Dialoguem
Josep M. Altés Riera | 24 octubre 2010Segur que tothom, tot sovint hem tingut algunes discussions, amb la família, amb els amics o amb altres persones. Aquestes es poden produir per diversos motius, com ara: no ajudar a casa en alguns moments perquè fa mandra o simplement perquè no en tens ganes, per no voler anar a algun lloc quan s’hi ha d’anar, barallar-te amb els germans… són moltes les raons pel qual un pot posar-se tens en qüestió de segons.
Segur que la majoria d’aquestes discussions són realment “tonteries” que per un petit malentès s’han anat fent grosses fins arribar a crear-ne de serioses. Això es produeix per què molts de nosaltres no ens donem per vençuts i volem ser més que l’altre. Però, no creieu que en alguns moments s’ha de tenir una mica de seny, entrar en raó i solucionar el problema mitjançant el diàleg?
Jo crec que, fent un esforç i dialogant tranquil·lament sense posar-se histèrics a la primera de canto, podem arribar a resoldre, sense cap mena de problema, la gran majoria d’aquestes discussions. D’aquesta manera podem arribar a conviure amb més felicitat i bon humor amb les persones que ens envolten cada dia.
Xavier
Xavier,
Important la teva crida a la serenitat i el diàleg en la convivència.
Posats a buscar-hi defectes, assenyalaria:
– “Segur que tothom, tot sovint hem tingut algunes discussions, amb la família, amb els amics o amb altres persones” (no hi sobren comes?)
– “Jo crec que, fent un esforç i dialogant tranquil·lament sense posar-se histèrics a la primera de canto, podem arribar a resoldre, sense cap mena de problema, la gran majoria d’aquestes discussions.” (millor “sense posar-nos histèrics”, Es pot trobar un redactat més directe?: Si ens esforcem per dialogar tranquil·lament podem resoldre….)
M’agrada el que dius. Segueix escrivint.
Josep Maria