Regles per escollir les paraules
OBSTACULITZEN LA LLEGIBILITAT
1. Paraules repetides
Exemple :
En moltes parts del cos com són les mans, les orelles o els peus, s’hi representen tots els òrgans i parts del cos. Incidint sobre aquestes zones es poden crear arcs reflexos que actuïn directament sobre qualsevol òrgan del cos i que solucionin qualsevol anomalia que hi hagi.
A les mans, les orelles o els peus, s’hi representen tots els òrgans del cos. Incidint sobre aquestes zones es poden crear arcs reflexos que actuïn directament sobre qualsevol punt de l’organisme i que solucionin l’anomalia que hi hagi.
La repetició reiterada d’un mot (nom, verb, adjectiu o adverbi) en un període breu provoca monotonia i avorriment. Tant li fa que sigui una paraula bonica, curta, bàsica o la central d’un tema; o que la causa de la repetició sigui una anàfora, l’especificat del terme usat o la dificultat de trobar sinònims. Els efectes perniciosos són els mateixos i no s’excusa de cap manera.
2. Crosses
Exemple:
Un tema pel qual estic interessada és el relacionat amb els efectes que provoca l’alcohol a nivell intel·lectual.
Estic interessada en els efectes que provoca l’alcohol al cervell.
Algunes expressions actuen tot sovint com a autèntiques crosses o falques lingüístiques. Es poden fer servir per tapar forats o articular una frase coixa, però massa sovint se n’abusa sense raó. Per exemple (les marcades amb asterisc són sempre incorrectes):
*a nivell de
*en base a
*en funció de
l’acte de
el fet que
en qualsevol cas
vull dir que
En general, aporten poc o cap significat, recarreguen la sintaxi i acaben convertint-se en tics repetitius; cal evitar-los.
Exemples:
Va pujar a l’arbre per veure el niu d’ocells.
Va enfilar-se a l’alzina per veure el niu de pardals.
El soroll de l’aparell ens preocupava.
El refrec de l’eixuga-parabrises ens amoïnava.
Hi ha noms, verbs i adjectius, de sentit força genèric i imprecís, que fem servir quan no se’ns acudeixen altres paraules: són els mots jòquer. Si se n’abusa, empobreixen la prosa i la buiden de contingut.
Noms: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema… Verbs: dir, fer, posar, tenir…
Adjectius: bo, interessant, positiu…
L’escriptura d’infants, adolescents, i també de força adults, es caracteritza sovint per l’ús estès d’hiperònims, de vocabulari bàsic i dels mots que tenen correspondència formal amb el castellà (o amb una altra llengua en contacte), mentre que els termes més específics, més cultes o sense equivalència en l’altra llengua perden vitalitat.
Exemple:
El Govern és el director de la política monetària i l’inspector de les institucions financeres.
El Govern dirigeix la política monetària i inspecciona les institucions financeres.
El President de la Generalitat, Jordi Pujol, ha fet aquesta setmana una nova defensa de…
El President de la Generalitat, Jordi Pujol, ha defensat de nou aquesta setmana…
Els verbs ser i estar enfarfeguen innecessàriament la frase. Els verbs de predicació completa són més enèrgics i clars. Altres verbs febles, a vegades substituïbles, són fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
5. Adverbis en -ment
Els adverbis de manera acabats en -ment són propis dels registres més formals. L’estil col·loquial prefeereix adverbis més vius i breus. Si se n’abusa, carreguen la prosa i la tornen feixuga, perquè són mots llargs. Per tant, és aconsellable evitar iniciar un escrit o una unitat textual major amb un adverbi d’aquesta mena, excepte quan faci funció de marcador textual.
Heu aquí alguns equivalents breus d’adverbis acabats en -ment:
- actualment, modernament, contemporàniament: avui, ara, avui dia
- antigament, anteriorment: abans
- completament, definitivament, totalment, plenament, íntergrament, absolutament: del tot
- provisionalment, momentàniament, eventualment: de moment
FOMENTEN LA LLEGIBILITAT
Assenyalen els accidents de la prosa: l’estructura i les connexions entre frases. Tenen forma de conjuncions, adverbis o locucions conjuntives i són útils per ajundar el lector a comprendre el text. Podem distingir diferents tipus de marcadors textuals:
a) per estructurar el text: afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d’oracions…). Estableixen ordre i relacions significatives entre frases: introdueixen el tema del text ( l’objectiu principal de, ens proposem d’exposar, aquest escrit tracta de ); inicien un tema nou ( respecte a, pel que fa a, quant a, en relació a ); marquen l’ordre ( en primer lloc, en segon lloc, en últim terme, per començar, per acabar ); distingeixen ( d’una banda, d’altra banda, al contrari, en canvi ); continuen sobre el mateix punt ( a més a més, després, tanmateix, tot seguit, així doncs ); donen detalls ( per exemple, en particular, com a mostra, com és ara ); resumeixen ( en resum, breument, recapitulant, en conjunt ); acaben el text ( en conclusió, per concloure, per acabar, en definitiva ).
