El punt i coma
USOS MÉS FREQÜENTS
El punt i coma marca una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt. Però sobretot significa una estratègia entre aquests altres dos signes de puntuació, com fa veure M. Linares.
a) Sèries llargues
L’ús més clar del punt i coma és el que es troba en sèries llargues i complexes o amb altra puntuació interna. Vegem-ne els següents exemples:
Els components de la comissió es repartien d’aquesta manera: de França, 4; d’Anglaterra, 3; del Japó, 5, i d’Alemanya, 2.
És important destacar que l’últim punt i coma s’ha convertit en coma. El punt i coma és també un recurs per desfer l’ambigüitat que de vegades crea la conjunció però pel fet de poder anar anteposada i posposada. El problema creat a les primeres versions de l’exemple següent queda solucionat a les altres dues versions:
~No tenim aquest dret, però, això no obstant, sí que tenim el dret moral de fer-ho, i l’exercirem.
No tenim aquest dret; però, això no obstant, sí que tenim el dret moral de fer-ho, i l’exercirem.
~No tenim aquest dret, però això no obstant, sí que tenim el dret moral de fer-ho, i l’exercirem.
No tenim aquest dret, però; això no obstant, sí que tenim el dret moral de fer-ho, i l’exercirem.
b) Unió d’elements que mantenen una relació de proximitat
Entre els elements connectats per punt i coma hi ha d’haver una relació de proximitat; i el fragment de la dreta és una mena d’observació o comentari sobre el de l’esquerra: El punt i coma implica una certa relació de proximitat; si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma; però si el segon fragment és més aviat un aclariment, una explicació, una conseqüència, o un resum del primer, aleshores s’hi escauen els dos punts.
c) Distinció entre el punt i coma i els dos punts
Moltes vegades, la distància entre aquests dos signes de puntuació és tan tènue que sovint es fa indistingible; sobretot si alguna raó externa pressiona a favor de l’un o en contra de l’altre. És una raó externa la que ens fa posar punt i coma a:
Per tant, el lector haurà d’aprendre a combinar les dues nocions: la d’unitat sintàctica i la d’unitat semàntica; i veurà que en molts casos aquest preval sobre aquella.
Enlloc dels dos punts:
Per tant, el lector haurà d’aprendre a combinar les dues nocions: la d’unitat sintàctica i la d’unitat semàntica: i veurà que en molts casos aquest preval sobre aquella.
Es tracta d’una convenció que diu que no hi pot haver dos punts dues vegades seguides sense que hi hagi puntuació forta (això és, punt o punt i coma) entremig.
a) Substitució per la coma
De vegades, s’utilitza erròniament la coma per separar dues oracions o dos períodes que guarden una certa relació de proximitat; això és, la frase de la dreta és el resum, la conclusió, la conseqüència, l’explicació o la demostració del que hem expressat en la frase anterior. El signe utilitzat hauria de ser el punt i coma; com veiem a continuació:
En la nostra teoria hi ha tres fletxes: la fletxa termodinàmica, la direcció del temps en la qual creix el desordre; la fletxa psicològica, la direcció del temps en la qual recordem el passat, i la fletxa cosmològica, la direcció del temps en la qual l’univers s’expansiona.
b) La no-utilització del punt i coma en enumeracions complexes
En enumeracions on cada membre està format per una o més proposicions que inclouen comes s’hauria d’utilitzar el punt i coma:
*Els coeficients de toponímia aràbiga donen aquesta escala: Girona, 7, Barcelona, 26, Lleida, 84, i Tarragona, 23.
Els coeficients de toponímia aràbiga donen aquesta escala: Girona,7; Barcelona, 26; Lleida, 84, i Tarragona, 23.
Un altre error molt freqüent és no convertir l’últim punt i coma en coma, com es veu en el següent exemple:
*Els components de la Comissió es repartiren de la següent manera: de França, 4; d’Alemanya, 3; i de França, 6.
Els components de la Comissió es repartiren de la següent manera: de França, 4; d’Alemanya, 3, i de França, 6.
EXERCICIS
1. Col·loca convenientment el punt i coma (;) i el punt (.) en els fragments següents:
Per veure-hi bé, vam treure dues taules grans al pati Però el temps es va enfosquir de seguida una gota de pluja va caure sobre un quadern vam tornar a entrar corrents
Una ampla casa vermella, amb cinc portes vidrieres, coberta de vinya verda, a l’extrem del poble un pati immens amb espai per a l’esbarjo i safareigs, que donava al poble a través d’un gran portalada pel cantó nord, una reixa que donava a la carretera que conduïa a l’estació, a uns tres quilòmetres al sud i, al darrere, els camps, jardins i prats que arribaven fins als afores… Aquest és el pla sumari d’aquesta casa on es van escolar els dies més turmentats i més estimats de la meva vida
ALAIN-FOURNIER, El gran Meaulnes. Eds. 62
En el moment de les postres veig que un dels presents cala foc en una cadira l’altre es posa a rompre els plats l’altre es tira a l’aigua amb l’abric posat el de més enllà llença la cafetera a la cisterna És una mena de follia frenètica, idiota i grotesca Aprofito un moment de confusió per fugir
JOSEP PLA, El Quadern gris. Eds. Destino
C El doctor entra i fa una salutació circular la seva mirada no s’atura en la dona, però certament ha reparat que hi ha un home que parla amb ella Avança fins al fons del local, donant l’esquena al bar fica una moneda en la màquina elèctrica
ITALO CALVINO, Si una nit d’hivern un viatger. Eds. 62 i «la Caixa»
2. Col·loca convenientment els dos punts, el punt i coma i el punt en els textos següents:
Els microbis i els virus són pertot arreu a l’aire, a l’aigua, als aliments Són sempre presents a la superfície de la pell i de les mucoses del nas, de la boca, de la gola i de les vies digestives però en molta gent resten inofensius perquè entre els éssers humans els uns són subjectes a certes malalties i els altres hi són refractaris Aquest estat de resistència ve d’una constitució especial dels teixits i dels humors, que priven la penetració dels agents patògens o els destrueixen quan ja han arribat és la immunitat natural, que preserva certs individus de gairebé totes les malalties i és una de les qualitats més precioses que l’home pugui desitjar No en sabem la naturalesa, però sembla dependre, alhora, de propietats d’origen ancestral i d’altres d’adquirides en el curs de la vida Hi ha races sensibles o resistents a certes malalties s’observen famílies receptives a la tuberculosi, a l’apendicitis, al càncer o a les malalties mentals i, al contrari, d’altres que resisteixen totes les malalties llevat de les degeneratives que sobrevenen amb la vellesa però la immunitat natural no és deguda, només, a la constitució hereditària, sinó també ve de la mena de vida i d’alimentació.
