Apunt sobre cinturons
Josep Maria Espinàs a El Periódico del 30 de abril del 2011
És curiós comprovar com el concepte de cintura va desapareixent en la realitat. L’enciclopèdia la defineix així: «La part més estreta de l’home sota la caixa toràcica». I de la dona, és clar. La paraula cintura va estretament lligada a cenyir, cinyell i cinturó, banda de roba, de cuir, etcètera destinada a estrènyer la cintura.
Si observem al nostre voltant, veure’m que en molts casos la cintura ja no és la part més estreta del cos de l’home i de la dona. No sé quina era la situació en altres temps, però actualment veiem que hi ha molts homes i moltes dones que han perdut la cintura, capturada pel creixement de la panxa. La divisòria estreta del cos s’ha difuminat.
És sabut que hi ha molts homes, i dones, als quals els ha crescut la panxa amb el pas dels anys. Encara que simbòlicament sigui un signe de menjar molt, en realitat es tracta, en molts casos, que la musculatura del ventre cedeix. Com passa en altres parts del cos. També passa amb les galtes, amb els pits, amb el cul.
Les dones d’abans lluitaven per exhibir una cintura prima amb unes faixes que estrenyien aquesta part del cos fins al punt que de vegades semblava que no podrien respirar. En castellà es parlava del talle de avispa com d’un exemple de bellesa. De mica en mica, es va imposar una mica de seny i el sacrifici era menys agressiu. Les faixes es van fer menys opressores, i qui sap si podríem vincular aquest fet amb el naixement de la tendència a l’alliberament de les dones.
No és que les faixes hagin desaparegut, suposo, però, físicament parlant, em sembla que les noies d’avui han renunciat a la visibilitat de la cintura. Hi ha col·laborat decisivament la moda de les bruses tirades, em sembla que en diuen, que van més avall de la cintura carnal. La moda dels jerseis llargs i balders també ha col·laborat al fet que la cintura de nois i de noies, suposant que es conservi, quedi amagada.
Hi ha qui porta un cinturó decoratiu, sobre el vestit, còmodament penjat. També hi ha els grassos que el porten cenyit, però sota l’esplèndida panxa. Però goso suposar que aquest estiu de cinturons juvenils no en veurem gaires. Ja es compren pantalons que tinguin capacitat de cenyir, i amb un botó n’hi ha prou. I a més, si -sobretot les noies- ho combinen amb una camisa o un top que els vagi deliberadament una mica curt, com vol la moda, entre les dues peces quedarà un espai al descobert, un cinturó molt suggestiu: un autèntic cinturó de pell… humana.