LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’amor tothom sap que no existeix en si mateix, sols és un sentiment que ens fa veure diferent la realitat. L’amor és solament química, o això és el que diuen, però quan un està enamorat… és molt difícil d’explicar; necessites veure la persona estimada però alhora no ho vols fer perquè no se’t noti (posant-te vermell, per exemple). La sensació és fantàstica però no es pot descriure de forma senzilla.
Segons el diccionari, l’amor és un concepte universal relatiu a l’afinitat entre persones i n’hi ha de molts tipus diferents: platònic, artístic, científic, religiós…
L’amor sovint s’ha representat al llarg del temps en l’art (cinema, música, pintura, escultura…) de formes molt diverses i creatives.
Des del punt de vista de la ciència, l’amor és l’evolució natural de les relacions de l’ésser primitiu. Inicialment una relació basada en la supervivència i reproducció. L’amor també és la base per estudiar la creació segons la visió de Darwin (ciència) o la de Déu (religió) i des d’aquí s’obre tot un món que us convido a explorar: budisme, ying i yang, hinduisme, islamisme,…
I el seu símbol universal és ♥.

Hi ha moltes maneres d’estimar. Gairebé tots som capaços de fer-ho, sentim amor per algú. Enamorar-se suposa arribar al punt més alt de la muntanya, és tornar-se a sentir un nen, però des de la vista d’un adult. És plantejar envellir al costat d’una persona i somiar una vida en comú amb ella, saber el que t’espera i esperar-ho amb il·lusió. És triar una opció i rebutjar trenta, i tot i així sentir que surts guanyant i que has fet bé. Enamorar-se és omplir-se d’amor a un mateix. És tenir la capacitat per poder sentir, estar preparat emocionalment per suportar totes les sensacions.

Per això, t’enamores quan no t’avergonyeixes del que sents. Quan te n’adones que el focus de la teva vida ja no només t’il·lumina a tu. És reconèixer la teva admiració cap a una altra persona. Ser conscient que només tu pots triar les teves decisions, però les seves sempre et serviran de consell. Enamorar-se implica arriscar-se a ser sincer amb un mateix i amb l’altre. És una barreja d’emocions entre les quals pot ser un gran caos. Enamorar-se és veure-li el costat positiu a totes les desgràcies, és trobar tota la força disponible i inventar-te fins i tot la inexistent perquè la relació funcioni. I és que aquest sentiment apareix quan et perds des de tots els punts de la vida. És confiar i tornar-se intel·ligent, és no deixar que manipulin el que penses, no deixar que intentin decidir per nosaltres. És il·lusionar-se davant la mínima possibilitat de compartir experiències amb ella, és emocionar-se en recordar.

I és que, d’aquesta manera, passa que estranyes a una persona fins i tot tenint-la al costat, experimentant un tipus de sentiments quan dorm amb tu. I tens por de què algun dia, aquesta sensació et falti. Enamorar-se és dolor per no estar acostumat a sentir tant. És cobrir a l’altre de promeses, perquè és l’única manera que tens de demostrar en present que penses en un futur al costat d’ell.

És tornar a començar i a aprendre de nou. Enamorar-se és que els teus ulls es fixin amb cada part del seu cos, és la pell de gallina que se’t posa cada vegada que et toca. És descobrir el sabor més dolç en els seus llavis i desitjar escoltar la seva veu en tots els moments. Enamorar-se és dormir i recolzar el cap en el seu pit. És donar-li una mica més de sentit a la teva vida. És no trobar les paraules que el defineixin.

Enamorar-se és construir un món en comú amb l’altre, on compartir el més sincer de cadascú. És no tenir la necessitat de canviar res d’ell, ser capaç d’acceptar-se tal com és.

Enamorar-se és estimar-se a si mateix, és tornar a sentir-se un mateix al costat d’algú.

Marta Morató

Mama, Tu has sigut la que m’has aguantat 9 mesos dintre teu, aguantant-me per veure com un dia em donaries la vida. Davant d’un cop molt fort, la mort de la teva mare, mentre tu eres molt jove, sé que necessitaves a algú especial a la teva vida, per això vas decidir formar una família, et feia especial il·lusió que fos una nena. Quan la doctora Carreres et va comunicar que esperaves una nena no vas dubtar en posar-li Maria, el nom de la iaia. Has sigut tu la que va patir al despertant-te cada nit a donar-me el pit o quan plorava, aguantant quan em posava malalta i t’havies passat nits amb mi al sofà mirant en “Pingu”, quan tenia por de dormir sola i havia de venir a dormir amb tu quan el papa anava al meu llit, mil coses. M’has fet créixer com qualsevol nena voldria, portant-me de visita a tot tipus de llocs, port aventura, skating, al zoo… I hem anat de viatge a llocs Increïbles, Holanda, Bèlgica, París, Menorca, Mallorca…

Ara ha arribat la meva adolescència i hi ha dies de tot, dies en els quals estic de mal humor i quan ho penso no ho hauria de parlar parlant-te malament, però la majoria de dies intento demostrar-te el gran que ets per mi i el molt que sóc capaç de fer quan em necessites.

Fa un any i mig que ho heu deixat amb el papa, els dos teniu parella encara que tu hagis tingut alts i baixos amb això, i per sort entre vosaltres hi ha molt bona relació. Per mi ha estat molt dur aquests dies en els quals arribava a casa i estaves al llit plorant i sense ganes de res, han estat molts els dies en què t’he estat animant i és una de les millors coses que he fet, fer-te treure un somriure. Perquè no hi ha cosa que no em vegi capaç de fer per tu.

Gràcies per tot el que has fet per mi, T’estimo mama!

L’amor … Aquest gran amic i alhora enemic, aquest que et pot fer feliç però alhora infeliç, la veritat és que no he arribat a trobar una forma de descriure aquesta paraula, no he arribat a trobar forma ni tan sols de descriure el que se sent …

Uns els hi diuen papallones a l’estómac, altres diuen que és quan algú et deixa sense paraules sense dir-te res, però, potser puc intentar descriure-ho … Per descomptat, el que per mi és l’amor …
Crec que comença amb el típic, una persona sempre en la teva ment, en la qual sempre penses que no vols deixar escapar, aquesta persona que vols estar amb ella, però que alhora no, per por al mal, i comences amb una lluita amb tu mateix sobre què fer, sobre què dir …

Però és una lluita que, igual que totes, només es pot guanyar si es tria bé, i és que per a mi, estar amb la persona que més estimes, és triar bé, ningú t’assegura que acabi bé, ningú t’assegura que no et facin mal, però si t’asseguro, que si hi ha amor, hi ha felicitat … i és que jo sempre dic, que un segon de felicitat, val per un any d’infelicitat, ja que com diuen: “Mas val el dolent conegut, que el bo per conèixer” Si deixes escapar a aquesta persona que et pot fer perdre la son, aquesta persona que és l’última en la teva ment abans d’anar-te’n a dormir, l’única en els teus somnis, i la primera a despertar, és que no la pots deixar escapar, potser és el pitjor càstig que a tu mateix et puguis donar, prohibir al cor el que a crits et demana, estar amb una persona vol dir estar alegre, trist, somrient, plorant … Però sempre amb ella, i crec que això és el realment important, tenir a qui abraçar, a qui besar, a qui dir-li t’estimo i esperar ansiós un “i jo”, amb qui compartir tantes coses, quan arribes a estimar, arribar a punts que ni tu mateix sabies, ser una persona tancada amb tots, però obert amb ella, no cal tractar de preguntar el perquè, només dir que és per amor, com el que jo he arribat a sentir, i com el que, vulgui o no, sentiré …

Maria