ALEXIS CARREL, L’home, un inconegut. Ed. Miquel Arimany
Ésser pobre té pocs avantatges, naturalment, però té aquest haver d’escoltar la gent Escoltar forma part de l’estratègia dels pobres No vull pas dir que s’hagi d’escoltar tothom s’ha d’escoltar qui convé Això sí s’ha d’escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé S’ha de produir la impressió d’adhesió activa a la persona que parla es pot tenir el pensament onsevulla, però s’ha de causar la sensació de presència i d’adhesió a la persona que parla Això darrer és bastant senzill consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d’una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d’assentiment paral·lels a les coses que l’altra persona va formulant També és molt útil dir, de tant en tant «¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l’amabilitat d’aclarir-me el concepte a què al·ludia fa un instant?» Els homes volen ésser escoltats És el que els agrada més
JOSEP PLA, El quadern Gris. Eds. Destino
1. Per veure-hi bé, vam treure dues taules grans al pati Però el temps es va enfosquir de seguida una gota de pluja va caure sobre un quadern vam tornar a entrar corrents
Una ampla casa vermella, amb cinc portes vidrieres, coberta de vinya verda, a l’extrem del poble un pati immens amb espai per a l’esbarjo i safareigs, que donava al poble a través d’un gran portalada pel cantó nord, una reixa que donava a la carretera que conduïa a l’estació, a uns tres quilòmetres al sud i, al darrere, els camps, jardins i prats que arribaven fins als afores… Aquest és el pla sumari d’aquesta casa on es van escolar els dies més turmentats i més estimats de la meva vida
ALAIN-FOURNIER, El gran Meaulnes. Eds. 62
En el moment de les postres veig que un dels presents cala foc en una cadira l’altre es posa a rompre els plats l’altre es tira a l’aigua amb l’abric posat el de més enllà llença la cafetera a la cisterna És una mena de follia frenètica, idiota i grotesca Aprofito un moment de confusió per fugir
JOSEP PLA, El Quadern gris. Eds. Destino
C El doctor entra i fa una salutació circular la seva mirada no s’atura en la dona, però certament ha reparat que hi ha un home que parla amb ella Avança fins al fons del local, donant l’esquena al bar fica una moneda en la màquina elèctrica
ITALO CALVINO, Si una nit d’hivern un viatger. Eds. 62 i «la Caixa»
2. Els microbis i els virus són pertot arreu a l’aire, a l’aigua, als aliments Són sempre presents a la superfície de la pell i de les mucoses del nas, de la boca, de la gola i de les vies digestives però en molta gent resten inofensius perquè entre els éssers humans els uns són subjectes a certes malalties i els altres hi són refractaris Aquest estat de resistència ve d’una constitució especial dels teixits i dels humors, que priven la penetració dels agents patògens o els destrueixen quan ja han arribat és la immunitat natural, que preserva certs individus de gairebé totes les malalties i és una de les qualitats més precioses que l’home pugui desitjar No en sabem la naturalesa, però sembla dependre, alhora, de propietats d’origen ancestral i d’altres d’adquirides en el curs de la vida Hi ha races sensibles o resistents a certes malalties s’observen famílies receptives a la tuberculosi, a l’apendicitis, al càncer o a les malalties mentals i, al contrari, d’altres que resisteixen totes les malalties llevat de les degeneratives que sobrevenen amb la vellesa però la immunitat natural no és deguda, només, a la constitució hereditària, sinó també ve de la mena de vida i d’alimentació.
ALEXIS CARREL, L’home, un inconegut. Ed. Miquel Arimany
Ésser pobre té pocs avantatges, naturalment, però té aquest haver d’escoltar la gent Escoltar forma part de l’estratègia dels pobres No vull pas dir que s’hagi d’escoltar tothom s’ha d’escoltar qui convé Això sí s’ha d’escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé S’ha de produir la impressió d’adhesió activa a la persona que parla es pot tenir el pensament onsevulla, però s’ha de causar la sensació de presència i d’adhesió a la persona que parla Això darrer és bastant senzill consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d’una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d’assentiment paral·lels a les coses que l’altra persona va formulant També és molt útil dir, de tant en tant «¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l’amabilitat d’aclarir-me el concepte a què al·ludia fa un instant?» Els homes volen ésser escoltats És el que els agrada més
JOSEP PLA, El quadern Gris. Eds. Destino
