Jo tinc mala consciència
Diari Avui, 14 de juny 2010
Ramon Solsona / Escriptor
Jo volia donar diners per a les víctimes del terratrèmol d’Haití, però m’ho he repensat. He sentit i llegit algunes veus d’opinadors professionals que critiquen la mala consciència que mou la gent quan hi ha grans catàstrofes. M’he quedat molt confós, perquè jo en tinc molta, de mala consciència. L’extrema pobresa de mig món em fa sentir un privilegiat. També la ruleta atzarosa de la felicitat i la desgràcia, la salut i la malaltia, la justícia i la injustícia. Em commouen drames com els d’Haití i la mala consciència d’afortunat em mou a ajudar com sigui.
Ara tinc dubtes. Tot sovint alguns opinadors que es tenen per fars intel·lectuals posen a la picota sentiments com la compassió -no és el mateix que la llàstima-, l’esperança, la complaença, la vergonya o la melangia. I per criticar els donatius a Haití hi ha qui barreja la mala consciència amb un sentiment de culpa que diu que ens ve de l’educació cristiana. Doncs miri, això no. Un servidor no se sent culpable de la crisi econòmica ni de l’escalfament del planeta ni de les bombes atòmiques ni de l’epidèmia de grip. Ni de cap terratrèmol. Ja en vaig tenir prou amb el pecat original sentint-me culpable d’haver nascut i d’haver pres per mals pensaments la sana curiositat infantil. La meva mala consciència no té res a veure amb la religió, però no sé com desempallegar-me’n sense que m’acusin de bonista. Això sí que no, és el pitjor que et poden dir avui. M’estimo més passar per insolidari i insensible que caure en la baixesa del bonisme.
Per acabar-ho d’adobar, el neobisbe de Sant Sebastià diu que la pobresa espiritual dels nostres dies és pitjor que la catàstrofe d’Haití. Estic, doncs, del tot desorientat. Tant, que penso fer una reunió d’urgència amb els meus sentiments. Els vull exigir que es posin al dia. Deixaré ben clar que no vull sentir més compassió ni humilitat i encara menys mala consciència. Que vull viure d’acord amb l’esperit dels temps, amb despreocupació i la valentia de ser sempre original, independent i a la contra encara que m’acusin de cínic. L’única pega és que em fa cosa desprendre’m dels sentiments de tota la vida. Quedar-me sense la mala consciència em remordeix la consciència.
