconnectar. Tot i aquest amor per les bicicletes mai he tingut l’ocasió de participar en una cursa, tot i que més d’una vegada he estat a punt, però al final sempre hi ha hagut algun inconvenient.

Trobo que les experiències que he tingut anant en bicicleta son inoblidables i per això espero poder seguir anant-t’hi molt de temps.

Jordi Xiville

Ara és quan s’ ha de fer l’últim esforç, però la veritat és que em fa molta mandra. Ja només queden uns 34 dies aproximats de classes, ja que el 18 de Juny ens anem de viatge de fi de curs, a Berlin.
Tinc la sensació que el viatge serà fantàstic i que ens ho passarem d’ allò més bé. El més fomut d’ara és que aquest mes se’m farà etern, perquè com us he dit abans aquest trimestre serà el més dur i que costa més d’estudiar ja que estàs pensant tot el dia en el viatge i l’estiu.

Aquest estiu el penso aprofitar el màxim.
Penso anar cada dia a la platja ja que m’encanta el mar, sobretot la fauna marina. Amb el meu pare de ben petit sempre havíem anat a bussejar. Jo com no sabia nadar anava amb un matalàs transparent on podies recolzar la cara i veure els peixos i el meu pare em portava per tota la costa. També s’ha de dir que vaig aprendre ràpid a nedar i a diferència d’altres nens a mi el fons marítim no em feia gens de por, és a dir no temia deixar de tocar de peus a terra. Encara puc sentir l’olor d’aigua salada de la platja de Blanes on estiuejava els estius de petit…

Esperem que aquets dies passin més ràpids del que espero. Fins un altre!

Jordi

Aquest dissabte els meus amics i jo vam anar dormir a la muntanya amb una tenda de acampada. Va ser el primer cop que la fèiem servir, ja que l’havíem comprat la setmana passada entre tots.

Tot i que ens ho vam acabar passant molt bé, s’ha de dir que fins que no vaig arribar a la muntanya va ser un dia d’ allò més estressant, ja que no ho havíem organitzat com calia.
Els meus amics van anar a la muntanya ales 11:30 ja que vam pensar que el ser el primer cop que muntàvem la tenda podíem tenir dificultats. Per mala sort jo no vaig poder assistir aquella hora perquè tenia un partit de bàsquet que m’ocupava tot el matí.
Al acabar al partit vaig fer una dutxa ràpida, vaig agafar les coses i vaig anar a la muntanya. Jo no sabia ben bé on era l’ acampada i vaig haver d’ estar com uns 20 minuts parlant amb un amic per saber on es situava. Al arribar hi havia un ambient molt tranquil i estaven tots aplacats. El primer que vaig fer va ser un bon dinar, ja que havíem comprat de tot : hamburgueses, lloms, botifarres… que les cuinàvem amb un fogonet.
Quan es va fer fosc va baixar en picat la temperatura, però ens ho vam passar igual de bé .
S’ ha de reconèixer que a la nit en alguns moments m’estava “cagant a sobre” com a conseqüència d’ alguns sorolls estranys que se sentien per fora la tenda. El pitjor moment va ser quan havia d’orinar, que sincerament no em feia gràcia en aquelles condicions.

El despertar vam recollir-ho tot i no vam deixar ni rastre.

Ha sigut un bon cap de setmana! S’ haurà de repetir!

Jordi Xivillé

En aquest escrit he trobat interessant parlar d’un tema que cada dia és més comú entre els joves, les drogues.

La gent quan es parla de drogues troba que és una cosa que queda molt llunyana de la vida quotidiana, però us puc assegurar que un 80% dels joves ha consumit alguna vegada part d’elles, des de l’alcohol, marihuana, hatxís, LSD, etc.

Hi ha drogues legals que en la meva opinió el que fa aquesta legalitat sobre les drogues és que es facin més comunes en la societat com per exemple l’ alcohol i el tabac, la qual cosa fa que la gent no les vegi com a tal, ja que les hem vist consumir el nostre voltant tota la vida, però com totes les drogues tenen efectes secundaris dolents i creen addicció. En canvi les drogues il·legals tenen més mala reputació ja que els efectes secundaris són més grans i ràpids.

També trobo necessari parlar sobre el motiu pel qual comencen la majoria dels joves a consumir-les. La majoria de la gent comença a consumir part d’ aquestes drogues perquè creuen que es un acte de “valentia” i perquè la gent no els digui covards, cosa que trobo absurda.

Així que, en la meva opinió trobo que la majoria dels joves no se’n adonen de que els hi depararà al futur, i té una pinta molt negre…

En conclusió, jo crec que s’haurien se començar a prendre mesures eficaces i dràstiques per evitar cada dia un món pitjor.

Fins el pròxim!

Jordi Xivillé

Trobo a faltar aquells dies calorosos d’estiu on tot just acabant de dinar em posava a prendre el sol. També s’ha d’admetre que una de les coses que més enyoro és la piscina, sobretot els banys nocturns on m’oblidava de tots els problemes i en relaxava.

Ara en canvi aquest fred no es pot aguantar i una de les que més em molesta és que es faci fosc tan aviat, que a les 7 de la tarda en algunes zones del poble ja no s’hi pugui estar, tan com per falta d’il·luminació com per fred.

