I tu, com la sents?
Josep M. Altés Riera | 6 desembre 2010
Com si es tractes d’un llibre, llegeixo el meu full pentagramat. Intento entendre cadascuna de les notes que apareixen en ell, però no, aquesta no és la forma. Vull sentir-la, expressar-la, entendre el que intenta dir-me… i fer-la meva.
Ella, entra per les meves orelles, el meu cervell l’analitza i utilitza tot el meu cos com a caixa de ressonància creant una sensació complexa, però, que alhora es perfecta. Fa reaccionar els meus braços, les meves cames, els meus llavis…Son com carícies que recorren tot el meu cos en una mil·lèsima de segon.
La música, un fet tan efímer, que ens agrada simular que atrapem i preservem, però que fem que sobrevisqui expressar-nos mitjançant-la.
I en el moment d’interpretar-la, totes aquelles mirades sobre meu, mirades de desig que provoquen emocions ambigües. L’exhibeixo, i tots aquests sentiments es barregen amb els dels meus espectadors, provocant un orgasme de sensacions des de l’última persona del públic, fins damunt l’escenari.
Clara
Clara,
L’escrit inicial em seblava més entenedor, encara que inacabat. Aquest, un cop acabat, m’ha semblat confús . Estic segur que si el revises a fons te n’adonaràs. Fixa’t:
– “Vull sentir-la, expressar-la, entendre el que intenta dir-me… i fer-la meva” Sembla que et refereixes a la música, però no l’has esmentada anteriorment, així que el lector ha de reconstruir i interpretar el teu pensament: convé evitar-ho això.
– “La música, un fet tan efímer, que ens agrada simular que atrapem i preservem, però que fem que sobrevisqui expressar-nos mitjançant-la.” És un paràgraf-frase que no està gaire justificat, però, sobretot, és un frase inacabada! Aquí el lector no pot fer-hi res.
– “L’exhibeixo”. No entenc què “exhibeixes”!.
Bé, si et sembla de fer-ne una revisió, la penges i jo substituiré aquesta versió. Tu mateixa.
No et tallis ara, d’acord?
Josep Maria
Altés, se que es una mica complicat d’entendre, i tenia molts dubtes a l’hora d’enviarte’l, pero no crec que el problema estigui en els punts que m’has esmentat.
Al principi no dono a entendre de que parlo per que em sembla una bona introducció per despres dir que em refereixo a la música. Es un recurs que m’ha agradat i he decidit fer-lo servir. I el exihibeixo es com dir que l’ensenyo, no se per que no l’has entes.
El text sembla inacabat per que consider-ho que ho esta, m’agradaria un altre dia seguir amb un altre text el que diu aquest mateix, fer una segona part. Així que si et sembla be, m’agradaria mantindrel com esta.
Clara, em sembla molt bé. En tot cas, és un bon escrit.
A reveure!
Josep Maria