Ella
Josep M. Altés Riera | 31 març 2012Durant tota la meva vida he conegut moltes persones; algunes han estat amistats passatgeres, d’altres s’han convertit en bones amistats i, també he conegut persones, a les quals hagués estat millor no conèixer. Cap d’aquestes persones, però, es poden comparar amb ella.
Ella és una persona excepcional, sempre està rient a la seva manera, original i inconfusible, i sap convertir els dies que es passa al seu costat en dies alegres i divertits. En qualsevol moment es pot comptar amb ella, perquè sempre està al meu costat i, a més, sap fer una cosa que ben poca gent sap fer: reconèixer i rectificar els seus errors.
El seu problema és que sense buscar-ho es troba al mig de problemes, i com a conseqüència, les persones que l’acompanyen també hi acaben embolicats, com per exemple, jo. Sempre que fem alguna cosa juntes, ens passen coses estranyes i desgràcies que podrien acabar molt malament, però per sort, fins ara ens hem sortit de tots els problemes.
A vegades ens enfadem perquè em preocupo per ella i l’aviso de tot el que li pot passar si fa una sèrie de coses i sempre acabo fent el paper de policia dolent, però sempre ens acabem perdonant.
Ella és una de les meves millor amigues i sempre estarem una al costat de l’altra en els bons i en els pitjors moments.
Marina
Marina, fas un bon escrit entorn d’una amistat. S’entén força bé, encara que segur que el pots treballar més. Per exemple:
– “sap convertir els dies que es passa al seu costat” potser seria més clar amb “sap convertir els dies que passo al seu costat”. Com més concret, millor
– “l’aviso de tot el que li pot passar si fa una sèrie de coses”, resulta novament molt genèric i imprecís. Potser milloraria amb “l’aviso del que li pot passar si fa el que es proposa fer” o “l’aviso de les conseqüències dels seus actes”…
Recorda sempre de revisar a fons els escrits, d’acord?
Fins al pròxim!
Josep Maria