També s’ha d’esmentar que gràcies a aquests dies de neu ens vam saltar unes quantes hores de classe. Per mala sort això només passa molt de tant en tant. Va ser una llàstima que no apretés més la neu, perquè jo i uns amics volíem anar a la muntanya a fer l’estúpid i passar-hi una bona estona.

En la meva opinió recomano que el millor remei pel fred és una bona banyera amb aigua calenta o una dutxa gairebé bullint. El despertar-me aquests dies tan freds em dutxo amb l’aigua tan calenta, tan que fins i tot surto amb la pell més vermella que un tomàquet.

També s’ha d’afegir que una de les pitjors coses d’aquest fred hivern són els encostipats on estàs una setmana o més en el meu cas amb un mal de cap inaguantable i mocs per donar i vendre.

Així que he arribat a la conclusió que l’única solució que hi ha per vèncer el fred és el temps així que…HEM D’ ESPERAR!

Jordi Xivillé

Gairebé ja puc donar les vacances de nadal per acabades, estem a diumenge dia 8 i demà tornem a la escola, ara a casa s’hi està d’ allò més bé però a fora fa un fred que pela. Ara són les 8:42 de la tarda, tinc tots els deures fets però no sé ben bé per què tinc la sensació que demà em caurà una fava d’un lloc o altre.
Aquestes festes han sigut d’allò més divertides, i m’han anat de meravella per desconnectar una miqueta. També puc dir que aquest nadal he acabat ben fart de torró, sopes, etc. Sort que amb els primers entrenaments de físic en el bàsquet, vaig cremar-ho tot i de sobres.

ESPEREM QUE..
AQUEST ANY SIGUI MILLOR QUE EL PASSAT!
BON ANY A TOTHOM

Jordi Xivillé Furment

Ahir va ser un dia difícil, hi havia un gran enfrontament que marcaria història: BARÇA vs MADRID.
El meu pare el va anar a veure’l a casa la novia, així que vaig aprofitar per convidar a uns amics a veure el partit. Els meus amics i jo vam estar tota la tarda rondant pel poble fins que el campanar ens va assenyalar les nou en punt. Al veure que s’aproximava l’hora vam anar a agafar uns entrepans a la concòrdia de Cabrils, un bar que està situat al centre del poble. Tot seguit vam dirigir-nos en direcció a casa. Al arribar vam parar taula, perquè si se’m passés pel cap menjar al sofà el meu pare em tallaria al cap. Just al seure a taula per sopar, el partit estava apunt de començar.

Just començar Victor Valdés va fer una errada que va provocar el primer gol en contra al segon 20.
Tota la colla estàvem espantats, però al Barça se’l veia am ganes I anava a totes i així és com va aconseguir a la meitat de la primera part aproximadament el primer gol d’Alexis. Van haver-hi crits eufòrics per casa i alegria per donar i vendre, però el partit només feia que començar.

Al descans per matar el temps vam decidir fer uns dards.

Tot començar la segona part Xavi Hernández va provocar un gol fent un xut de fora l’àrea i al rebotar contra Marcelo se’l posa en pròpia porta. És va repetir la festa a casa i el partit anava molt a favor. El gol que va sentenciar el partit va ser realitzat per Cesc Fàbregas gràcies a un centre de l’Alves. Al acabar el partit vam estar-ho celebrant-ho una estona. Finalment cadascú va anar a casa seva. Al ser un dia tan dur que vaig anar-me’n al llit de cap.

Jordi Xivillé

Poca vergonya, capsigrany, irresponsable, son alguns dels adjectius que em va dir el meu pare en veure les notes de 3r. ESO. Sincerament ja n’era conscient del error que havia comès, però en aquelles circumstàncies no val la pena discutir. També s’ha de dir que el pare tenia motiu per esbroncar-me.

Sort que va arribar el meu germà amb una quantitat de suspensos considerable. Va intentar entrar d’incògnit però el van enxampar de seguida. El meu pare va deixar d’escridassar-me i va guardar-se crits per al meu germà, perquè sabia que no li havien anat gens bé.

Li vaig acabar demostrant al pare que havia après del meu error aprovant-les totes en les recuperacions i accedint a 4r. ESO sense pendents.

Aquest any de moment a la preavaluació tot i que no té la menor importància, tan sols me n’ha quedat una, castellà, ho intentaré solucionar com sigui.

Jordi Xiville

No m’equivoco veritat? en posar aquest títol sobre la por, oi que no? Tant si us agrada reconèixer-ho com si no, tothom en té. Algunes de les preguntes que em faig és “què és la por?”, és un sentiment? No se sap ben bé què és la por, però pel fet que sigui ningú la pot evitar. Però sí que per poder-la vèncer, t’hi has de enfrontar, és l’ únic mètode.

Hi ha molts tipus de por. N’hi ha que poden provocar canvis enormes en la teva vida, en les teves decisions, etc. Poden produir canvis tan greus que potser t’agradaria tirar al temps enrere i tornar-t’ho a pensar.

En la meva opinió la por és un obstacle per aconseguir el que vols. Per això molts cops deixes de fer el que t’agrada i mai assoleixes el teu objectiu. Tot per culpa de la por.

La por també és descrita com un tipus de masoquisme, i és veritat: per exemple a mi m’encanta mirar pel·lícules de por però desprès a la nit…

NO PARES DE MIRAR LA PORTA!

I preferiries no haver-la vist.

Però com totes les coses la por també té la seva part positiva!, molts cops ens ajuda a no cometre un disbarat!

Jordi