Marxem junts… lluny
Josep M. Altés Riera | 28 febrer 2012Hi penso molt sovint i ho he somiat moltíssim, marxar d’aquí, agafar amb els amics una Volswagen California hippie decorar-la al nostre gust, emportar-nos les coses que més estimem, la guitarra que no hi falti i fugir d’aquí.
Fugir d’aquest poble, d’aquesta rutina que ens mata dia a dia, anar on sigui i començar pràcticament de nou, viatjar per allà on vulguem, aparcar de nit a la platja fer una foguera, cantar i riure com bojos. Ser nosaltres mateixos i conviure junts en una aventura inoblidable.
La veritat és que ho necessito, deixar tot enrere i ser feliç al costat d’aquells que més estimo.
I ho faré, per satisfer les meves necessitats. Sempre tenint en compte de que mai és tard per a res, ni per enamorar-se, ni per tornar a començar ni per somiar.
Paula
- Comentaris
- 1 Comentari »
- Categories
- Fugir, Futur, Paula Arcas, Rutina
Comentaris RSS 
Retroenllaç
