Un dilluns diferent
Josep M. Altés Riera | 27 febrer 2012Em vaig llevar a les 9.30 del matí (encara que sembli molt d’hora, en realitat no ho era ja que els dies entre setmana normalment em llevo a les 7 del matí). Al cap d’una estona vaig baixar amb una amiga a Vilassar de Mar perquè havíem quedat allà amb tres amigues més.
Vam anar juntes a la platja i ens hi vam passar tot el matí. Tan nosaltres com elles teníem festa a l’institut així que vam gaudir d’un matí de sol (sense cap núvol al cel) oblidant-nos de tot, desconnectant dels deures i exàmens…
Les hores van passar volant. No volia marxar perquè s’hi estava realment bé. Vam estar parlant, rient, explicant anècdotes, ens vam estirar sobre unes barques a prendre el sol i fins i tot vam posar els peus a l’aigua, que per cert, estava molt freda.
Els dies com aquest em recorden a l’estiu, la tranquil·litat, el no haver d’agobiar-se per res. Per això vull que arribi ja l’estiu, per poder gaudir de la platja i la piscina i poder estar cada dia amb els amics.
Pau
Pau, quin gust de matí a la platja, no? D’això se’n diu aprofitar un dia de festa! Jo diria que aquests moments es gaudeixen més que a l’estiu, on acaben esdevenint “normals”. L’excepcionalitat fa que els sentim diferents, no?
L’escrit està molt ben redactat (hi ha algun error ortogràfic), s’entén molt bé i fa venir ganes de seguir llegint (no de “que s’acabi d’una vegada”) i això és molt important en un escrit.
No paris d’escriure!
Josep Maria