Cambrers i turistes
13/09/10 Josep Matas
Els til·lers de la Rambla de Girona comencen a passar del verd al groc. Els van podar fa pocs mesos i tenen les capçades reduïdes. Fou una poda beneficiosa per a la salut dels arbres i, indirectament, per a veïns i visitants que s’han estalviat la presència massiva de falciots i estornells i l’eixordadora i despietada megafonia que servia per foragitar-los. Com menys fullam, menys ocells, encara que també menys para-sols naturals per protegir les terrasses que caracteritzen aquest magnífic espai, on no acaba de triomfar el comerç però sí bars, gelateries i altres establiments dedicats al nyam-nyam. Els cambrers de la Rambla són experts a muntar i desmuntar la parada, retirar les taules cap a sota les voltes quan plou o desplaçar-les ràpidament cap enfora quan es torna a obrir el cel. Darrerament, des que es va desplaçar l’oficina d’informació turística al carrer Joan Maragall, s’han convertit també en els principals informants dels turistes que busquen el call, les muralles o els monuments. “Els Banys Àrabs, si us plau?”, els demanen constantment amb el plànol a la mà. Estem en temps de crisi, i no es tracta de duplicar serveis, és clar, però la nova feina que ara toca als cambrers de la Rambla obliga a pensar sobre l’encert d’aquella decisió. Han d’anar els turistes al punt d’informació o ha de ser al revés? O bé hauríem de pagar als cambrers un plus a partir d’ara?