L’any que ve
Josep M. Altés Riera | 15 abril 2011L’any que ve em canvio d’institut i això em provoca sentiments contradictoris.
D’una banda em posa trista el fet d’abandonar el centre en el que he estat sis anys, però no només això. No és només el fet de deixar el lloc, sinó també les moltes persones i la gran quantitat de records que hi deixo.
I és que sis anys donen per a molt… en aquest institut he passat de tot:he fet amics, n’he perdut d’altres, m’he barallat, m’he perdonat, he repetit cursos, altres els he tret endavant, he odiat, he estimat, he plorat, he rigut… en resum, he passat tot el que es pot passar durant aquesta època de la nostra vida, i això mai ho oblidaré.
Però també tinc ganes de canvis, ja que mai he sigut persona d’acomodar-me en un tipus de vida. Tinc ganes de veure el nou institut, les noves assignatures, de conèixer gent nova… en definitiva un nou ambient.
Elisenda
Elisenda,
M’agrada veure que vas escrivint. Tens moltes coses a dir i és una llàstima que et reprimeixis. Ho fas molt bé. Sense anar més lluny, l’escrit que presentes està molt ben estructurat, és directe i clar. I, sobretot, expressa bé el que vols dir.
No t’he conergut gaire a fons, però estic segur que pots fer-ho molt bé al teu nou institut. Espero que et vagi molt bé. Sobretot, confia en tu!
Segueix escrivint, d’acord?
Fins al proper escrit
Josep Maria