En estat vegetatiu
Josep M. Altés Riera | 4 gener 2012Tinc una ròtula autònoma. Suposo que fisiològicament això és impossible, però la veritat és que ja fa dos anys que em passa. I es que, des de l’estiu del 2009, cada vegada que faig algun moviment brusc passa la catàstrofe: se’n va. Sí, la meva ròtula se’n va. Jo noto com, sense dir-me adéu ni res, m’abandona. Per sort, només m’ha abandonat del tot un sol cop. Els altres s’ho repensa, fa veure que se’n va, per demostrar-me que jo depenc d’ella, però després li faig pena i decideix quedar-se.
Al principi no hi donava massa importància, creia que era un problema passatger, que passàvem una mala ratxa però que tot acabaria bé. Però es veu que no, això nostre és terminal. I si vull fer una vida normal, córrer, saltar o fins i tot caminar sense problemes hauré de passar per quiròfan.
Quan m’ho van dir em va sobtar, la veritat és que les paraules “bisturí”, “anestesista”, “ingressar”… mai m’han caigut massa simpàtiques. Tot i això, és el que toca. I encara que no em faci massa gràcia, l’operació no és el que més em preocupa, al cap i a la fi, l’únic que sentiré és una punxada que m’adormirà durant unes dos o tres horetes. El que em preocupa de veritat és el que dona nom a aquest escrit: L’estat vegetatiu en el qual em veuré una vegada m’hagin operat. Serè un vegetal, i les meves capacitats anatòmiques es limitaran a les d’un vegetal. Com que no podré moure la cama em passaré el dia del sofà al llit i del llit al sofà. Això pot sonar temptador per a moltes persones, però la veritat és que perdre el temps d’aquesta manera durant sis setmanes seguides m’agrada tan poc com passar-les a l’escola. Però és el que toca i si això m’ha d’assegurar una despreocupació total de la meva ròtula autònoma, serè un vegetal tot el temps que calgui.
Laura
Com ja saps, estaré allà mentres siguis un vegetal: regalant bombons, però també un cinturó d’aquells de la teletienda per aprimar sense fer res.
Laura, m’ha agradat molt el teu escrit. Amb una mica d’humor tot és més digerible, sé que aquest tema se’t fa molt difícil, però no et preocupis perquè ja saps que tens el meu suport i el de les teves altres 6 millors amigues. Anirem a Esplugues caminant, si cal! i a casa teva a portar-te els deures i a explicar-te les mates que tant entens… El teu estat vegetatiu es reduirà quan et fem riure, seràs com una nap amb somriure!!:)
Paula m’ha encantat la teva comparació de la Laura amb un nap, sobretot quan has afegit que té somriure, m’ho he imaginat i m’ha fet molta gracia, i estic segura que la Laura també s’ha rigut i és el que més necessita en aquests moments. Sou les millors.
Laura (és un nom de planta?),
Molt divertit. M’agrada que t’ho prenguis bé (i les teves amigues també hi afegeixen alegria!).
L’escrit està molt ben estructurat i resulta clar i directe. La noció de “rótula autònoma” amb què vas jugant al llarg de l’escrit li dona molta gràcia i el fa lleuger i agradable de llegir.
Mai havia escrit a un futur vegetal…
No paris d’escriure, des de la teva vegetació!
Josep Maria