b) per estructurar les idees: afecten fragments més breus de text (oracions, frases…) i connecten les idees entre si a l’interior de l’oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional. Poden indicar causa ( perquè + v. ind., vist que, a causa de/que, com que, atès que ), condició ( a condició de/que, en cas de /que, amb que, només de/que ), finalitat ( perquè + v. sub., per tal de, a fi de, amb l’objectiu de ), oposició ( en canvi, no obstant, ara bé, en contra, tanmateix ), objecció ( encara que, mal que, malgrat que, per bé que, tot i que ). Els marcadors textuals s’han de col·locar en les posicions importants de l’escrit (inici de paràgraf o frase), perquè el lector els vegi amb un cop d’ull, fins i tot abans de llegir, i pugui fer-se una idea de l’organització del text. No convé abusar-ne perquè poden enfarfegar la prosa i esdevenir falques.
Exemple:
La casa de pagès en la qual va néixer ja no existia.
La casa de pagès on / en què va néixer ja no existia .
En els punts en què la llengua ens ofereix dues solucions correctes, és preferible de triar la més planera i usual. Per exemple, en la morfologia nominal o en els relatius, es prefereixen les segones opcions ( on / en què ).
A vegades la llengua ens permet triar entre un mot usual i una equivalència més culta i estranya. Sovint la paraula corrent és més curta i àgil i facilita la lectura del text. Aquí en teniu alguns exemples (cal preferir la forma de la dreta; l’asterisc marca els mots que no surten al diccionari ni són correctes, però se senten dir sovint): àdhuc —– fins i tot
car, puix — ja que, perquè
quelcom — alguna cosa
signar —— firmar
aproximatiu — aproximat
concomitància — semblança
*concretitzar — concretar
diferenciar — distingir
fer evitació — evitar
influenciar — influir
*lentificar — alentir
*periodificar — *perioditzar
profunditzar — aprofundir
*receptivitzar — percebre, rebre
*vehiculitzar — vehicular
També convé evitar arcaismes com llur, qualcú, qualque, nogensmenys, ergo o d’antuvi , que no se senten ni es llegeixen gaire sovint.
Exemple:
Històricament, totes les obertures de l’economia espanyola s’han saldat amb èxit, malgrat els temors que van despertar en el seu moment.
Què significa obertures : els forats o punts negres de l’economia, el comerç exterior, la relació amb la resta d’economies, les inversions?
El context o les frases que haurien de seguir anirien perfilant el significat precís d’ obertures . Així, per exemple, fóra més precís concretar obertures a l’exterior .
Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se’n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d’accepcions. El lector necessita més temps i esforç per copsar-ne el sentit: no hi ha referents reals i, per això, s’ha d’escollir una accepció apropiada entre les diverses possibles.
Exemple: Els bombers li ordenaren que es vestís ràpidament i que baixés cap al carrer.
Els bombers li van ordenar que es vestís ràpidament i que baixés cap al carrer. El pretèrit perfet perifràstic (van ordenar, van aconseguir, es va produir… ) és més corrent i col·loquial que el no perifràstic corresponent (ordenaren, aconseguiren, es produí…), però és també més llarg i feixuc. S’ha de valorar l’estil que es vol aconseguir en un document per triar-ne un o altre o combinar-los tots dos.
Cal recordar que en la modalitat valenciana la valoració és al revés: la solució més planera en aquest cas és la no perifràstica (anà, es produí ).
EXERCICIS
1. Reformula les següents frases per tal de millorar-ne la llegibilitat:
- L’educació acadèmica convencional reforça, en lloc d’eliminar, molts d’aquests errors de concepte.
- En el format de l’esquerra, el lector haurà de consultar, gairebé amb seguretat, els resultats mentre llegeix el comentari.
- Segon quina sigui la localització de la lesió, es poden per exploració clínica distingir dos tipus d’afàsia o disfàsia.
- Van anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent.
- El germà de la víctima va conèixer la notícia a través dels mitjans de comunicació.
- És evident que caldrà prendre mesures en funció dels resultats del partit.
- Personalment, voldria dir que els responsables han d’arribar a valorar el fet interessant de cada projecte, en base als objetius proposats i a la información que s’hi dóna.
- Un sistema obert és aquell en el qual entra i surt matèria i energia.
- No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
2. Reformula el següent text per fer-lo més llegible:
Institut d’Estadística de Catalunya.
