LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Aquest tema és una mica personal (sí, els escrits personals d’en Nil són com les perruqueries de Vilassar, n’hi ha quaranta, però per alguna raó sembla ser bona idea posar-ne alguna més) parlaré dels meus plaers culpables. Per qui no ho sàpiga, un plaer culpable és alguna cosa que t’agrada però que difereix completament dels gustos que t’havies fixat a tu mateix, com quan mires una pel·lícula que saps que és molt dolenta però, per alguna raó que no t’expliques, t’agrada. Deixarè uns quants links de youtube sobre el que parlo en alguns paràgrafs perquè pogueu entendre-ho millor.

Primer plaer culpable: la pel·lícula “sweeney todd: el barber diabòlic”, un musical que entra en el terreny de la sang, on el protagonista degolla a els seus clients simplement perquè pensa que ningú mereix viure, això no m’atrauria gens en un principi, però la música…és genial, com sempre en Tim Burton fa un treball magnífic com a director, l’atmosfera és genial i veient la pel·lícula pots entendre perquè en Sweeney pensa com pensa, i ens ha donat un dels moments més tensos de tota l’historia cinematogràfica en l’escena en que canten la seva versió de “pretty woman”, una molt bona pel·lícula, que no sé com, m’ha agradat.

https://www.youtube.com/watch?v=omD3m-xwBWk

Segon plaer culpable: el music “ Aurelio Voltaire”, aquest em fa molta ràbia, perquè és un dels meus grups preferits i no sé per què, un grup que parla de mort, el diable, critica la religió… però les seves lletres són molt divertides en ocasions i la veu del cantant és boníssima, el ritme és tan tranquil, s’apropa molt al jazz, country i rock clàssic, i quan fa un tema emotiu realment el fan emotiu, la seva cançó “Dunce” és una de les meves preferides perquè m’identifico molt amb ella i… no, res més a dir, un gran grup.

https://www.youtube.com/watch?v=y1yYoRcPflA&feature=kp

Tercer plaer culpable: els acudits verds i l’humor negre, són repugnants en ocasions, són molt irrespectuosos i no hi ha raó per riure i apel·len a un humor massa simple i cavernícola, però per alguna raó quan en tinc algun acudit (rares vegades, jo sóc més de jocs de paraules) no puc contenir-lo, i molts em fan riure molt i em fan odiar-me a mi mateix, però què hi farem?

Quart i últim plaer culpable: No saber dir que “no”. La de problemes que això m’ha causat son incomptables, moltes vegades no em ve de gust fer una cosa i per simple amabilitat he dit que “sí”, però per una altra cara m’encanta veure els somriures de la gent a qui ajudo i m’agrada col·laborar, però continua havent-hi problemes en sempre voler ajudar i tot i així acabo dient que sí!

Aquests són els meus plaers culpables, vosaltres en teniu algun?

https://www.youtube.com/watch?v=o2cvmS4OITE

Nil, el vostre ocell preferit.