LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Les cometes

USOS MÉS FREQÜENTS

Les cometes són els instruments que ens permeten establir certes distàncies entre nosaltres i les paraules que utilitzem. Aquest signe de puntuació s’usa amb funcions diverses: 1) amb una funció denotativa, per distingir entre la veu pròpia de l’autor i les veus alienes que l’autor introdueix, per indicar el lector que s’està fent un ús metalingüístic d’una paraula o per emmarcar el títol d’un article, d’un capítol o d’una obra artística; 2) amb una funció connotativa, per afegir certs matisos a les expressions emprades: ironia o canvi de registre, per exemple.
En català, s’utilitzen tres tipus de cometes: les cometes dobles denominades
angleses (“”); les cometes dobles denominades espanyoles o llatines («»), i les cometes simples (”).

· Usos denotatius

a) Delimitar un text entre cometes

Les diverses classes de cometes s’usen de manera diferent per delimitar entre comes, encara que per delimitar un text ja entre cometes, s’acostuma a alternar-les. Per exemple:

En Pere va preguntar: “Què volia dir el conferenciant amb l’expressió «manteniment sostingut de la integritat personal»?”

b) Proporcionar el significat d’una paraula

En aquest cas, s’utilitzen les cometes simples:

La paraula “ingerència” significa ‘intromissió’.

c) Introducció del discurs d’una altra persona

Les cometes marquen que el text que delimiten és el discurs d’una altra persona. Serveixen per indicar que l’escriptor no es fa responsable d’aquestes paraules. Un dels usos més clars de les cometes és delimitar les cites textuals:

Quan em vaig aturar a parlar amb el grup de dones que xerraven sota l’ombra de l’arbre, estaven molt preocupades per la imminent partida. «No és un tema fàcil (…). La sobirania és important, és cert, perquè significa que som lliures per expressar-nos i fer el que vulguem. Però no confio en els polítics.»

National Geographic, novembre de 1999

d) Cites del nom d’articles, quadres, poemes, capítols de llibres o el títol d’una conferència

El segon capítol es titula “Psicologia i temàtica”.
Els autors van publicar l’any 1980 l’article “Retòrica i pragmàtica”.

· Usos connotatius

Afegeixen algun matís a les expressions que en resulten afectades:

a) Expressió de la ironia

Vegem-ne un exemple:

Els lladres li van “netejar” el pis en cinc minuts.

b) Expressió de reserva

La reserva davant la dimensió ideològica, la valoració ètica o social implícita en un mot o una expressió corrent (però d’ús tanmateix còmode o divertit), o simplement davant la vulgaritat que implicaria el fet d’utilitzar-lo seriosament:

I dins l’òrbita de convencions i de conviccions aleshores vigent, la condescendència de la dama representava per a l’enamorat, no solament l’abandó físic, sinó també el sacrifici de la seva “honestedat”, amb la qual cosa l’amant sent el plaer supernumerari d’una victòria sobre els tabús de la tribu.

c) L’atenuació respecte al significat d’un terme

Altrament, aquest terme podria resultar potser massa inflat o solemne:

L’Empordà i la masia on visc isolat de tothom m’han sumit en els darrers mesos en un estat de beatitud perfecta. Però també va bé, de tant en tant, abandonar aquest “paradís”.

d) Marca d’argot o col·loquialisme

Les cometes representen la valoració d’un mot com a argòtic o col·loquial quan és utilitzat en un context que no és el propi:

L’Ajuntament ha inaugurat un centre d’assistència per als joves “enganxats” a la droga.

e) Marca de vulgarisme

Aquest signe de puntuació serveix per expressar la consciència d’aberració lingüística respecte als vulgarismes.

El president del club va afegir, fent la llagrimeta, que als socis “lis” podia assegurar que el nou fixatge era un autèntic “fenòmeno”, i que “dingú” havia vist mai “algo” tan “sèrio” com aquell jugador.

El governador general interí va declarar que els bombers no havien pogut fer gran cosa perquè l’incendi havia adquirit de seguida un gran “ingredient”.

ERRORS MÉS FREQÜENTS

a) L’ús específic d’algunes paraules

Un error molt freqüent és l’ús d’algunes paraules sense cap marca distintiva, com ara anglicismes o aforismes:

*La Maria s’ha fet un piercing al melic.
La Maria s’ha fet un “piercing” al melic.

b) Funció metalingüística

De vegades, també s’ignora la necessitat de distingir les paraules sobre les quals es dóna una definició o es fa una sèrie d’apreciacions subjectives que tenen valor definitori:

*La diferència entre veure i mirar és clara, i és que veure és exclusivament fixar-se de manera superficial en les coses; mirar és prendre part de l’objecte, de l’ànima, de l’interior.
La diferència entre “veure” i “mirar” és clara, i és que “veure” és exclusivament fixar-se de manera superficial en les coses; “mirar” és prendre part de l’objecte, de l’ànima, de l’interior.


