La indecisió a l’hora d’escriure
Josep M. Altés Riera | 3 desembre 2010Escriure ens costa, sempre que ens diuen d’escriure un relat, un poema i fins i tot aquest bloc, ens bloquegem i les idees mai vénen. No és pas feina fàcil, però si volem podem fer que no sigui difícil. Podem escriure sobre una història viscuda, una cosa que t’han explicat, reflexionar sobre una notícia, etc. Però la dificultat no la trobem aquí, sabem que cada dia passen moltes coses arreu del món, però el problema és trobar l’adequada per comentar-la i reflexionar-la correctament sense que sigui pesat o ridícul.
A l’hora de triar el tema, una pluja de preguntes ens cau a sobre: llarg o curt?, els agradarà als lectors?, serà interessant? Totes aquestes preguntes ens frenen encara més i al final no escrivim.
A mi em costa escriure, a molta gent de la meva classe els passa el mateix, per no dir a tots. Quan el professor pregunta per què no escrivim, la resposta sempre és: “em costa” o “no estic satisfeta amb el meu escrit”. Jo sincerament tampoc sabia què escriure i el dia de penjar el text al bloc s’acostava. Quan vaig sentir el problema a classe vaig decidir reflexionar sobre el tema i em vaig preguntar per què a tothom li costava escriure.
Finalment, he arribat a una conclusió: ens atabalem quan ens diuen que hem d’escriure per què ens trobem “sota pressió” i per tant ens “tallem” i mai acabem d’estar satisfets amb el que escrivim.
Judith Hernández
Judith,
Molt interessant aportació a les dificultats amb què ens trobem davant del paper. A mi em sembla que són múltiples, però potser una de les més paralitzants és la manca d’un interlocutor. A qui ens adrecem? Escriure és un acte de comunicació amb algú (individu o col·lectiu). Si aquest interlocutor desapareix, escriure esdevé un acte sense sentit. La segona dificultat és, òbviament, que no tinguem res per comunicar, però em sembla que si identifiquem un receptor, el missatge no trigarà en arribar. La pregunta, doncs, no pot ser tan sols “què puc escriure?”, sinó que ha d’anar acompanyada d’un “a qui em ve de gust escriure?” i, tot seguit apareix el “què”.
M’ha agradat el teu escrit.
No et tallis, però. D’acord?
Josep Maria