Ser i semblar
Josep M. Altés Riera | 22 maig 2011Ser jo és curiós, et passen moltes coses, com als demés -si fossiu jo ho sabríeu-, a més, et permet conèixer a gent fascinant que cada dia et sorprén més -com als demés-, gent amb qui pots parlar de tot i compartir tot el que penses, gent que inspira una confiança quasi absoluta i sents que fins i tot que ja forma part de tu, que si deixaren d’existir, deixaria de ser una part de tu.
Hi ha gent que apareix un dia i passa de llarg com aquell que s’equivoca de carrer. D’altra banda hi ha persones que com qui no vol, sense adonar-te’n, un dia, per casualitat, truquen al timbre de casa i es decideixen quedar-se, tu, com no podria ser d’altra forma, li ofereixes seient, i així van passant els dies. Aquestes persones mai se’n van de casa, sempre queda un perfum particular, un ambient agradable que li dóna a la casa -o a la vida- uns trets especials i inconfusibles
David de Paz
David,
Un escrit que crida l’atenció des del començament amb això de “ser ja és curiós”. Impacta i convida a llegir. El mateix passa amb la primera frase del segon paràgraf: “Hi ha gent que apareix un dia i passa de llarg com aquell que s’equivoca de carrer”. Una imatge fantàstica.
M’ha agradat.
No paris d’escriure, tens molt a dir i ho pots dir molt bé.
Josep Maria