LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Relacions lògiques

  • Què són?

Són associacions coherents, raonades, entre dues o més idees. Constitueixen el fonament de la construcció dels mapes conceptuals, de la pluja d’idees o de l’escriptura lliure.

  • Per a què serveixen?

És un bon mètode per generar idees, semblant als altres, però les idees en lloc de figurar poc relacionades, s’associen entre si. Aquestes relacions permeten introduir situacions noves que amplien el discurs i el fan més complex. En definitiva, constitueix una tècnica excel·lent que ofereix suggeriments per generar idees de forma sistemàtica.

  • Com es fan?

A partir d’un tema o d’una idea relacionada al tema, es busquen relacions lògiques que puguin presentar amb altres idees.

1. L’analogia 7. La successió
2. El contrast 8. La generalització
3. La causa 9. L’experiència personal
4. La conseqüència 10. L’experiència d’autoritats
5. La precedència 11. La classificació
6. L’exemplificació 12. La contextualització
  • Exemple

A continuació, us presentem el resultat d’establir les relacions lògiques anteriors al tema Els immigrants a Espanya.

1. L’analogia

-Ara els immigrants vénen a Espanya. De la mateixa manera, els espanyols emigraven fa uns anys.

2. El contrast

-Molts dels immigrants que vénen a Espanya són persones cultes, llicenciades. En canvi, els espanyols que emigraven en una altra època tenien, en general, una instrucció escolar escassa; de vegades eren analfabets.

3. La causa

-El 1992 van arribar molts africans a Espanya, per problemes polítics i econòmics del Marroc i pel mite de la riquesa d’Espanya, segons ho veien per la televisió.

4. La conseqüència

-Molts immigrants que resideixen ara a Espanya són de races diferents de la nostra. En pocs anys, Espanya es convertirà en un país multiracial.

5. La precedència

-Les poblacions dels països pobres (Àfrica, Sud-amèrica, Àsia, etc.) emigren cap als països rics.

-També abans s’havien produït grans migracions de poblacions senceres.

6. La successió

-Poblacions de l’Est europeu emigren a Polònia.

-Després d’arribar a Polònia, segueixen cap a països de la Unió Europea.

7. La generalització

-Alguns immigrants viuen en condicions ínfímes.

-Els immigrants tenen dificultats per trobar allotjament.

8. L’exemplificació

-Hi ha manifestacions de racisme per part de la població.

-Fins i tot els immigrants integrats i ben pagats tenen dificultats per llogar una casa.

9. L’experiència personal

-Quan no troben feina, estan disposats a fer-se càrrec de les feines més humils.

-Quan uns amics van demanar una dona de fer feines, van respondre moltes immigrants.

10. L’experiència d’autoritats

-S’ha demanat a la població ajuda i solidaritat. A Andalusia, algunes famílies han acollit un marroquí a les seves llars.

-L’alcalde d’un municipi ha “adoptat” una parella marroquina, tot pagant-li l’allotjament i l’alimentació.

11. La classificació

-La immigració és un problema social com ara la indigència, l’atur o la delinqüència.

12. La contextualització

-El problema social dels immigrants està adquirint una certa gravetat a Espanya.

-És un dels problemes socials més greus actualment a Espanya.

  • Pràctica

Aplica la tècnica de “les relacions lògiques” al tema La pluja àcida. Imagina que has de redactar una breu composició sobre aquest tema, per a alumnes de primària. Per tant, ha de ser un tema de caràcter molt general.

  • Revisa la teva pràctica

A continuació, et presentem una bateria de deu preguntes basada en les relacions anteriors que t’ajudarà a desenvolupar el teu tema:

  1. De què és causa _____? LA CAUSA
  2. De què és conseqüència _____? LA CONSEQÜÈNCIA
  3. Hi ha diversos tipus de _____? LA CLASSIFICACIÓ
  4. A què s’assembla o es diferencia _____? L’ANALOGIA I EL CONTRAST
  5. Quina és la importància de _____? LA CONTEXTUALITZACIÓ (context social i temporal)

En relació amb aquesta pregunta, pots utilitzar el mètode de les frases encetades. Es tracta d’acabar d’escriure cinc o sis frases que comencin amb El més important és…, tot apuntant les idees més rellevants.

  1. Quins fets es coneixen sobre _____? LA PRECEDÈNCIA I L’EXPERIÈNCIA D’AUTORITATS
  2. Quines experiències pròpies podria relacionar amb _____? L’EXPERIÈNCIA PERSONAL
  3. Quins fets se succeeixen a _____? LA SUCCESSIÓ
  4. Quins exemples significatius poden il·lustrar _____? L’EXEMPLIFICACIÓ
  5. Pot _____ presentar-se de forma general? LA GENERALITZACIÓ

Per tant, com pots observar, és important que et formulis aquestes preguntes i que coneguis bé el tema que desenvoluparàs des de tots els punts de vista.

  • Bibliografia
  • CASSANY, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993. Versió castellana: La cocina de la escritura.Barcelona: Anagrama, 1995.
  • SERAFINI, Maria Teresa. (1992) Come si scrive. Milán: Bompiani. Versió castellana: Cómo se escribe. Barcelona: Paidós.
  • ONIEVA MORALES, Juan Luis. (1995) Curso superior de redacción. Madrid: Colección Cervantes. Editorial Verbum.

 

Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox