LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

A principi de curs, vaig fer un escrit que parlava del meu equip de futbol, i ara us explicaré la continuació.

Vam aconseguir que els entrenadors ens posessin a tots els del 96 a l’A i els del 97 al B, perquè al principi ens van separar els de la meva edat en dos equips però vam aconseguir estar junts. Quan ja estavem tots junts jugàvem més contents amb més ganes, vam començar a guanyar després d’empatar el primer partit de lliga. Fins al dia d’avui hem anat guanyant tots els partits per golejades menys tres partits, dels quals n’hem empatat dos i n’hem perdut un. La major golejada va ser contra el Palafolls que vam guanyar 18-0. Ara mateix anem segons a la lliga a tres punts del primer i encara hem de jugar contra ells, és a dir, tenim oportunitat de quedar primers! També hem entrat a la Copa Catalunya, on de moment hem guanyat el primer partit i demà tenim el segon que serà dificil però no impossible. En general tenim un molt bon equip i anem molt bé a la lliga, podem arribar a quedar primers si no ens confiem i seguim lluitant com fins ara.

Edu

Aquest any per segon cop des que jugo a futbol, el meu equip, l’At.Català, participa a la copa Catalunya. En aquesta competició qualsevol equip de segona divisió, primera o divisió d’honor que vulgui s’hi pot apuntar. Altres anys el club havia considerat que no hi havia prou nivell a l’equip per apuntar-nos a la copa però aquest any tenim un bon equip i el club ens hi ha apuntat. En la primera fase de la copa, 2 o 3 primers partits, només juguen els equips de segona, com el nostre, i els de primera. Els equips de divisió d’honor, és a dir el F. C. Barcelona i els altres equips de la màxima lliga, comencen a jugar més tard, quan ja queden
menys equips.

El dimarts 28 a la tarda vaig quedar amb un company d’equip per mirar uns quants vídeos i després anar al partit que era a les 20:30. El primer partit va ser contra el Masnou. Tota la tarda vaig estar molt nerviós. Quan va començar el partit encara ho estava més i això va fer que comencés el partit jugant passivament. Amb el temps vaig anar-me escalfant i jugant millor però em notava encara una mica de febre de la que havia tingut uns dies abans.

Vam començar el partit marcant 2 gols però just començar la segona part  ens vam confiar una mica i ens van empatar. Vam estar empatats molta estona i quan quedava només un minut i més aviat semblava que ens farien un gol i perdríem… Vam robar una pilota, vam sortir al contraatac, un company em va fer una passada llarga, jo estava d’esquena al porter però sabia més o menys on era i com que els defenses venien corrent darrere meu vaig haver de rematar amb un sol toc fent una mitja volta. La pilota va passar per sobre del porter que estava molt a prop meu i va entrar a la porteria. Tota la grada es va posar de peu aplaudint i cridant de felicitat i els tamboriners es van posar a tocar amb moltes ganes. En aquell moment tots els nervis que havia tingut abans del partit se’n van anar, va ser un moment de plena tranquil·litat tot i la multitud de gent cridant i els diversos sorolls de la grada i dels meus companys.

D’aquí un parell de setmanes jugarem la següent eliminatòria contra un equip de primera. Tot i que tenim poques opcions de guanyar intentarem fer el màxim per passar l’eliminatòria.

Enric Grau

Ahir es va jugar la tornada de quarts de final de la copa del rei, entre el Fútbol Club Barcelona i el Reial Madrid.

L’anada al Estadi Santiago Bernabeu van quedar 1-2 a favor del F.C.B. Aleshores el R.M necessitava com a mínim marcar dos gols i que el F.C.B no en marquès cap. Però el R.M va encaixar dos gols a la primera part. Semblava que ja estava tot decidit (4-1 gols en total). Però el R.M es va enfortir molt i en cinc minuts va aconseguir marcar dos gols.

Aleshores el partit estava molt igualat i l’ambient molt escalfat, perquè només quedaven vint minuts de joc, i si el R.M marcava, el F.C.B quedaria eliminat però amb una gran defensa van aconseguir aguantar el marcador i així el R.M va quedar eliminat.

Ara el F.C.B es troba a semifinals. Cal destacar la mala actuació arbitral, ja que va perjudicar als dos equips.

