Una pèrdua important
Josep M. Altés Riera | 25 febrer 2012Divendres de la setmana passada, va passar una desgracia. Va morir la germana del meu avi que és deia Leonor. Va morir després del post operatori, de l’operació del cor.
Amb l’edat de 72 anys va entrar a quiròfan el dimecres 15 de Febrer. Li havien de canviar la vàlvula tricúspide del cor perquè ella, des de ben petita, té una malaltia hereditària. Els meus avis i el tiet també tenen aquest problema. Per sort la meva mare i jo no el tenim. Ella sabia que era una operació complicada, perquè tenia un 85% de possibilitats de viure. Després de l’operació, tots ens vam alegrar quan la vam veure arribar a l’habitació de la UCI.
A l’endemà, ja no tot van ser alegries… Van trucar a la meva mare i li van dir que acabava de morir. La meva mare em va explicar que li havia donat un atac de tos, li van saltar els punts recents del cor i va morir. Al principi no ens ho creiem perquè tot havia sortit tan bé que pensàvem que ja estaria salvada.
Després de tot, a tothom li arriba la seva hora. Espero i desitjo no trobar-me, ni viure aquesta situació en molt de temps.
Carles
Carles,
fas una molt correcta explicació d’uns fets ben tristos, però, tal com acabes dient, “a tothom li arriba la seva hora”. Amb la mort no si val a discutir, perquè sempre té raó.
L’escrit és molt correcte, encara que hi ha algun ortogràfic. Segurament podies polir-lo una mica més encara, sobretot el paràgraf final que caldria repensar.
M’ha agradat. No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria