Quin dinar!
Josep M. Altés Riera | 18 desembre 2010Abans d’ahir vaig tenir una idea. Va ser un d’aquells impulsos que agafes alguns dies. La idea era anar al WOK (bufet lliure de menjar xinès-japonès) de Mataró. Li vaig dir a uns quants companys, però finalment només l’Appel i jo hem pogut anar-hi.
Doncs avui ja no hem esmorzat per poder menjar més (teníem pensat arruïnar al WOK) i al acabar l’institut hem començat el viatge.
El meu avi ens ha dut fins a Vilassar de Mar i des de allà ens hem colat al tren en direcció Mataró. En sortir, jo pensava que trigaríem un quart d’hora més o menys en arribar però per casualitat de la vida ens hem trobat un WOK nou just sortir de l’estació. Hem vist el cartell del preu per persona i hem entrat.
Ens hem estat menjant prop d’una hora i mitja i devem haver menjat finalment uns 8 plats a rebentar de menjar (sushi, arròs xinès, cranc, vedella, fideus…) cadascú.
Hem acabat que no podíem ni caminar de tant plens que estàvem, hem baixat a l’estació i hem agafat el tren i el bus fins a casa. Al arribar a casa m’he assegut al sofà i m’he adormit als 5 minuts posant un punt i final a un dinar molt peculiar.
David
Caram, quin tiberi! Espero que us hagi provat. El que suposo és que us ho devíeu passar força bé.
El redactat és clar i directe, S’entén bé, sense dificultats.
Cal revisar, per exemple les estructures “al acabar l’institut” o “Al arribar a casa”. S’hauria d’escriure “en acabar…” i “en arribar…” Recorda-ho, i així al proper escrit podràs revisar-ho tu directament, d’acord?
Segueix escrivint
Josep Maria