No és gens just
Josep M. Altés Riera | 25 gener 2011Jo jugo a bàsquet. Fa temps que es diu que hi ha problemes a l’equip i tothom està culpant l’entrenador. Trobo malament que culpin de tot a ell, perquè estic d’acord que una petita part de la culpa és seva, però no pas tota. La culpa la tenim nosaltres per fer-ho tot, rient-nos i fent molta broma, a part d’això, tres o quatre jugadors no volen jugar a bàsquet i venen obligats pel seus pares, i com que no els agradar jugar-hi, fan anar malament l’equip.
Doncs, dilluns un jugador va dir que volien fer fora l’entrenador, i com a bons demòcrates, vam fer una votació. Aquesta va donar 8 que el volien fora i 5 que no.
Ell va dir que dimecres en parlaríem sobre el tema davant el coordinador i ell decidiria si feria fora l’entrenador o hi hauria un canvi general dels jugadors o de l’equip en general.
Per a mi, està molt malament el que hem fet amb el nostre entrenador perquè ell no té la culpa del funcionament de l’equip i no hi ha dret de la manera en la qual l’estem tractant, no és gens just.
Sergi
Sergi, fas una bona reflexió entorn d’una situació que deu haver estat força conflictiva. S’entén bé la naturalesa del conflicte i les raons per les quals trobes que s’ha pres una decisió injusta.
Si he de posar-hi alguna objecció, potser destacaria:
– A les quatre primeres línies apareix quatre vegades “culpa” o derivats. Segur que pots trobar formes de dir el que dius sense aquestes reiteracions. Això faria el text més lleuger.
– “La culpa la tenim nosaltres per fer-ho tot, rient-nos i fent molta broma” o “La culpa la tenim nosaltres, que tot ho fem rient i fent molta broma” (no s’escau la coma després de “tot”, i “rient-nos” és incorrecte.
– El “doncs” a l’inici del segon paràgraf és un nexe inadequat. Se’n pot prescindir perfectament i millora l’escrit.
Ho deixo aquí, que per avui ja n’hi ha prou. Un altre dia, més.
No deixis d’escriure i recorda’t de revisar l’escrit a fons, eh?
Josep Maria