Les citacions
USOS MÉS FREQÜENTS
Les citacions són textos aliens que s’introdueixen en el text com a prova d’allò que s’afirma o com a contrast. Els textos poden citar-se per dos motius: per analitzar el text, si escrivim un estudi crític, o bé per recolzar o contrastar las idees que s’exposen. El recurs més habitual per marcar una citació són les cometes. També es pot indicar d’una altra manera: cos més petit, sagnat, etc. No és recomanable utilitzar la cursiva amb aquesta funció, encara que la citació es faci en una llengua que no és el català:
a) Els tractats constitutius de les Comunitats Europees en l’article 174 afirmen: «Si el recurs és fonamentat, el Tribunal de Justícia declara nul i no realitzat l’acte impugnat.»
b) Els tractats constitutius de les Comunitats Europees en l’article 174 afirmen: Si el recurs es fonamentat, el Tribunal de Justícia declara nul i no realitzat l’acte impugnat.
a) Citacions en estil indirecte
Cal tenir en compte que les citacions en estil indirecte no s’inclouen entre cometes perquè no s’han de distingir de la resta del text, sinó que en formen part:
* El conseller delegat diu que: «AQUESTA QÜESTIÓ ÉS INDISCUTIBLE».
El conseller delegat diu que AQUESTA QÜESTIÓ ES INDISCUTIBLE.
D’altra banda, en aquestes citacions, cal mantenir la coherència de temps verbal i de persona.
*El conseller delegat va dir que «PRENC l’avió de les 10 del vespre».
El conseller delegat va dir que PRENIA l’avió a les 10 del vespre.
b) Citacions en estil directe
L’exemple següent ens mostra com el citador està citant el que Eco va dir, és a dir, A està representant el contingut (i, potser, les mateixes paraules) del comentari de l’escriptor. El text citat ha estat canviat de lloc: ha passat del context en què Eco el va enunciar al context del citador. Citar és, doncs, construir una representació de paraules alienes, que es trasposes d’un lloc a un altre.
«Quan s’estudia un autor estranger, les citacions han d’anar en la llengua original» (Eco, 1982, 191).
1. Intervenció inicial: Si la intervenció inicial del citador no arriba a constituir una oració sencera, generalment no se separa amb cap signe de puntuació del fragment citat.
La temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui, a la pràctica «no mena enlloc».
En canvi, si la sintaxi de l’oració ho exigeix, s’ha de separar amb el signe de puntuació escaient. Tanmateix, encara que hi hagi un verb de “dir”, és preferible no introduir la citació amb dos punts si un altre signe de puntuació és més adequat a la sintaxi de la frase.
*Com diu Lluís V. Aracil: «la temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui, a la pràctica no mena enlloc.»
Com diu Lluís V. Aracil, «la temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui, a la pràctica no mena enlloc.»
En canvi, si és una oració sencera i, a més, porta implícit un verb de “dir”, se separa del fragment citat amb dos punts.
Lluís V. Aracil és molt clar en l’afirmació que fa: «La temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui, a la pràctica no mena enlloc.»
2. Intervenció interior o medial: La intervenció del citador es presenta com un incís dins l’oració citada. En aquest cas, generalment, se separa amb comes. No és recomanable utilitzar els guions.
«La temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui, a la pràctica», diu Lluís V. Aracil, «no mena enlloc.»
Ara bé, si la citació queda interrompuda darrere d’un mot seguit de coma, es trasllada la coma del primer fragment al final de l’incís del narrador.
«La temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui», diu Lluís V. Aracil, «a la pràctica no mena enlloc.»
Si la citació queda interrompuda darrere d’un mot seguit de punt i coma, es trasllada el punt i coma al final de l’incís del narrador.
«Barcelona és una ciutat oberta i acollidora», diu el Comitè Organitzador; «per això, es prepara per rebre milers de visitants el 1992.»
Convé tenir en compte que, si la citació queda interrompuda darrere d’un mot seguit de dos punts, no és gaire recomanable traslladar-los al final de l’incís del citador, ja que se’n derivaria una ambigüitat pel fet que els dos punts seguirien una frase amb un verb de “dir”.
*«Una observació relacionada amb l’atenció a l’ús popular dels termes més especialitzats» DIU JOAQUIM MALLAFRÈ:« cigaló, per mi, tradueix carajillo, i és un calc com ho pugui ser escomesa (elèctrica).»
En aquest cas, és millor fer l’incís en un punt de l’oració menys conflictiu.
Pel que fa als altres signes de puntuació, els punts suspensius i els signes d’entonació es deixen al final del primer fragment citat, i tenen un tractament diferent segons siguin equivalents a una pausa forta (un punt) o no.
«Quina és, doncs, l’explicació del col·lapse?», diu Albert Rossich. «Que potser desapareixen els lectors. O bé la crisi és d’autors?»
«Quina és, doncs, l’explicació del col·lapse?», diu Albert Rossich; «que potser desapareixen els lectors, o bé la crisi és d’autors?»
3. Intervenció final: Quan la intervenció del citador apareix al final de l’oració, no pot ser mai una oració completa, per la qual cosa sempre va precedida d’una coma i comença amb minúscula. «La temptativa conciliadora, per molt comprensible i confortant que sigui, a la pràctica no mena enlloc», DIU LLUÍS V. ARACIL.
c) La puntuació del fragment citat
Cal tenir en compte que si la citació és un fragment essencial per a la sintaxi de la frase, és a dir, no arriba a constituir una oració, comença amb minúscula i el punt va després de les cometes.
Els Tractats constitutius de les Comunitats Europees, en l’article 174, afirmen que «si el recurs fos fonamentat, el Tribunal de Justícia declararia nul i no realitzat l’acte impugnat».
