LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Totes les persones canviem al llarg de les nostres vides. Com reaccionem al canvi? El podem acceptar o negar, però mai el podrem evitar. Canviar significa modificar la nostra conducta o forma de pensar davant una nova situació.

A vegades no ens n’adonem, però el que anem vivint modifica el nostre caràcter. Alguns aspectes s’enforteixen, altres es debiliten i sorgeixen noves conductes, formes de pensar, etc. Mols de nosaltres temem al canvi, ja que no sabem com manejar situacions noves o diferents; ja que pot provocar qualsevol tipus de pèrdua, sigui física o emocional; podem ser criticats pels demés; i, a vegades, ens costa controlar-lo.

Cada persona respon de diferent manera davant el canvi, alguns es defensen d’ell atacant-lo, uns altres l’accepten com a víctimes, i d’altres l’accepten amb una visió positiva… La manera en que l’afrontem, depèn molt de la autoestima i del que ens ha pogut passar en el passat. Quan ens sentim segurs i capaços, el veiem com una motivació o un repte. Però quan ens sentim incapaços, ens desagrada i inclús ens espanta.

En la meva opinió, el problema no és que la gent canviï, sinó que els que ens envolten no saben acceptar els nostres canvis. Per molta por que li tinguem al canvi, l’hem de vèncer, ja que ens surti bé o malament sempre ens servirà d’ajuda. Recorda, el que no arrisca, no guanya.

Santi

Defecte, allò que en una persona no és com ha d’ésser. Virtut, qualitat personal que es considera bona i correcta.

Em dic Santi Tierz i tinc les orelles petites, les dents separades, una taca de naixement al peu esquerre i no puc amagar la veritat perquè al poc temps ja estic vermell. He de ser menys que ningú per ser així? Aquesta qüestió no va dirigida únicament a mi, sinó que va dirigida a tothom que es consideri humà en aquest món, perquè tots tenim els nostres defectes.

Defecte és una paraula que no m’agrada, no seria millor dir-li virtut? Perquè, ens agradi o no, és el que ens diferència dels altres i tampoc hem escollit ser així. L’única persona que té un defecte és aquella que no para d’enriure’s de les virtuts dels altres. Perquè la persona perfecta no és aquella que aparenta tenir menys defectes, sinó la que no s’avergonyeix dels que té.
Hem de ser prou madurs de sortir al carrer i dir: Aquest sóc jo, i si no t’agrado no em miris!

Santi

Comença a sortir el sol per les muntanyes dels Pirineus, i les vaques s’aixequen amb tota la calma del món per començar el seu dia. Quan tenen gana, mengen; quan tenen set, van al riu i beuen aigua; quan tenen son, dormen… i així de senzill és el seu dia. A l’hivern quan fa fred i se’n va el sol, s’ajunten totes per no tenir-ne tant. Quan plou, van sota els arbres i es refugien de la pluja o simplement es queden quietes  i continuen menjant, al cap i a la fi només és aigua.

Les vaques són molt tossudes, si volen anar a dalt de tot d’un turó hi van sense que ningú els ho impedeixi. De fet, quan vam anar de campaments amb el cau vam anar a acampar a un prat molt gran amb un ramat de vaques, i tota l’estona les teníem darrere amb l’objectiu de fer-nos fora, aquell era el seu territori i punt.

Tenen una vida simple i senzilla, i si la comparem amb la nostre? Tenim un cervell completament diferent d’elles, les vaques dubto que arribin mai a crear electricitat, però tant elles com nosaltres necessitem aigua, menjar, dormir, respirar i defecar per poder viure. De fet, la vida va començar així, vam ser nosaltres qui vam començar a crear i construir coses per afavorir-nos. No estic dient que la vida de la vaca sigui la correcta, i tampoc que ara ens posem a viure tots com elles, però a vegades ens pensem que per poder existir necessitem moltes coses, però si t’ho penses bé hi ha elements que si no els tinguessis no els trobaries a faltar. Sempre estem pensant en consumir i consumir, però de vegades tot el que necessites ja ho tens.

Anna