Marxem junts… lluny
Josep M. Altés Riera | 28 febrer 2012Hi penso molt sovint i ho he somiat moltíssim, marxar d’aquí, agafar amb els amics una Volswagen California hippie decorar-la al nostre gust, emportar-nos les coses que més estimem, la guitarra que no hi falti i fugir d’aquí.
Fugir d’aquest poble, d’aquesta rutina que ens mata dia a dia, anar on sigui i començar pràcticament de nou, viatjar per allà on vulguem, aparcar de nit a la platja fer una foguera, cantar i riure com bojos. Ser nosaltres mateixos i conviure junts en una aventura inoblidable.
La veritat és que ho necessito, deixar tot enrere i ser feliç al costat d’aquells que més estimo.
I ho faré, per satisfer les meves necessitats. Sempre tenint en compte de que mai és tard per a res, ni per enamorar-se, ni per tornar a començar ni per somiar.
Paula
Paula: presentes tota una declaració de desig de fugir de la rutina. El que expresses és ben clar i amb imatges prou explícites (que en algun moment resulten massa “d’anunci”, almenys a mi me n’ha recordat algun).
Està força ben escrit. Tal vegada quatre paràgrafs són massa per a un escrit tan breu, i no queda massa clara la necessitat de tercer, per exemple.
M’ha agradat.
No deixis d’escriure!
Josep Maria