Jo no sé quin “kaphna” tinc
Josep Maria Espinàs, a El Periódico, dijous, 9 de setembre del 2010
Ha mort Michel Montignac, l’home que es va fer famós amb el seu mètode per aprimar-se. Va tenir una bona pensada: presentar les seves receptes com una solució per als executius. I molta gent devia pensar que allò que era bo per a directius de les grans empreses, també ho podia ser per als ciutadans modestos. «Jo faig el mateix règim que els executius», devia ser una afirmació molt satisfactòria per fer-la davant dels amics.
Del seu llibre se n’han venut milions d’exemplars arreu del món. No tinc informació sobre quin percentatge d’aquests consumidors del llibre es van convertir en consumidors disciplinats dels aliments que ell suggeria.
¿Quants mètodes s’han inventat per aprimar-se o per aconseguir un cos i una vida saludables? Si els creadors d’aquests programes fossin desconeguts, si no venguessin ni un llibre, podríem creure que són uns profetes incompresos. Però quan tenen un gran èxit popular i es fan rics, vol dir que molta gent -encara que no es tracti de milions de devots, com sí que aconseguí Montignac– deu haver pogut comprovar que les lliçons del mestre no són eficaces.
Hi ha un principi que sembla que, en general, és vàlid: no menjar gaire, no abusar de res i fer exercici. Són unes normes raonables. Però amb aquests tres consells no es pot arribar a omplir les pàgines d’un llibre, que és del que es tracta. I aleshores la tesi es revesteix de tota mena de detalls -«això no és bo si es menja amb allò», etcètera- i el marge d’especulació va creixent. I així s’acaba esborrant l’única realitat demostrada. No hi ha dues persones que siguin iguals, no a totes els perjudica o els afavoreix el mateix.
Si el món de la química és ple de fórmules, el món dels règims saludables encara en té més. I no tan sols en l’àmbit de l’alimentació. També en l’àmbit de les energies psíquiques i de les doctrines per aconseguir el benestar. Una professora de medicina aiurvèdica fa saber que a l’univers hi ha tres energies: veta (aire), pitta (foc) i kaphna (terra-aigua), i que cada persona té una proporció diferent d’aquestes energies. I per això cadascú ha de fer la seva dieta.
Respectant totes les creences, confesso que jo sóc partidari del vulgar però cada vegada més avançat progrés de la moderna medicina investigadora. I de la moderna i benèfica cirurgia, de la qual, per cert, els qui ho basen tot en les energies universals no en parlen mai.
