Les cometes
USOS MÉS FREQÜENTS
Les cometes són els instruments que ens permeten establir certes distàncies entre nosaltres i les paraules que utilitzem. Aquest signe de puntuació s’usa amb funcions diverses: 1) amb una funció denotativa, per distingir entre la veu pròpia de l’autor i les veus alienes que l’autor introdueix, per indicar el lector que s’està fent un ús metalingüístic d’una paraula o per emmarcar el títol d’un article, d’un capítol o d’una obra artística; 2) amb una funció connotativa, per afegir certs matisos a les expressions emprades: ironia o canvi de registre, per exemple.
En català, s’utilitzen tres tipus de cometes: les cometes dobles denominades angleses (“”); les cometes dobles denominades espanyoles o llatines («»), i les cometes simples (”).
· Usos denotatius
a) Delimitar un text entre cometes
Les diverses classes de cometes s’usen de manera diferent per delimitar entre comes, encara que per delimitar un text ja entre cometes, s’acostuma a alternar-les. Per exemple:
En Pere va preguntar: “Què volia dir el conferenciant amb l’expressió «manteniment sostingut de la integritat personal»?”
b) Proporcionar el significat d’una paraula
En aquest cas, s’utilitzen les cometes simples:
La paraula “ingerència” significa ‘intromissió’.
c) Introducció del discurs d’una altra persona
Les cometes marquen que el text que delimiten és el discurs d’una altra persona. Serveixen per indicar que l’escriptor no es fa responsable d’aquestes paraules. Un dels usos més clars de les cometes és delimitar les cites textuals:
Quan em vaig aturar a parlar amb el grup de dones que xerraven sota l’ombra de l’arbre, estaven molt preocupades per la imminent partida. «No és un tema fàcil (…). La sobirania és important, és cert, perquè significa que som lliures per expressar-nos i fer el que vulguem. Però no confio en els polítics.»
National Geographic, novembre de 1999
d) Cites del nom d’articles, quadres, poemes, capítols de llibres o el títol d’una conferència
El segon capítol es titula “Psicologia i temàtica”.
Els autors van publicar l’any 1980 l’article “Retòrica i pragmàtica”.
· Usos connotatius
Afegeixen algun matís a les expressions que en resulten afectades:
a) Expressió de la ironia
Vegem-ne un exemple:
Els lladres li van “netejar” el pis en cinc minuts.
b) Expressió de reserva
La reserva davant la dimensió ideològica, la valoració ètica o social implícita en un mot o una expressió corrent (però d’ús tanmateix còmode o divertit), o simplement davant la vulgaritat que implicaria el fet d’utilitzar-lo seriosament:
I dins l’òrbita de convencions i de conviccions aleshores vigent, la condescendència de la dama representava per a l’enamorat, no solament l’abandó físic, sinó també el sacrifici de la seva “honestedat”, amb la qual cosa l’amant sent el plaer supernumerari d’una victòria sobre els tabús de la tribu.
c) L’atenuació respecte al significat d’un terme
Altrament, aquest terme podria resultar potser massa inflat o solemne:
L’Empordà i la masia on visc isolat de tothom m’han sumit en els darrers mesos en un estat de beatitud perfecta. Però també va bé, de tant en tant, abandonar aquest “paradís”.
d) Marca d’argot o col·loquialisme
Les cometes representen la valoració d’un mot com a argòtic o col·loquial quan és utilitzat en un context que no és el propi:
L’Ajuntament ha inaugurat un centre d’assistència per als joves “enganxats” a la droga.
e) Marca de vulgarisme
Aquest signe de puntuació serveix per expressar la consciència d’aberració lingüística respecte als vulgarismes.
El president del club va afegir, fent la llagrimeta, que als socis “lis” podia assegurar que el nou fixatge era un autèntic “fenòmeno”, i que “dingú” havia vist mai “algo” tan “sèrio” com aquell jugador.
El governador general interí va declarar que els bombers no havien pogut fer gran cosa perquè l’incendi havia adquirit de seguida un gran “ingredient”.
ERRORS MÉS FREQÜENTS
a) L’ús específic d’algunes paraules
Un error molt freqüent és l’ús d’algunes paraules sense cap marca distintiva, com ara anglicismes o aforismes:
*La Maria s’ha fet un piercing al melic.
La Maria s’ha fet un “piercing” al melic.
b) Funció metalingüística
De vegades, també s’ignora la necessitat de distingir les paraules sobre les quals es dóna una definició o es fa una sèrie d’apreciacions subjectives que tenen valor definitori:
*La diferència entre veure i mirar és clara, i és que veure és exclusivament fixar-se de manera superficial en les coses; mirar és prendre part de l’objecte, de l’ànima, de l’interior.
