Cinc ratolins al clot d’un arbre
19/12/10 Ramon Solsona
Volia posar la paraula escocell al títol, però em temo que és poc coneguda. Un escocell és el clot que es fa al voltant de les soques dels arbres perquè retinguin l’aigua. Els arbres dels nostres carrers estan delimitats per un escocell d’obra que és una solució i un maldecap. Solució perquè civilitza les voreres, i maldecap perquè el clot provoca caigudes i ensopegades. A més a més, el creixement de les arrels acaba formant tants manyocs boteruts que caminar per segons quines voreres és una cursa d’obstacles. Per això s’estan tapant els escocells amb enreixats o bé amb materials porosos que deixen passar l’aigua i permeten anivellar el sòl. La gent es queixa que encara hi ha massa escocells descoberts, però és un greu error.
Quan Ildefons Cerdà va planificar l’Eixample, va preveure la distància que hi havia d’haver entre escocells i entre fanals. Segurament, però, no va endevinar que els escocells tindrien altres funcions que la simple retenció de l’aigua. A Barcelona fan de galleda d’escombraries. Com si no hi hagués prou contenidors de tots els colors ni papereres a cada cantonada. Aquest article té l’origen en un escampall de material informàtic a dins d’un escocell. Hi havia diversos connectors i cinc ratolins que semblaven cadàvers de rates mecàniques. Ignoro qui va ser el raticida que va abandonar les deixalles a la via pública en lloc de ficar-les en algun dels contenidors que hi ha allà mateix, just a un pam del clot de l’arbre. Uf, quina mandra rumiar quin és el color del contenidor adequat, pitjar el pedal, obrir la tapa i cansar el braç per llençar la cosa inservible.
Els escocells tenen una altra missió encara més alta. Serveixen perquè els gossos marquin el territori amb materials líquids i sòlids. Amb voluntat de permanència, és clar, perquè els escocells són els aparadors naturals de tots els colors i textures de les defecacions dels gossos. Tenim tan interioritzada la cultura de l’arbre que fins i tot els humans busquen el recer d’un tronc per orinar-hi, sobretot de nit, quan les ordenances municipals i el civisme se’n van a dormir.
