LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

Avui dia 8 de Juny comença l’eurocopa 2012 que es disputa a Ucraïna i Polònia i s’allargarà fins al dia 1 de Juliol. Avui han començat a jugar els equips del grup A, els quals eren: Rússia, Grècia, Polònia i la República Txeca. El partit entre Grècia i Polònia ha acabat amb empat 1-1 i Rússia ha guanyant 4-1 contra la República Txeca.

Respecte a la selecció Espanyola, que és la preferida del seu grup (Croàcia, Espanya, Irlanda i Itàlia), sembla que té possibilitats de guanyar la competició ja que compta amb un gran equip que va guanyar el mundial de Sud-àfrica fa dos anys. Tot i que no soc molt seguidor de la selecció espanyola m’agradaria que guanyés perquè hi han molts jugadors del FC Barcelona.

Adrià

En Pep Guardiola va arribar al primer equip del Barça després d’haver entrenat el Barça B. Tothom tenia molts dubtes de si ho faria bé o no, però molt aviat ja es va veure que la cosa funcionava. Cap al mig de la temporada, ja ningú dubtava d’ell i tothom estava encantat amb el joc del Barça. Al final de la temporada el Barça havia guanyat 6 títols, tots els que podien, i tota l’afició confiava plenament en Guardiola.

És que el que ha fet ell no ho ha fet ningú, perquè no només ha aconseguit títols, que ja és molt, sinó que ha fet que el Barça jugui d’una manera característica i que agrada tothom. A més, el que ha fet és aconseguir tot això amb els jugadors de la Masia, que ja estan al Barça des de fa temps, i això també té molt mèrit.

En resum, des que va arribar Guardiola al Barça, aquest ha guanyat tretze títols en només quatre anys i  ha aconseguit que tothom el respecti i l’admiri per com és, i això, no ho pot dir ningú més.

Jofre

Fa uns dies, ens va arribar una mala notícia per el futbol català, en Pep Guardiola no renova. Molta gent ha plorat per ell, inclús ma mare. Ella, però m’ha dit que és normal que no segueixi més temporades. Malauradament ma mare ho devia dir per explicar i participar en la conversa que teníem el meu pare i jo tot i que no sap gaire de futbol.

Durant aquestes quatre temporades, hem gaudit del futbol. Ha creat un nou estil de joc, un nou estil de joc capaç de convertir al F.C.B en el millor equip del món i amb diferència.

Els motius que l’han impulsat a deixar-ho no ho sabem, podem intuir però ell tindrà les seves pròpies causes. Crec que una de les raons és la pressió que té, ha guanyat tant, que si ara perd, la gent pensaria que el seu estil de joc no serveix. També podria ser per els seus fills, perquè cada cop són més grans i el més segur és que gran part dels amics que tenen són perquè el seu pare és en Pep. Ell com a bon pare vol el millor pels seus fills i desitja que els amics que tinguin siguin de veritat, i no falsos ja que el seu pare és famós.

L’any que ve per sort tindrem la mà dreta d’ell en aquest temps, en Tito Vilanova.

Desitgem i creiem que ell també ho farà igual de bé que ell.

Carles.

En altres escrits he parlat de l’equip de futbol sala que tinc. Per qui no ho recordi jugo a un equip d’aquí Vilassar que es diu Atlètic Català de futbol sala. El tema d’aquest escrit és que jo i dos amics més que ara mateix juguen amb mi, volem anar a futbol gran al camp del Vilassar. Sembla molt fàcil dir hi vaig jugo i ja està però no només és això. A la meva edat, que a futbol l’any que ve serà juvenil, és difícil entrar perquè estan en un bon nivell i hi han rumors de que faran fora a gent. El meu dubte és que no sé si ens agafaran. Tot depèn de si fan un juvenil “C”. A més a més tinc amics que ara estan a futbol gran i em diuen coses diferents i ja no sé si necessiten més gent o menys. I estic nerviós per si ens agafen, perquè tinc moltes ganes de canviar i jugar amb més amplitud i no haver d’anar sempre amb la pilota tant enganxada.

A veure si tinc sort i la temporada que ve estic jugant a futbol gran.