Si la citació és una oració completa i curta es puntua com si no hi fossin les cometes (és a dir, el punt se situa després de les cometes) i pot començar amb majúscula.
Com diu el refrany, «Tal faràs, tal trobaràs».
En canvi, si la citació és una oració completa d’una certa extensió, s’acostuma a començar amb majúscula, encara que el text original no en porti, i s’escriu el punt abans de les cometes de tancament.
El director de l’empresa va declarar: «No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.»
Encara que també s’accepten altres possibilitats:
El director de l’empresa va declarar: «no tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió».
El director de l’empresa va declarar: «No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió».
Si la citació comença paràgraf o segueix punt (o algun altre signe de puntuació que faci la funció de punt), i és una oració completa i complexa (amb puntuació interior) o extensa, el punt es col·loca abans de les cometes de tancament i la citació comença amb majúscula.
«No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.» Això és tot el que va declarar el director de l’empresa.
d) Citacions que inclouen una altra citació
Si una citació inclou un text que es troba entre cometes, es manté la jerarquia que hi ha entre aquestes. Si la citació coincideix amb el final de l’oració principal, per a la col·locació del punt preval sempre el punt corresponent a l’oració de la citació completa més interior.
Segons M.Teresa Cabré: «El fet que calgui una regularització i homogeneïtzació del sector terminològic català és fora de dubte. Com diu Lluís Marquet (1977): “L’evolució constant de la ciència i de la tècnica fa crear nous termes.”»
ERRORS MÉS FREQÜENTS
Observa les recomanacions que hi ha a continuació per tal d’evitar alguns dels errors més freqüents:
– Quan es realitzen cites, tot sovint l’ús de claudàtors en les citacions planteja dubtes. Cal recordar que existeixen tres casos en què cal utilitzar-los: en primer lloc, per introduir-hi aclariments o informacions addicionals necessàries per a la comprensió del text; en segon lloc, per emmarcar tres punts suspensius, amb què s’indica que s’omet algun fragment de la citació, i, finalment, per emmarcar el mot llatí sic (“així”, “d’aquesta manera”).
– Cal evitar escriure les citacions en cursiva.
– Les definicions i traduccions de paraules, conceptes o frases s’escriuen entre cometes.
– Les citacions d’exposicions també plantejen dubtes i sovint es cometen errors. Cal tenir en compte que els noms o títols d’exposicions s’escriuen de la manera següent: quan la paraula exposició no forma part del nom propi, s’escriuen entre cometes i amb minúscules totes les paraules excepte les que apareixen en posició inicial o després de punt i els noms propis; en canvi, quan la paraula exposició forma part del nom propi, s’escriuen amb majúscula inicial totes les paraules (excepte articles, preposicions i conjuncions) i sense cometes.
– Quan es citen eslògans, lemes i campanyes cal recordar que convé escriure’ls entre cometes.
– Si dins d’una citació hi volem introduir una altra citació, convé respectar la jerarquia que existeix entre els diversos tipus de cometes (« “ ‘ ‘ ” »).
– En la documentació administrativa, quan es citen títols de textos normatius és convenient utilitzar la lletra rodona i evitar les cometes.
EXERCICI
1. Puntua correctament aquest article:
Nosaltres no som uns criminals REUS
— Nosaltres no som uns criminals ni volem fer mal a ningú, va manifestar indignat Josep Solé, l’amo de la pastisseria La Pastoreta, que es treia del damunt qualsevol responsabilitat sobre aquest cas. No treballem per fer gènere en males condicions i que pugui provocar malalties als nostres clients —afegí—, perquè sempre hem fet les coses tal com s’han de fer». Josep Solé es lamentava que la gent hagi utilitzat «aquest petit problema sanitari» per desprestigiar el seu establiment. Provant d’esbrinar la possible causa de la intoxicació. Solé ho anava descartant tot. La manca d’higiene no pot ser, perquè ho tenim tot en un estat que molts hotels ho voldrien tenir; la manipulació tampoc no ha estat pas deficient. Però va deixar entreveure que potser alguna primera matèria podria contenir la toxina. Dilluns mateix es van començar a rebre a la pastisseria un reguitzell de trucades telefòniques, sovint amenaçadores, que es queixaven de la imprudència i possible frau del seu propietari. D’altres expressaven els seus dubtes sobre encetar o no les mones que encara no s’havien menjat. La resposta de l’amo era sempre la mateixa: Si no us en fieu, llenceu-les a les escombraries.
«Avui», 22-4-97
REUS — «Nosaltres no som uns criminals ni volem fer mal a ningú», va manifestar indignat Josep Solé, l’amo de la pastisseria La Pastoreta, que es treia del damunt qualsevol responsabilitat sobre aquest cas. «No treballem per fer gènere en males condicions i que pugui provocar malalties als nostres clients —afegí—, perquè sempre hem fet les coses tal com s’han de fer». Josep Solé es lamentava que la gent hagi utilitzat «aquest petit problema sanitari» per desprestigiar el seu establiment. Provant d’esbrinar la possible causa de la intoxicació. Solé ho anava descartant tot. «La manca d’higiene no pot ser, perquè ho tenim tot en un estat que molts hotels ho voldrien tenir; la manipulació tampoc no ha estat pas deficient». Però va deixar entreveure que potser alguna primera matèria podria contenir la toxina. Dilluns mateix es van començar a rebre a la pastisseria un reguitzell de trucades telefòniques, sovint amenaçadores, que es queixaven de la imprudència i possible frau del seu propietari. D’altres expressaven els seus dubtes sobre encetar o no les mones que encara no s’havien menjat. La resposta de l’amo era sempre la mateixa: «Si no us en fieu, llenceu-les a les escombraries».
«Avui», 22-4-97
