La Terra dels Mil Llacs
Josep M. Altés Riera | 17 maig 2011Durant els tres primers anys de la meva vida he viscut a Polònia, jo d’això no me’n recordo és clar, era molt petit, però sé que durant aquests anys va passar una cosa que m’ha marcat fins ara.
La zona de Polònia d’on sóc és molt rural: boscos frondosos, grans latifundis de conreu, però sobretot llacs, molts llacs, que són els que li donen el nom de “Kraina Tysiąca Jezior” (La Terra dels Mil Llacs). A l’estiu la gent s’hi banya, hi fa vela i sobretot, molta gent hi va a pescar. Així doncs, el dia del meu tercer aniversari, si no recordo malament, el meu avi em va regalar una canya de pescar. Com no podia ser d’altra manera, aquell dia mateix vam anar a estrenar-la a una petit estany que hi havia al costat de casa. En arribar-hi, només van caler uns minuts per que piqués el primer peix, era molt petit i el vam deixar anar, però va ser la meva primera captura.
Ara és quan m’adono que aquella petita i llunyana experiència, potser insignificant a primer cop d’ull, em va marcar tant, que fins avui dia continuo sortint a pescar. Al Maresme no és el mateix, no hi ha llacs, però per sort tenim el mar, que és un lloc molt bo per anar a passar una tarda de pesca, tot i que jo sempre preferiré la Terra del Mil Llacs.
Cristian
Caram, Cristian, quin nom més bonic, sembla de conte. Ja intentaré averiguar més coses del teu país.
Cristian,
Fas venir ganes de viatjar cap a la Terra dels mil llacs! L’escrit, amb el seu punt d’enyorança, està molt ben construït i convida a llegir (i a viatjar!).
Potser l'”he viscut” del començament sòna una mica estrany (fa referència a un passat llunyà que sembla demanar un “vaig viure”, més acord amb l’ “era” que és més endavant), no et sembla?
M’ha agradat l’estructura que comença fent referència a un episodi infantil (primer paràgraf), per aterrar al present (segon paràgraf).
No deixis d’escriure.
Josep Maria