Pròxim destí, Londres
Josep M. Altés Riera | 9 febrer 2011Una de les meves ciutats preferides és Londres. Casi cada any, des de petita, hi anem i sempre que hi hem anat ens ha sorprès i ens ha agradat encara més.
Fa uns mesos, jo i una amiga meva, la Marta Jareño, vam estar parlant de que volíem viatjar juntes i ens entusiasmava més la idea de si era a Londres. A més la Marta mai ha sortit d’Espanya i li encanta parlar anglès.
Així doncs, li vam comentar als nostres pares de si podíem viatjar juntes a Londres, ells van fer com que s’ho pensarien però que tampoc ens féssim moltes il·lusions que el viatge costa diners.
La Marta i jo vam deixar passar el temps perquè els nostres pares es decidissin i parlessin entre ells, fins que va arribar el dia 6 de gener, just quan em vaig aixecar, el primer regal que em van donar va ser un vol d’avió a Londres amb la Marta el dia després del meu aniversari, em va alegrar el dia, no m’ho esperava per res del món!
Ja estem organitzant el viatge: on anirem, què farem i què comprarem.
Estic esperant aquest viatge amb ànsies!
Alba
Alba, m’ha agradat el teu escrit. Et deus conèixer Londres molt bé, després d’haver-hi estat tantes vegades!. Sens dubte és una ciutat extraordinària.
El teu escrit pot ser més senzill i directe. T’has d’esforçar, en revisar els teus escrits, per detectar i eliminar redactats innecessàriament complicats o simplement superflus. Fixa’t:
– “Casi cada any, des de petita, hi anem i sempre que hi hem anat ens ha sorprès i ens ha agradat encara més.” / Casi cada any, des de petita, hi anem i sempre ens ha sorprès i ens ha agradat encara més. (cal evitar l’innecessari). D’altra banda, dones per suposat que el teu lector ja sabrà interpretar amb qui hi vas (és evident que no vas sola perquè dius “anem”). Però el teu lector t’agrairà que li facilitis les coses. Aquí, doncs, no hi sobren coses sinó que en falten!
– “jo i una amiga meva…”: Les normes d’educació recomenen que el qui parla es posi al final, tal com ho fas quan dius, més endavant, “La Marta i jo…”. Molt millor així.
– “ens entusiasmava més la idea de si era a Londres”. Redactat confús “la idea de si era” Per què no “ens entusiasmava més que fos a Londres”? Que et sembla?
– “van fer com que s’ho pensarien” / Per què no “van dir que s’ho pensarien”?
No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria