LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

Quan era petit sempre em va agradar la guitarra, perquè els meus cosins cada vegada que venien a visitar-me tocaven una cançó, ja que jo no podia fer-la servir perquè no en sabia gens, a més la meva il·lusió des de petit era aprendre a tocar la guitarra.

Hi va haver un dia que vaig decidir agafar la guitarra dels meus cosins, i em vaig adonar que com tenia els dits molts petits no hi arribava a l’ultima corda, vaig decidir tocar amb les cinc cordes primeres. Fins i tot em vaig anar acostumant, mentre el temps anava passant va haver-hi un dia que els meus cosins em van descobrir en la meva habitació amb la seva guitarra i em pensava que es cabrejarien, però van fer tot el contrari: em van dir que tocava molt bé. Em vaig relaxar molt del pes que em treia damunt, llavors van decidir ensenyar-me més del que jo sabia i em vaig sentir molt content.

Mentre el temps anava passant, cada vegada anava aprenent més i més fins que un dia ells em van corregir que vaig cometre un error en acostumar-me a tocar amb les cinc cordes primeres, llavors em van començar a explicar que no és que no arribi, el que passa és que he d’aixecar mes la mà per poder arribar a la sexta corda.
Una vegada que vaig aprendre vaig decidir donar-li una sorpresa als meus pares de tocar-los una cançó

I es van sentir molt orgullosos de mi. Aleshores van decidir apuntar-me a un curs de guitarra i a més encara estic en el curs i cada vegada m’adono que vaig aprenent més i més.
Per això sempre toco la guitarra quan tinc temps lliure i també és una escapatòria que busco sempre. A més estic molt content amb la meva il·lusió que es va anar complint.

Tonny

Una de les meves ciutats preferides és Londres. Casi cada any, des de petita, hi anem i sempre que hi hem anat ens ha sorprès i ens ha agradat encara més.

Fa uns mesos, jo i una amiga meva, la Marta Jareño, vam estar parlant de que volíem viatjar juntes i ens entusiasmava més la idea de si era a Londres. A més la Marta mai ha sortit d’Espanya i li encanta parlar anglès.

Així doncs, li vam comentar als nostres pares de si podíem viatjar juntes a Londres, ells van fer com que s’ho pensarien però que tampoc ens féssim moltes il·lusions que el viatge costa diners.

La Marta i jo vam deixar passar el temps perquè els nostres pares es decidissin i parlessin entre ells, fins que va arribar el dia 6 de gener, just quan em vaig aixecar, el primer regal que em van donar va ser un vol d’avió a Londres amb la Marta el dia després del meu aniversari, em va alegrar el dia, no m’ho esperava per res del món!

Ja estem organitzant el viatge: on anirem, què farem i què comprarem.
Estic esperant aquest viatge amb ànsies!

Alba

A l’agost de l’any passat, de campaments, ens van proposar de fer un viatge a Suècia amb mes de trenta mil persones. Nosaltres, naturalment, vam dir que si que volíem anar-hi i que faríem tot el que fes falta per poder-nos-ho muntar bé. El viatge es una trobada d’Escoltes de tot el món que es diu Jamboree. Es farà a Rinkaby, al sud de Suècia, entre el 27 de Juliol i el 7 d’Agost del 2011. Com és de suposar, no coneixerem a tota la gent que hi anirà.

Per anar-hi, hem de fer una campanya econòmica que surti bastant bé, perquè el viatge costa uns mil euros i en època de crisi són molts diners. Participem en festes del poble fent una parada i venent pastissos, cafès i alguns detalls o fent una tómbola amb coses que tinguem per casa.

Ahir, parlant amb la Sandra i la Emma, dèiem les ganes que teníem d’anar-hi, de conèixer gent nova de tots els països i de totes les cultures, passar dies en un país on mai hem estat, anar també a Dinamarca… I per aquest viatge encara falta sis mesos, però les ganes d’anar-hi no se’n van. Esperem que sigui inoblidable.

Mercè