c) Coincidència de les cometes amb altres signes de puntuació


Quan les cometes es troben en conjunció amb la coma, el punt, el punt i coma i els dos punts, les cometes de tancament se situen abans d’aquests signes:

*Gabriel Ferrater, en el pròleg a Nabí, afirma: «Carner pertany a una època de poetes, des de Paul Valéry a Gottfried Benn, en qui el fet d’ésser un poeta i d’escriure poemes és un tema obsessiu.»
Gabriel Ferrater, en el pròleg a Nabí, afirma: «Carner pertany a una època de poetes, des de Paul Valéry a Gottfried Benn, en qui el fet d’ésser un poeta i d’escriure poemes és un tema obsessiu».

Quan les cometes es troben amb el signe d’interrogació, el d’exclamació, els punts suspensius, els guions o els parèntesis, si aquests signes corresponen al text entre cometes, van dins les cometes de tancament.

Has de llegir la narració “Quina gràcia!” de l’alumne de tercer.

Si aquests signes no pertanyen a la unitat menor inclosa dins les cometes, s’han de col·locar fora.

Hi ha moltes dimensions significatives (especialment les “socials”), que no sabríem projectar damunt d’un mapa.
Si m’hagués vist el “profe”…

EXERCICI


1. Col·loca convenientment les cometes i el guió en els textos següents. Recorda que les cometes s’usen per delimitar paraules utilitzades irònicament, barbarismes o mots estrangers i paraules a les quals es dóna èmfasi o un sentit especial.

– Alguns escriptors creuen almenys ho han manifestat així que els tres grans fenòmens literaris contemporanis han estat l’obra de Marcel Proust, l’Ulysses de Joyce i l’obra de Luigi Pirandello.

-En les eleccions de l’any 1988, el Partit Socialdemòcrata PSD va ser el més votat 29,8% dels vots i va obtenir 89 escons dels 250 de què consta el Parlament.

– L’home va preguntar a l’electricista: I quan vindrà a canviar-me el comptador? Segurament vindré d’avui en vuit, dimarts que ve, va contestar des de l’altra banda del fil telefònic. Suposo va afegir que dimarts ja ens hauran arribat els comptadors nous.

– Sort de ser experts en disseny! Si no, m’hauríeu pintat el pis de color vermell.

– El tema de discussió sempre el proposava ell era l’hipnotisme.

– Ian Lancaster Fleming Londres 1905-1965 fou el novel·lista anglès que va crear el personatge James Bond l’agent 007 protagonista d’una sèrie d’aventures fantàstiques en què l’erotisme i la violència són elements determinants.

– Un petó és segons el doctor Henry Gibbaus la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.

– François Mitterrand president de la República francesa i el rei del Marroc van entrevistar-se l’any 1987 a Marràqueix Marroc per tractar qüestions bilaterals.

– Aquest aparell funciona amb bateries o endollat al corrent elèctric 220V.

– L’Ester qui s’ho podia pensar? va suspendre la prova.

– Ja li han dit moltes vegades quina era la paraula correcta, però ell continua dient enfermetat.

– Tenia una ferida al front es veu que havia relliscat i havia topat amb la taula però no era greu.

– Avui, finalment, en Lluís no ha parlat de futbol.

 

REVISA LA TEVA PRÀCTICA

– Alguns escriptors creuen —almenys ho han manifestat així— que els tres grans fenòmens literaris contemporanis han estat l’obra de Marcel Proust, l'”Ulysses” de Joyce i l’obra de Luigi Pirandello.

– En les eleccions de l’any 1988, el Partit Socialdemòcrata (PSD) va ser el més votat (29,8% dels vots) i va obtenir 89 escons dels 250 de què consta el Parlament.

– Sort de ser “experts” en disseny! Si no, m’hauríeu pintat el pis de color vermell.

– El tema de discussió —sempre el proposava ell— era l’hipnotisme.

– Ian Lancaster Fleming (Londres 1905-1965) fou el novel·lista anglès que va crear el personatge James Bond (l’agent 007) protagonista d’una sèrie d’aventures fantàstiques en què l’erotisme i la violència són elements determinants.

– “Un petó és —segons el doctor Henry Gibbaus— la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció”.

– François Mitterrand —president de la República francesa— i el rei del Marroc van entrevistar-se l’any 1987 a Marràqueix (Marroc) per tractar qüestions bilaterals.

– Aquest aparell funciona amb bateries o endollat al corrent elèctric (220V).

– L’Ester —qui s’ho podia pensar?— va suspendre la prova.

– Ja li han dit moltes vegades quina era la paraula correcta, però ell continua dient “enfermetat”.

– Tenia una ferida al front —es veu que havia relliscat i havia topat amb la taula— però no era greu.

– Avui, finalment, en Lluís no ha parlat de “futbol”.

 

Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox