El signe d’interrogació
USOS MÉS FREQÜENTS
La llengua recorre a aquest signe i al d’admiració per marcar l’entonació especial que acompanya les oracions o els fragments interrogatius o admiratius. Moltes vegades, és difícil saber a priori si un fragment ha de ser llegit amb una entonació específica. Hi ha llengües que disposen d’un indici gràfic que ajuda a decidir en certs casos. El català no disposa de cap indici sintàctic ni ortogràfic (no s’usa el doble signe) que digui al lector si una construcció és enunciativa, interrogativa o exclamativa. Així és com l’Institut d’Estudis Catalans va resoldre aquesta qüestió polèmica que va aprovar i difondre (II.VI.1993) entre editorials i professionals de la llengua en una nota titulada “Els signes d’interrogació i d’exclamació”:
1. Fins als nostres dies, la llengua catalana ha mancat d’una normativa fixa sobre l’ús dels signes d’interrogació. Ja en les primeres èpoques de difusió de l’obra gramatical de Pompeu Fabra, tothom estava d’acord que el signe d’interrogació clou el període i que, pel que fa a l’inici, el signe invertit només es pot posar, si de cas, quan l’oració interrogativa és extremadament llarga i no conté cap element gramatical suggeridor del seu valor interrogatiu.
2. Darrerament, hem vist estendre’s una utilització sistemàtica de l’interrogant invertit, en oposició a allò que certament era un hàbit prou ben establert. Trobem, ara, periòdics i llibres on no hi ha cap frase interrogativa que no s’obri amb aquest signe de puntuació, quasi sempre inútil, encara que sigui reduïda a un sol mot monosíl·lab. I, fins i tot, el mateix tractament reben, segurament pel gust del paral·lelisme, les frases exclamatives. Així, un tema que fins ara mancava de normativa es troba, de fet, sota la força de la pressió de l’ús que en fa un cert sector editorial, diferent de l’ús observat tradicionalment en català, la qual cosa causa confusió.
3. La Secció Filològica ha analitzat l’ús dels signes d’interrogació i d’exclamació en llengües d’estructura interrogativa o exclamativa semblant a la del català (italià, occità, portuguès) o diferent (francès, anglès, alemany, rus, hongarès), i ha comprovat que, amb excepció del castellà, és una pràctica universal l’ús exclusiu d’aquests signes al final. D’acord amb aquesta pràctica, i tenint en compte que l’absència d’una normativa clara condueix a una situació confusionària, la Secció Filològica aconsella, amb finalitat simplificadora, d’usar els signes d’interrogació i d’admiració exclusivament al final de l’oració.
Aquest signe serveix per delimitar les oracions i per indicar-ne la modalitat. De vegades, la utilització d’aquest signe de puntuació pot esdevenir complexa. Vegem-ne alguns casos:
a) Interrogacions seguides
Aquestes interrogacions es poden separar amb una coma, un punt i coma, els dos punts i els punts suspensius, i comencen amb minúscula (excepte el fragment inicial, quan comença paràgraf):
Cal plantejar-se una sèrie de preguntes: qui?, què?, quan?, com? i per què?
Aquest punt era realment important? Calia resoldre l’enigma abans de prendre una decisió?
O era, en canvi, un simple detall dins la investigació?
b) Una interrogació dins una altra interrogació.
Aquest cas es pot considerar una sola frase interrogativa o tractar-la com si en fossin dues, amb una gran diversitat de solucions:
Què prens, cervesa?
Què prens?, cervesa?
Què prens?: cervesa?
Què prens? Cervesa?
Què prens: cervesa?
a) Ús del signe d’interrogació en interrogatives indirectes o dubitatives
En aquests casos, el signe d’interrogació pot arribar a ser confusionari:
*Vés a saber què volia dir amb això de “Déu proveirà”?
Vés a saber què volia dir amb això de “Déu proveirà”.
b) Punt darrere del signe d’interrogació
L’ús del punt és innecessari, ja que el signe d’interrogació pot tenir funció de punt.
*Pots venir?. M’agradaria comentar-te un parell de coses.
Pots venir? M’agradaria comentar-te un parell de coses.
També en el cas que el signe d’interrogació correspongui al títol d’una obra o a qualsevol altre fragment, s’elimina el punt i final, llevat que hi hagi un altre signe de puntuació interposat (parèntesi, cometes…).
*Heu llegit l’article “Qui té por de la Virginia Woolf?”?.
Heu llegit l’article “Qui té por de la Virginia Woolf?”?
c) Punt dins oració interrogativa
No es pot incloure un punt dins una mateixa interrogació:
Què fas, no véns?
Què fas? No véns?
*Què fas. No véns?
EXERCICI
1. Puntua correctament les oracions interrogatives que conté el text següent:
Què esperaven d’ell, aquella gent La vida l’havia tractat molt malament. Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre de guanyar-se la vida. Però, de quina classe haurien de ser els serveis que havia de prestar allà Tot tenia un límit… Hi havia perill. Què hi havia perdut, ell, al cor del continent negre Però, també, no era millor allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o Groga I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels negres Com quedaria amb en Henry
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra. Ed. Laia
Què esperaven d’ell, aquella gent La vida l’havia tractat molt malament. Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre de guanyar-se la vida. Però, de quina classe haurien de ser els serveis que havia de prestar allà Tot tenia un límit… Hi havia perill. Què hi havia perdut, ell, al cor del continent negre Però, també, no era millor allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o Groga I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels negres Com quedaria amb en Henry
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra. Ed. Laia