Guillem

Este es el caso de mi equipo, somos posiblemente el equipo más irregular de la historia, somos capaces de ganar a los mejores equipos y a la semana siguiente perder contra una banda, que lo único quue saben hacer es pegar patadas a lo Pepe, pero bueno así es la vida.

Hace dos semanas, era una jornada complicada, nos tocaba jugar contra el líder, el Mataró, un rival complicado, pero nosotros estábamos muy motivados, por cosas del derbi y eso, ya que los dos equipos somos de mataró, pero ellos iban confiados, y dejaron a algunos de sus mejores jugadores en el banquillo.

Empezó el partido, yo compartía el centro del campo con Hector, “la hormiga atómica”, un chico bastante rápido y trabajador, que poco a poco me cae mejor, sobretodo cuando hace de HULK, y en el minuto 11 Hector marcó un gol de estrategia de córner, y ellos sacaron a sus mejores armas, y entonces el partido se puso a su favor, pero se encontraron con un frontón, todo lo que llegaba se lo devolvíamos y poco a poco ellos se iban enfadando y quemando, y acabamos ganando 1-0.

La semana pasada tocaba jugar con un equipo bastante irregular, el Masnou At., iba algunos puestos atrás, pero ellos querían dar la campanada, y lo lograron, nos ganaron 2-1, un partido muy polémico con las expulsiones, otro robo más para mi equipo, que se juntan con los robos del partido contra el Trajana de a Mina y el Sant Andreu, que ya os contaré la historia si me acuerdo

Gerard Martínez Puche

Ja sé que parlar d’en Pepe pot arribar a cansar ja que se n’ha parlat molt des dels mitjans de comunicació, però després de trepitjar Leo Messi va assistir a la televisió per demanar perdó i per dir que mai voldria fer mal a un company de professió.

Pepe es va quedar sense càstig després d’agredir Messi i Mourinho el va convocar per al partit davant l’Athletic de Bilbao i crec que Pepe no hauria d’estar jugant dimecres a Barcelona.

Aquest fet embruta la imatge del Real Madrid i sobretot la de Pepe.
Sincerament crec que el Real Madrid hauria de prendre mesures per evitar aquests tipus de problemes i rentar la seva imatge.

Pol

Aquest Barça ha tornat a meravellar el món futbolístic donant una autèntica lliçó. El Messi, Xavi, Cesc i companyia van agafar el testimoni per portar una actuació digna de videoteca sent fidel a l’estil que ha fet gran a aquest Barça.

El centre del camp del Barça va agafar la pilota des de l’inici i no la va deixar anar fins al final. Els blaugranes van convertir el partit en un ‘macrorondo’ que establiria les bases d’una primera part d’escàndol basada en la possessió de la pilota, la mobilitat i el perill constant.

El Barça entrava en calor durant els primers deu minuts, madurant el que es convertiria en una primera part de somni. El marcador l’ hagués pogut obrir Thiago quan, pràcticament a porteria buida, fallava després d’una jugada de Messi. La banqueta blaugrana lamentava l’ocasió desaprofitada però poc trigaria el crac argentí a aparèixer com de costum.

La posició dels jugadors del Barça permetia controlar la possessió coent a foc lent un futbol que acabaria culminant Xavi amb el segon gol després d’afusellar a Rafael des del punt de penal gràcies a una gran acció d’Alves. El 0-2 posava la final de cara per als blaugrana i amb el partit obert els de Pep es van agradar encara més.

Pau

La setmana passada es va jugar un partit que enfrontava el Barça contra el Real Madrid. Per molta gent era el partit del segle (com cada Clàssic).

Al principi estava nerviós ja que el Madrid estava amb molta bona forma però de mica amb mica em vaig anar calmat ja que el Barça va anar imposant el seu estil de joc .El partit va ser molt entretingut, Benzema va marcar als 24 segons del partit ja que Valdés va cometre un greu error, però aquest error només va servir per donar una mica d’emoció; ja que el partit el va guanyar el F.C. Barcelona per tres gols a un després que marqués Alexis (de fora l’àrea), Xavi (després d’un refús de Marcelo) i Cesc Fàbregas (de cap).