Estadística instrumental, codis, nomenclatures i classificacions.
Classificació d’activitats econòmiques
Adaptació normalitzada de la CNAE-74
Una de les tasques que encomanen la Llei d’estadística i la Llei del pla estadístic de Catalunya 1992-1995 a l’Institut d’Estadística de Catalunya, consisteix en l’homogeneïtzació de la presentació dels resultats estadístics per a Catalunya, amb la finalitat de facilitar la comparabilitat espacial i temporal de la informació estadística que es generi.
Un dels àmbits més característics és la sistematització de nomenclatures i classificacions estadístiques per a l’harmonització de l’estadística catalana i la seva adaptació als sistemes estadístics estatal, comunitari i internacional. La transcendència d’aquesta activitat instrumental es posa de relleu en aspectes tan essencials per a la coordinació estadística com ara normalitzar l’elaboració, presentació i anàlisi de dades estadístiques, o bé facilitar la implementació de registres i arxius administratius susceptibles d’aprofitament estadístic.
En aquest context, les classificacions sobre activitat econòmica constitueixen el nucli harmonitzador més general; circumstància a la qual s’ha d’afegir la seva incidència en les activitats estadístiques de contingut econòmic que el Pla estadístic considera prioritari posar en marxa.
Un exemple il·lustratiu d’aquest procés és la present publicació sobre l’adaptació normalitzada de Classificació nacional d’activitats econòmiques de 1974 (CNAE-74) de l’Instituto Nacional de Estadística. Properament, es preveu completar el tractament de classificacions d’activitats econòmiques, considerant les classificacions segons branques d’activitat per a la comptabilitat regional o les taules input-output, juntament amb l’actualització de la mateixa CNAE-74, a partir de la nova Nomenclatura comunitària de 1990 i de la Classificació nacional d’activitats econòmiques de 1993.
Finalment, en nom de l’Institut d’Estadística de Catalunya, vull destacar l’assessorament del Centre de Terminologia (TERMCAT) en les tasques derivades de la traducció catalana i també la col·laboració de l’Instituto Nacional de Estadística en el decurs de la seva elaboració.
SOLUCIONS
EXERCICI 1:
1. L’educació acadèmica convencional reforça molts d’aquests errors de concepte, en lloc d’eliminar-los.
2. En el format de l’esquerra, el lector, gairebé amb seguretat, haurà de consultar els resultats mentre llegeix el comentari.
3. Segons quina sigui la localització de la lesió, per exploració clínica, es poden distingir dos tipus d’afàsia o disfàsia.
4. Van anul·lar la reunió i la van convocar per a la setmana següent.
5. El germà de la víctima va conèixer la notícia pels mitjans de comunicació.
6. Caldrà prendre mesures en funció dels resultats del partit
7. En la meva opinió, els responsables han de valorar l’interès de cada projecte, segons els objectius proposats i la informació aporatda.
8. Un sistema obert és aquell en el qual entra i surt matèria i energia.
9. No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
EXERCICI 2: Aquí teniu una proposta per fer el text més llegible, però n’hi pot haver moltes d’altres.
Les Lleis d’estadística i del pla estadístic de Catalunya (1992-1995) encomanen a l’Institut d’Estadística de Catalunya la tasca d’homogeneïtzar la presentació de resultats esta-dístics per a Catalunya, de manera que es puguin comparar espacialment i temporal les diverses informacions.
La sistematització de nomenclatures i classificacions té la finalitat d’estandarditzar l’estadística catalana i d’adaptar-la als paràmetres estatal, comunitari i internacional. D’aquesta manera podem normalitzar l’elaboració, la presentació i l’anàlisi de dades, o bé facilitar la implementació de registres i arxius administratius per a l’aprofitament estadístic. La transcendència d’aquesta activitat instrumental és, doncs, essencial.
Les classificacions sobre activitat econòmica constitueixen el nucli harmonitzador general, són les que tenen més incidència en l’activitat estadística econòmica general i són les que la llei esmentada recomana de posar en marxa de manera prioritària.
Aquesta Classificació d’activitats econòmiques (adaptació normalitzada de la CNAE-1974, Clasificación Nacional de Actividades Económicas, de l’Instituto Nacional de Estadística) és un exemple d’aquest procés d’harmonització. Properament, hem previst completar-lo amb:
· les classificacions segons branques d’activitat per a la comptabilitat regional o les taules input-output, i
· l’actualització de la mateixa CNAE-74, a partir de la nova Nomenclatura comunitària (1990) i de la CNAE-93.
Finalment, vull destacar l’assessorament del TERMCAT (Centre de Terminologia) en les tasques derivades de la traducció catalana, com també la col·laboració de l’Instituto Nacional de Estadística en el decurs de l’elaboració.