La diferència entre “veure” i “mirar” és clara, i és que “veure” és exclusivament fixar-se de manera superficial en les coses; “mirar” és prendre part de l’objecte, de l’ànima, de l’interior.
c) Coincidència de les cometes amb altres signes de puntuació
Quan les cometes es troben en conjunció amb la coma, el punt, el punt i coma i els dos punts, les cometes de tancament se situen abans d’aquests signes:
*Gabriel Ferrater, en el pròleg a Nabí, afirma: «Carner pertany a una època de poetes, des de Paul Valéry a Gottfried Benn, en qui el fet d’ésser un poeta i d’escriure poemes és un tema obsessiu.»
Gabriel Ferrater, en el pròleg a Nabí, afirma: «Carner pertany a una època de poetes, des de Paul Valéry a Gottfried Benn, en qui el fet d’ésser un poeta i d’escriure poemes és un tema obsessiu».
Quan les cometes es troben amb el signe d’interrogació, el d’exclamació, els punts suspensius, els guions o els parèntesis, si aquests signes corresponen al text entre cometes, van dins les cometes de tancament.
Has de llegir la narració “Quina gràcia!” de l’alumne de tercer.
Si aquests signes no pertanyen a la unitat menor inclosa dins les cometes, s’han de col·locar fora.
Hi ha moltes dimensions significatives (especialment les “socials”), que no sabríem projectar damunt d’un mapa.
Si m’hagués vist el “profe”…
EXERCICI
1. Col·loca convenientment les cometes i el guió en els textos següents. Recorda que les cometes s’usen per delimitar paraules utilitzades irònicament, barbarismes o mots estrangers i paraules a les quals es dóna èmfasi o un sentit especial.
– Alguns escriptors creuen almenys ho han manifestat així que els tres grans fenòmens literaris contemporanis han estat l’obra de Marcel Proust, l’Ulysses de Joyce i l’obra de Luigi Pirandello.
-En les eleccions de l’any 1988, el Partit Socialdemòcrata PSD va ser el més votat 29,8% dels vots i va obtenir 89 escons dels 250 de què consta el Parlament.
– L’home va preguntar a l’electricista: I quan vindrà a canviar-me el comptador? Segurament vindré d’avui en vuit, dimarts que ve, va contestar des de l’altra banda del fil telefònic. Suposo va afegir que dimarts ja ens hauran arribat els comptadors nous.
– Sort de ser experts en disseny! Si no, m’hauríeu pintat el pis de color vermell.
– El tema de discussió sempre el proposava ell era l’hipnotisme.
– Ian Lancaster Fleming Londres 1905-1965 fou el novel·lista anglès que va crear el personatge James Bond l’agent 007 protagonista d’una sèrie d’aventures fantàstiques en què l’erotisme i la violència són elements determinants.
– Un petó és segons el doctor Henry Gibbaus la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.
– François Mitterrand president de la República francesa i el rei del Marroc van entrevistar-se l’any 1987 a Marràqueix Marroc per tractar qüestions bilaterals.
– Aquest aparell funciona amb bateries o endollat al corrent elèctric 220V.
– L’Ester qui s’ho podia pensar? va suspendre la prova.
– Ja li han dit moltes vegades quina era la paraula correcta, però ell continua dient enfermetat.
– Tenia una ferida al front es veu que havia relliscat i havia topat amb la taula però no era greu.
– Avui, finalment, en Lluís no ha parlat de futbol.
– Alguns escriptors creuen —almenys ho han manifestat així— que els tres grans fenòmens literaris contemporanis han estat l’obra de Marcel Proust, l'”Ulysses” de Joyce i l’obra de Luigi Pirandello.
– En les eleccions de l’any 1988, el Partit Socialdemòcrata (PSD) va ser el més votat (29,8% dels vots) i va obtenir 89 escons dels 250 de què consta el Parlament.
– Sort de ser “experts” en disseny! Si no, m’hauríeu pintat el pis de color vermell.
– El tema de discussió —sempre el proposava ell— era l’hipnotisme.
– Ian Lancaster Fleming (Londres 1905-1965) fou el novel·lista anglès que va crear el personatge James Bond (l’agent 007) protagonista d’una sèrie d’aventures fantàstiques en què l’erotisme i la violència són elements determinants.
– “Un petó és —segons el doctor Henry Gibbaus— la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció”.
– François Mitterrand —president de la República francesa— i el rei del Marroc van entrevistar-se l’any 1987 a Marràqueix (Marroc) per tractar qüestions bilaterals.
– Aquest aparell funciona amb bateries o endollat al corrent elèctric (220V).
– L’Ester —qui s’ho podia pensar?— va suspendre la prova.
– Ja li han dit moltes vegades quina era la paraula correcta, però ell continua dient “enfermetat”.
– Tenia una ferida al front —es veu que havia relliscat i havia topat amb la taula— però no era greu.
– Avui, finalment, en Lluís no ha parlat de “futbol”.