Eduard

Avui fa, exactament una setmana i un dia i potser unes horetes que el meu entrenador em va enviar un missatge que deia: “Fas alguna cosa el dimarts 1 (que és festiu)? si és així, ja la pots anar anul·lant perquè tens un compromís important!” No se m’acudia a què s’estava referint, ni la menor idea, és per això que li vaig contestar al missatge dient-li: “pots ser una mica més precís senyoret? m’estàs deixant a quadros!” Ell es limitava a dir-me que encara no m’ho podia comentar, que m’esperés dos dies… I evidentment, deu minutets més tard vaig aconseguir el meu propòsit, saber el perquè de tanta intriga i com és que m’havia de reservar el dimarts.

El pobre es va rendir enfront la meva persistent insistència i em va enviar una bona parrafada explicant-me més o menys com havia anat tot.

Aquest va ser el moment més màgic sens dubte, no m’ho esperava, i semblarà exagerat però no hi ha dia que no hi pensi. Cada dia falta menys per el famós dimarts 1 i aquest no em deixa pensar en altres coses, estic preocupada i alhora enormement feliç per l’oportunitat que m’ha ofert la Selecció Catalana del Maresme! El meu entrenador em va comentar que ens havien vingut a veure jugar en diversos partits i han decidit convocar-nos a dues companyes meves i a mi per a jugar amb la Selecció en un torneig amistós, i el primer partit ja és aquest dimarts.

Tinc una tensió contínua des de, com us he dit al començament, una setmana i un dia i escasses hores…no és que estigui obsessionada ni res per l’estil, simplement mai m’he trobat amb una situació així i em costa portar-la amb normalitat.

Espero que aquesta tensió, el dia del partit, es torni bona i a favor meu!

Hi ha dies, que de tant pensar i donar-li voltes al mateix tema, acabo arribant a la conclusió que no estaré a l’altura del nivell de joc i que no m’he de presentar. Però hi ha uns altres dies, que són la majoria, que em repeteixo diverses vegades el següent: “ T’han donat l’oportunitat oi? Et podrien no haver escollit Laura, fes el favor i juga com ho saps fer! Lluitaràs per cada pilota fins al final, com sempre!

En definitiva, tinc el cap com un bombo però en realitat és per una cosa molt positiva i que serà enriquidora, tindré el plaer de conèixer grans jugadores i el més essencial de tot: APRENDRÉ, sempre, sempre procuro fixar-me en cada passada, regat, xut, tan és si són encertats o no, la qüestió és fixar-me i per tant, millorar el meu joc.

Així que tinc una cita dintre de tres dies, i no hi penso faltar!

Laura Morales Moreno

Dissabte passat el F.C.Barcelona va dir adéu al campionat de lliga al perdre 1-2 al Camp Nou contra el Reial Madrid, l’actual líder, en un partit en que per molts va decepcionar.

El partit va començar amb un mosaic gegant amb la frase “som i serem” amb els colors blaugranes i de Catalunya. La cara dels jugadors del Barça abans del partit reflectien la importància de conseguir una victòria i poder acostar-se al Madrid tan sols a un punt i seguir optant a la Lliga. El conjunt local controlava el partit, però en el minut setze a la sortida d’un còrner va marcar el conjunt blanc en un error de Puyol a través de Khedira, en aquesta jugada va haver un fora de joc que l’àrbitre no va veure. La primera part va acabar amb el domini dels blaugranes però no acabaven de finalitzar les jugades i poder marcar. En el minut 70 Alexis va empatar el partit quan només portava un minut al camp. Quan tothom creia amb la remuntada del Barça, Cristiano Ronaldo es va plantar davant el porter i amb un bon xut col·locat va deixar gelats als blaugranes que no van poder fer res més per guanyar el partit. El Barça no va estar del tot fi i va veure com el Madrid s’allunyava a set punts i es feia pràcticament amb el títol.

Ara toca pensar amb el Chelsea, remuntar i plantar-se a la final de la Champions League. Hem d’estar satisfets per tots els títols que ha guanyat aquest conjunt i pensar amb tots els que queden d’aqui en endavant i deixar de banda l’entrebanc.

