LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

Fa cosa d’un mes vaig anar a Egipte de viatge. Egipte, de moment, de tots els llocs on he estat, potser és el que més m’ha agradat. Té una història i cultura molt diferent a la nostra i tenen un altre estil de vida que em sembla molt interessant de veure. A més hi ha la seva religió, que marca molt la seva manera de viure.

En aquest viatge, primer vam fer un creuer pel riu Nil, que neix a Egipte, i vam visitar diferents llocs de les seves ribes: Luxor, Aswan, i altres i vam veure diferents monuments i temples que tenien. El que més em va agradar del creuer, va ser els temples d’Abu Simbel, que són dos temples, un al costat de l’altre, fets per Ramsès II per a ell i la seva dona. El més espectacular són unes estàtues molt grans que hi ha a l’entrada, fetes de roca, i que estan molt ben conservades.

També em va agradar molt el Nil. És un riu molt diferent a tots els que he vist. Al seu voltant, s’hi pot veure des de ciutats, fins a desert, passant per plantacions immenses i tota mena de vegetació.

La segona part del viatge, va ser El Caire. És un lloc molt estressant, ja que hi ha moltíssima gent, i els carrers van plens de cotxes. A més, els venedors no paren de molestar als turistes per vendre’ls records i coses. El millor d’El Caire, és sense dubte les piràmides. Són molt més grans del que m’imaginava, i és estrany perquè sobresurten per sobre de grans edificis, i de cop, passes d’estar a una ciutat plena de gent a estar al desert. A més vaig entrar a la gran. És un lloc molt estret, i has de passar ajupit. De tot el viatge, les piràmides van ser el que més em va agradar.

Jofre

Ja tenia ganes de que arribessin les vacances de Nadal. Encara que el primer trimestre d’escola m’hagi passat molt ràpid, necessitava un descans.

En aquestes festes la gent es reuneix amb la família ja que són dies importants per celebrar juntament, es donen els regals del tió o del pare Noel i dels reis, i és l’època en que es mengen neules i torrons. Són uns dies especials, màgics, i d’una manera o altra, has d’estar content.

El terme de “vacances” en si, ja sona bé, però el terme de “vacances de Nadal” sona encara millor.

Com que tinc els pares separats, la meitat de vacances les passo amb la meva mare i l’altra amb el meu pare, i la veritat és que en els dies que portem ja de vacances no he parat de fer coses: quedar amb les amigues, anar a Barcelona, fer el festival de hip hop, esquiar, anar a casa dels meus cosins… i m’encanta. M’encanta desconnectar, fer coses que normalment no faig, llevar-me tard sense despertador i gaudir d’aquests dies de festa.

Per això crec que per Nadal la felicitat ha de regnar per sobre de tot, ha de fer que els problemes es facin cada vegada més petits, fins que no tinguin importància, i ha de substituir les males cares per somriures; has d’estar acompanyat de la gent que realment estimes, poder riure sense parar i deixar-te portar, com si res no existís.

Per això ja tenia ganes de que arribessin les vacances de Nadal.

Pau

Ahir per acabar l’any bé vaig anar amb la família a les aigües termals de Santa Coloma de Farners que es diu Magma; vàrem sortir de casa a les quatre però no vam arribar fins les sis de la tarda. Quan ens van deixar entrar a un quart de sis, vam anar als vestuaris a canviar-nos la roba pel banyador i curiosament, no es pot anar amb xancles per l’interior, finalment a dos quarts de set ja érem dintre les piscines.

La primera que vam anar va ser una que es deia l’ou, era una piscina de forma ovalada que pels costats tenia sortidors petits i en el centre uns sortidors més grans, després vàrem entrar a la piscina normal que té formes corbes i l’aigua està a 39 graus, i vam estar canviant de piscina fins que va ser un quart de vuit.

Després de les piscines vàrem anar a la cromoteràpia, que és una sala a 50 graus que al sostre esta plena de llums que van canviant de color i relaxa molt, després d’aquesta sala jo vaig anar a la sauna a 70 graus mentre que els altres van tornar a les piscines però no vaig ser-hi molt de temps, en sortir d’allà vaig anar a un lloc que es diu el pou de glaç que és un paret amb un forat on cau gel i el pots agafar per refrescar-te i tornar a entrar a la sauna o canviar de sala; finalment vaig entrar a l’última sala, els banys turcs on vaig poder estar-hi una estona més que la sauna.

Per acabar vam agafar les coses d’una taquilla que ens havien deixat i vàrem entrar als vestidors individuals.

Jo crec que és una bona manera d’acabar l’any perquè et quedes ven relaxat de cara al següent.

Pol