Ballar em fa sentir bé
Josep M. Altés Riera | 15 desembre 2010Quan era petita sempre anava pel terra, ja que només que fes un pas queia. No tenia gens d’equilibri. El metge va recomanar a la meva mare que em portés a fer algun esport que necessités molt d’equilibri. La mare va decidir apuntar-me a ballet. Ara jo segueixo fent dansa, però no per l’equilibri sinó perquè és una manera de despreocupar-me.
A molta gent li passa això mateix, no només amb el ball sinó amb les seves aficions. Quan es posen a fer allò que més els agrada, desapareix tot el que estaven pensant abans i els queda la ment en blanc.
És el que em passa a mi: només obrir la porta de l’aula de dansa, tots els meus pensaments, problemes o malalties desapareixen. Em relaxo, sóc una persona diferent, m’inhibeixo de la vida real i tot passa a ser un altre món, el meu món. Ballar és una escapatòria que busco sempre. És la millor.
Georgina Ros
Georgina: Benvinguda al club dels escriptors!
“Dansa i equilibri”, podria haver estat un altre títol. I és que el teu escrit explica com la dansa va començar essent una eina per a l’equilibri físic i ha acabat essent una eina d’equilibri psicològic, no et sembla?
Ben construït, senzill i clar
No deixis d’escriure, d’acord? Tens molt a dir.
Josep Maria