El temps
Josep M. Altés Riera | 3 març 2011
El temps, una incògnita que ni el més llest ni el més ric han pogut controlar i que només pot anar en sentit positiu, és a dir, no pot fer marxa enrere.
Es multiplica per cinc la seva velocitat de pas quan volem que passi lent o quan estem en un bon moment, i es divideix quan passa tot el contrari, ens sembla una eternitat… Per tant el podem qualificar com una cosa difícil de controlar.
Sense adonar-nos, l’increment de temps augmenta constantment, la qual cosa fa que tot lo demés canviï, com amistats, amors, fins i tot la coneguda personalitat, etc. Apareix gent a la teva vida, en dos dies se’n van o potser es queden, segons el tipus de persona. Tot depèn de tot, cada factor influeix i apareixen noves incògnites per resoldre, tot es va complicant.
Tot s’acaba, és com un cicle on el qual hi vas passant repetitivament, moments feliços, tristos i d’altres entre mig. Ningú pot decidir això, el que toca, toca. Avui toca amb uns, demà amb altres, amb uns millor amb altres pitjor però tot canviarà, és norma. I només valorem quan perdem alguna cosa.
La vida t’ensenya moltes coses dia a dia, és l’únic que cal entendre.
Estefi
Estefi,
Tens tota la raó en això que les ments més lúcides s’han ocupat d’entendre aquest misteri que anomenem “temps”. Tu no et talles gens i et llances a la piscina, tot fent-ne una reflexió força interessant.
Algunes objeccions a l’escrit:
– “El temps, una incògnita que ni el més llest ni el més ric han pogut controlar i que només pot anar en sentit positiu, és a dir, no pot fer marxa enrere” escrit així, sembla que el que “no pot fer marxa enrere” és “la incògnita”. Com es podria evitar això?
– “Es multiplica per cinc la seva velocitat de pas quan volem que passi lent o quan estem en un bon moment, i es divideix quan passa tot el contrari, ens sembla una eternitat… ”
Pot ser més directe (i més clar), per exemple: “s’accelera quan volem que passi lent…, i s’alenteix quan passa el contrari” És només un exemple, la qüestió és, podem dir-ho de forma encara més clara i directa?
– “l’increment de temps augmenta constantment, la qual cosa fa que tot lo demés canviï”, és una frase de la qual no n’entenc el significat. Alguna cosa falla en la comunicació.
Estefi, no oblidis de repassar a fons el que escrius. És molt important. Oblida’t de la mandra.
Espero el teu pròxim escrit!
Josep Maria