Pau

Me levanté aproximadamente a las once, me duché, desayuné, y a las doce, fuimos a Platja d’ Aro, llegamos a la una más o menos.

Al llegar fuimos a mirar tiendas, buscando camisas, polos, vaqueros, zapatos, etc. Y con el rollo se nos hicieron las dos y media, y tuvimos que buscar un lugar para comer, y después de encontrar varios sitios nos decidimos entrar a una especie de pizzeria, la comida estaba muy buena.

Por la tarde, fuimos a ver el MIC, un trofeo de fútbol base donde van los mejores equipos del mundo, donde participa la selección de Brasil, el Barcelona, el Ajax, el Inter de milán, el Madrid. Yo vi al Banyoles contra un equipo asiático, que acabó ganando el equipo asiático, ya que tocaban muy bien la pelota, el Real Madrid contra un equipo colombiano, los campeones lans, que acabó ganando el Madrid donde jugaba el hijo de Zidane por 0-3, y por último, vi al Inter de Milán, que tenían dos años menos que yo y me sacaban dos palmos, que jugaba contra el Lleida, que ganó el Inter 3-0.

Y al final se nos hicieron las ocho, y tuvimos que volver a casa, fue un día bastante movidito, y llegamos a las nueve, yo ya no me podía mover, y aquí os dejo la página para ver los resultados del torneo.
http://www.micfootball.com/

Gerard

Messi va superar en el partit de la setmana pasada F.C Barcelona – Granada al mític davanter Cèsar Rodríguez, qui acumulava 232 gols amb el club, amb els seus tres gols davant del equip andalús, va acabar sumant 234 gols. Una xifra sorprenent, i més, als seus 24 anys d’edat.

Leo Messi és un jugador especial, ja que, poden haver jugadors que tinguin gana de gol, jugadors amb sentiment d’equip, i d’altres molt superiors en tècnica. Però aquest jugador, els acumula tots formant el millor jugador, ja sense dubte, del món. Sembla que no tingui límits, i és que, l’única persona capaç de posar sostre a Messi, és el propi Messi

Uriel

La copa Catalunya de futbol sala és una competició esportiva amb un carácter eliminatori i de classificació, o sigui que es fa un partit on el que guanya es classifica i el que perd s’elimina. Els partits es juguem a casa de l’equip que té un coeficient més alt, és a dir, a casa de qui se suposa que és més dolent.
Nosaltres ja anem per la tercera ronda perquè hem eliminat als altres dos equips contra els que hem jugat, però no ha estat fácil. El primer partit va ser contra el Masnou de la nostra lliga al cual vam guanyar per un sol gol: 3 a 2. El segon partit va ser contra el Premià de Mar, aquest equip ja jugava a primera divisió i encara que eren gairebé tots de primer any ens va costar més aguantar l’enfrontament, però al final vam sortir victoriosos guanyant per 3 gols a 2 com l’anterior partit. Com se suposava que nosaltres erem més dolents, els dos partits els vam jugar a casa, cosa que ens va donar una certa ventaja ja que, a part de que ens coneixiem el camp, a la grada es trobaven els nostres amics que havien vingut a animar-nos.
Ara ens toca contra el Canet que està a divisió d’honor, la máxima categoría i són molt bons, però crec que si ens esforcem i hi posem tota la concentració els aconseguirem guanyar!
David

Amb aquest títol, no em vull referir a alguna cosa personal que m’afecti només a mi, sinó crec que a milions de persones. Aquest tema es sobre un dels millors laterals esquerrans que ha tingut el barça, Éric Abidal.

Aquest jugador, l’any passat, ja va haver d’entrar a quiròfan. En aquesta primera intervenció li van extreure un tros de fetge que tenia malament. Després d’aquesta operació el jugador va tornar al terreny de joc, donant-ho tot, fins que fa un mes, en unes proves mèdiques que passen els jugadors, li van detectar la importància del tumor al fetge. Ell, immediatament, va comunicar a la directiva i als seus companys, però no volia que es fes públic. Fins fa uns dies no es va saber. Abidal serà operat demà, i sobreviurà, però no crec que torni a trepitjar un camp de futbol per fer el que se li donava més bé.

Joan