LA TERTÚLIA DEL QUART PIS (històric)

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera 10-11
  • rss
  • Inici
  • Pàgina d’exemple

Ella

Josep M. Altés Riera | 15 abril 2011

Ella és dolça com la mel
si em besa m’eleva fins el cel,
em fa posar de punta fins a l’últim pèl
amb els seus dolços llavis de caramel,
als que sempre sóc fidel
que si no beso em torno fred com el gel,
jo l’allotjo en el meu cor com si fos un hotel
on només s’hi serà ella, el meu estel

D’aquesta lluna jo en vull ser l’únic sol
la miro des de l’habitació per un finestrol.
Mentre l’espero al meu llit sota el llençol
captivat l’observo com al sol un gira-sol
Donar-li un petó, és de passió prendre’n un bassiol,
un flux de sentiments en aquest rierol,
que és dels meus somnis el coixí del meu bressol,
on és la planta que endolceix els somnis, el gínjol.

Edu

Categories
Eduard Rios, Poema
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« Bipolar “Para lucir hay que sufrir” »

Una resposta a “Ella”

  1. Josep M. Altés Riera ha dit:
    16 abril 2011 a les 16:56

    Edu,
    Tot un repte valent, el de publicar un poema. En llegir-lo he recordat que m’havies preguntat, ja fa dies, “es pot publicar un poema al bloc”? Jo et vaig dir que sí, i ara ha arribat. Benvingut!
    Pel que fa a la forma, jo no hi entenc gens de poesia, però aquesta rima tan repetida m’ha resultat massa feixuga. Repeteixo que no hi entenc gens, però.
    No deixis d’escriure, d’acord?
    Josep Maria

    Respon

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Administració

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

Cerca

Articles

Categories

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox