La part bona de les coses
Josep M. Altés Riera | 8 octubre 2011La majoria de les persones solem tenir molt més en compte les equivocacions dels demés que no pas els encerts o, simplement, el que fan bé. Per exemple i sense anar més lluny, parlaré de mi.
L’altre dia, en arribar a casa per la tarda, ma mare em va preguntar com havia anat el dinar. Vaig contestar-li que tot havia anat bé, però que jo sempre havia de parar i desparar la taula i posar i treure el rentaplats; que el meu germà no ho feia mai.
El que no vaig tenir en compte és que ell va quedar-se amb mi i va fer el dinar. Podria haver-ho fet ma mare, o jo mateixa, i ell podria haver marxat, però no va ser així.
Poden semblar coses insignificants però, realment ho tenim tot en compte o només ens adonem del que volem adonar-nos i preferim veure el que es fa malament en comptes de trobar la part bona de les coses?
Júlia
Júlia,
Tenies raó. Ara s’entén el primer paràgraf. Realment no sabia pas com interpretar-lo.
M’ha agradat la teva reflexió entorn de la importància de fixar-se en tots els aspectes de les situacions a l’hora de jutjar-les!
L’escrit és clar, sezill i planer. Ajuda molt això de partir d’un exemple tan concret, que descrius amb força detalls. Així el lector sap ben bé de què estàs parlant. Molt bé.
Segueix escrivint, que tens molt a dir, d’acord?
Josep Maria
Júuuuuuuu!
M’ha agradat, m’ha agradat molt, sobretot l’última frase! 😀