Colònies d’estiu
Josep M. Altés Riera | 10 febrer 2011L’any passat me’n vaig anar de colònies amb un amic, amb la meva germana i amb una amiga seva.
Quan vam arribar-hi, estàvem molt emocionats, però al dia següent l’amiga de la meva germana es va trobar malament i va haver de marxar. Quan va marxar nosaltres vam fer molts amics i ens ho passàvem molt bé, tant bé que no volíem tornar. Però l’últim dia ens vam dir que hauríem de reunir-nos tots junts algun dia. I així va ser.
El dia que ens vam reunir tots els de les colònies, a una de les noies se li va acudir que l’estiu següent hi tornaríem a anar, però sense parar de reunir-nos. Des d’aquell dia estic esperant que sigui l’estiu per tornar a anar-me’n de colònies amb ells.
Àlex
Àlex, està bé l’experiència que expliques. Sens dubte una bona experiència.
Pel que fa al redactat, dones molt poques referències, de manera que el teu lector ha de suposar massa coses. No es tracta de posar-hi “palla”, sinó d’explicar bé les coses. Normalment, quan s’explica un esdeveniment hi ha d’haverf referències a: qui, quan, com, on, per què… Fixa’t:
– “Quan vam arribar-hi”. Informació molt pobre. Pots enriquir-la: on? quan?…
– “El dia que ens vam reunir tots els de les colònies…” quan, on?…
– “però sense parar de reunir-nos”. No s’entén què significa, exactament.
D’una altra manera: no estalviis aquells detalls que fan més comprensible el que vols explicar.
No deixis d’escriure
Josep Maria