Després del partit els jugadors del Barça van anar cap a Japó per disputar el Mundial de Clubs, el passat dijous van jugar la semifinal contra l’Al-saad i demà juguen la final contra el Santos de Neymar, espero que el Barça guanyi el tercer títol de la temporada.

VISCA EL BARÇA!!!

Pol Flamarich

El dissabte passat era el dia del clàssic, el FC Barcelona contra el Madrid. Abans de que comencés el partit ja estava nerviós degut a que era un partit important i complicat. Just abans de que s’iniciés vaig agafar una pizza per sopar i me’n vaig anar al sofà, gairebé em perdo el primer gol del Madrid que va ser al primer minut per una equivocació de Valdés, però més tard el Barça va començar a jugar amb el seu estil característic i em vaig tranquil·litzar, sobretot al veure que va marcar Alexis.

Més tard a la segona part estava convençut de que el Barça guanyaria el partit. Quan Xavi, des de fora l’àrea, va xutar una pilota que va impactar sobre Marcelo i va acabar entrant a porteria, la meva família estava eufòrica i vam començar a cridar. Finalment Cesc Fàbregas va sentenciar el partit marcant de cap i el Barça va guanyar per 1-3. Va ser un bon partit ja que no van haver-hi tants problemes entre els jugadors dels diferents equips com en altres partits.

Adrià D. Angulo

Ahir va ser un dia difícil, hi havia un gran enfrontament que marcaria història: BARÇA vs MADRID.
El meu pare el va anar a veure’l a casa la novia, així que vaig aprofitar per convidar a uns amics a veure el partit. Els meus amics i jo vam estar tota la tarda rondant pel poble fins que el campanar ens va assenyalar les nou en punt. Al veure que s’aproximava l’hora vam anar a agafar uns entrepans a la concòrdia de Cabrils, un bar que està situat al centre del poble. Tot seguit vam dirigir-nos en direcció a casa. Al arribar vam parar taula, perquè si se’m passés pel cap menjar al sofà el meu pare em tallaria al cap. Just al seure a taula per sopar, el partit estava apunt de començar.

Just començar Victor Valdés va fer una errada que va provocar el primer gol en contra al segon 20.
Tota la colla estàvem espantats, però al Barça se’l veia am ganes I anava a totes i així és com va aconseguir a la meitat de la primera part aproximadament el primer gol d’Alexis. Van haver-hi crits eufòrics per casa i alegria per donar i vendre, però el partit només feia que començar.

Al descans per matar el temps vam decidir fer uns dards.

Tot començar la segona part Xavi Hernández va provocar un gol fent un xut de fora l’àrea i al rebotar contra Marcelo se’l posa en pròpia porta. És va repetir la festa a casa i el partit anava molt a favor. El gol que va sentenciar el partit va ser realitzat per Cesc Fàbregas gràcies a un centre de l’Alves. Al acabar el partit vam estar-ho celebrant-ho una estona. Finalment cadascú va anar a casa seva. Al ser un dia tan dur que vaig anar-me’n al llit de cap.

Jordi Xivillé

Un dimarts al migdia just quan acabava d’arribar de l’institut, el meu pare em va dir que havien trucat per dir que m’havien preseleccionat per a la selecció del Maresme de futbol sala i que el diumenge hi havia un entrenament per eliminar alguns jugadors. Després de l’entrenament ens van dir que ja trucarien als que tornarien a entrenar. Dues setmanes després, el dijous, van tornar a trucar per a notificar-me que havia de tornar a anar a l’entrenament. En acabar ens van dir el mateix que l’altre dia, però aquest cop no em van trucar, no perquè no em volguessin sinó perquè el meu club no em va passar el missatge.

Jo ja ho donava per perdut ja que havia passat molt de temps des de l’últim entrenament, però un dimarts que estava malalt va trucar el coordinador de l’Athletic Català i em va donar la bona notícia: havia sigut seleccionat per a jugar el campionat de comarques de Catalunya. I després d’uns partits molt intensos a la ciutat esportiva de Blanes ens vam classificar per a les semifinals. Per mala sort i una mala actuació de l’àrbitre, ens van eliminar, però amb l’oportunitat d’optar al tercer lloc que vam aconseguir guanyant a Lleida.

És una experiència de la qual estic molt orgullós i espero poder repetir algun altre any.

David Sánchez Elvira